Podem revifa el to combatiu per evitar la caiguda

MadridUnides Podem va començar ahir la campanya amb un acte sense el seu líder, Pablo Iglesias, que en el mateix moment concedia una entrevista a El hormiguero de Pablo Motos a Antena 3. Atípic. Jazz en directe, tapes i Irene Montero encapçalant l’acte d’arrencada de campanya a Madrid, una hora abans de l’enganxada de cartells, al costat d’altres diputats, com Alberto Garzón, i davant de pocs centenars de simpatitzants i un nou lema: “Un govern amb tu”. Podem ja fa temps que no aspira a aconseguir “el cel per assalt”, i repetir els 42 escons que va aconseguir el 28 d’abril no seria pas un fracàs, sinó més aviat un alleugeriment, davant els que pronostiquen una patacada per no haver facilitat un govern del PSOE i per la irrupció d’un Íñigo Errejón, que, amb Més País, vol robar-li els votants més moderats i possibilistes.

“Ens entendríem molt millor amb ells que amb el PSOE”, va dir a Antena 3 Iglesias, que va assegurar fins i tot que hi ha un cert “bon rotllo” gràcies a la separació amb el seu excompany de partit. “Crec que el PSOE intentarà pactar amb el PP”, va insistir, i va vaticinar que tots dos partits “poden fer servir Catalunya com a pretext per posar-se d’acord i colar també les reformes econòmiques de cara a la crisi que ve”. Des de l’acte del partit, Irene Montero justificava el fet de no haver acceptat un pacte a la portuguesa -amb Unides Podem sense entrar al govern del PSOE- afirmant que “cal tocar l’estructura de poder que fa 40 anys que dura a Espanya” per millorar la vida de la gent.

L’últim CIS, publicat dimarts, donava a Unides Podem un resultat similar als 42 escons del 28-A -entre 37 i 45-. Altres sondejos, com el publicat per l’ Abc aquesta setmana, però, preveuen un cop més fort, que deixaria Unides Podem amb 34 escons i encara menys força per negociar amb el PSOE. Frenar el cop és, ara per ara, l’objectiu d’Iglesias, a qui pot perjudicar tant l’esgotament de l’esquerra més escèptica que tendeix a l’abstenció com la irrupció d’Errejón.

Per combatre tot això, Unides Podem defuig parlar massa de Catalunya i dels presos polítics en els seus mítings arreu d’Espanya. Malgrat que és l’únic partit estatal que aposta per l’indult -“Un govern no pot renunciar a l’indult”, va defensar ahir Iglesias- i el referèndum pactat, delega aquest tema en En Comú Podem i se centra en el que considera “els problemes reals de la gent”, no només erigint-se com a gran valedor contra la precarietat i els alts preus de l’habitatge, sinó també elevant el to contra les grans empreses i el poder de l’Íbex. La “casta”, que en l’última campanya va perdre protagonisme amb un Podem un puntet més moderat per acostar-se a un PSOE al qual no atacava, torna a estar ara en el punt de mira. El partit culpa l’establishment de les negatives del PSOE a acceptar les seves condicions per formar govern i, si Sánchez no era el blanc de les crítiques d’Iglesias en l’última campanya, en aquesta sí que és un enemic.

Deien des d’Unides Podem després del fracàs de la investidura que la campanya aniria més aviat d’explicar com van ser les negociacions i deixar clar que la culpa del bloqueig va ser del PSOE. Però amb això no n’hi haurà prou. L’habitatge, el feminisme, l’ecologisme i el combat contra la precarietat seran alguns dels eixos per evitar la desfeta.

Els retrets d’Errejón al PSOE i Podem

El líder de Més País, Íñigo Errejón, afronta el repte de fer-se un espai a costa d’aquells que, en teoria, haurien de ser els seus aliats. Des de Sevilla, on va obrir la campanya, Errejón va criticar que el PSOE i Podem convertissin “la victòria progressista de l’abril en una derrota” i va prometre que Més País arriba per fer que “el que voten els ciutadans a les urnes es respecti al Congrés”. Si la repetició electoral serveix perquè sumin el PP, Cs i Vox, “suposaria fer retrocedir el país 60 anys”. Errejón també va demanar que la campanya del 10-N no se centri exclusivament en Catalunya. En aquest sentit va criticar els partits que, “per esgarrapar dos, tres o quatre escons, enfronten uns pobles amb els altres”. Si l’Estat es veu abocat a unes terceres eleccions, Errejón és partidari que no s’hi presenti cap dels líders polítics actuals.