Junts: tornar a prometre tornar
BarcelonaA la Casa dels Canonges hi ha un piano de mitja cua, un Steinway marró fusta, que Toni Comín tocava per destensar reunions maratonianes quan era al govern. El 10 d’abril del 2017 Puigdemont va citar allà tots els socis per imposar silenci i demanar unitat envers el referèndum. I si aquell dia Comín –o el mateix Puigdemont, a qui a part de la guitarra li agradava desfogar-se davant d’un teclat– s’hagués posat a l’Steinway podrien haver tocat la cançó que just aquell dia rebia, 46 anys després de la seva estrena, un disc de platí: Take me home, country roads, un himne que parla de la sensació de tornar a casa.
Puigdemont va donar la benvinguda al 2020 cantant aquesta cançó en la sobretaula del sopar de Cap d'Any. Ho feia en ple exili –després d’un referèndum amb poc silenci i menys unitat–, en uns anys en què el seu partit ha peregrinat constantment a Waterloo per buscar un far. Junts va néixer per impulsar Puigdemont i va créixer en la indefinició de totes les polítiques que no eren el Procés. I en l’independentisme ha viscut un camí llarg i tortuós per passar de la república que s’havia proclamat i que estava pendent de posar en pràctica a garantir la governabilitat de l’Estat a canvi de la llei d’amnistia. Tot enmig de convulsions internes que generaven la paradoxa que el partit que es deia junts era el més dividit de tots.
Ara, ordenada i havent aconseguit recuperar un gen convergent que anava desorientat –amb Jordi Pujol i Artur Mas fent campanya–, la formació ha definit polítiques i encara el 12-M amb la idea del retorn de Puigdemont. Potser la principal contradicció de Junts és, curiosament, prometre el mateix en diferents eleccions. Perquè des que Puigdemont va dir el 2017 "Si soc investit, tornaré a Catalunya" fins al "Tornaré el dia del debat d’investidura tant sí com no" han passat set anys en què s'ha alimentat en cada campanya la promesa d’un retorn que ha estat impossible. Ara, amb la llei d’amnistia, diu que va la vençuda, i només cal veure si el pròxim cop que canti Take me home, country roads ho fa en una sobretaula amb la tranquil·litat de qui s’ha retirat de la política o buscant la distensió a l’Steinway de la Casa dels Canonges.
