El PP es queda a mitja remuntada

MadridRegust agredolç al PP per l’augment insuficient fins a 88 diputats, al tancar aquesta edició. Es consolida com el primer partit de dreta, però tot indica que Pablo Casado s’haurà de conformar amb ser el cap de l’oposició al Congrés. L’alternativa a Pedro Sánchez es quedarà en una proclama de la campanya, perquè la suma amb Vox i Cs es queda en els 152 escons, molt lluny de la majoria absoluta. Els càlculs de Génova han fallat: ni s’ha produït l’empat tècnic amb el PSOE ni les enquestes inflaven Vox, tal com presumia la direcció popular a la recta final de la campanya. Al PP se li presenta un escenari complicat si Sánchez li demana l’abstenció, perquè haurà de decidir si s’hi nega i deixa el govern a mercè dels vots independentistes o bé si posa condicions al líder socialista.

Amb l’excepció d’Euskadi, Navarra i Ceuta, el PP va augmentar suports a totes les comunitats autònomes i es va imposar a Galícia, Castella i Lleó i Cantàbria. En la majoria de territoris va quedar per darrere del PSOE, però en alguns amb Vox trepitjant-li els talons. Múrcia queda com una de les taques fosques de la nit, en què el secretari general del partit, Teodoro García Egea, que era el cap de llista, es va veure superat per l’extrema dreta. Tot i assolir 650.000 vots més que el 28-A, els populars van obtenir el mínim resultat que preveien i fins i tot per sota, perquè es marcaven els 90 com una xifra acceptable. En el millor dels somnis es veien creuant la barrera dels 100 escons, i en l’escenari més optimista, els 110.

L’esperit d’Espanya Suma

Una de les petites victòries que s’endú d’aquestes eleccions el PP és haver aconseguit que calés en l’electorat del centredreta la idea d’Espanya Suma, la proposta de coalició que els conservadors van oferir a Cs per aglutinar esforços. Davant el rebuig d’Albert Rivera a aquesta idea, els conservadors van voler convèncer la ciutadania que la seva papereta era la que recollia l’esperit d’aquesta iniciativa, que hauria permès que els vots que han anat a parar a Cs no caiguessin en un sac foradat. Els resultats haurien sigut molt diferents si als cinc milions de vots del PP se li haguessin sumat bona part dels 1,6 del partit taronja. Així, Casado deixa enrere l’ombra que li podia fer Rivera, després que el 28-A es col·loqués a només nou diputats de la força majoritària de la dreta. “Casado ha aixecat el partit i és el líder indiscutible del centredreta”, celebraven ahir fonts del PP amb l’escrutini a punt de tancar-se.

L’enfonsament de Cs i el reforç del PP és un dels moviments destacats que es produeixen al bloc de la dreta, que després d’aquest 10-N queda reconfigurada per l’ascens pronunciat de Vox. Si bé fa tres anys els 11 milions de vots d’aquest costat de l’espectre ideològic es repartien entre el PP -majoritàriament- i Cs, ara es produeix un escorament cap als postulats extremistes de la formació liderada per Santiago Abascal. Un indicatiu que els posicionaments més durs confien menys en el partit de Casado i que, per tant, convida el PP a fer-se fort en la via moderada.

En la segona meitat de la campanya, amb Vox a l’alça a les enquestes, el candidat popular va apujar el to amb Catalunya per intentar abraçar el votant més abrandat amb la unitat d’Espanya, però no ha tingut èxit. Abans que comencés el recompte, ahir fonts populars reconeixen que la magnitud de la pujada de Vox condicionava els resultats del PP. A Génova destacaven ahir el sentit d’estat de Casado com una de les raons de l’augment de vots. Caldrà veure si aquest argument pesa en la governabilitat, ara que Sánchez queda en mans de la majoria de la moció de censura, o bé del PP.

Les dificultats per formar govern

Abans que es coneguessin els resultats però amb els sondejos pronosticant una caiguda d’entre quatre i nou escons al PSOE, el PP ja va deixar caure que Sánchez hauria de fer un pas al costat i renunciar a l’intent d’encapçalar un govern. Finalment han sigut tres, i l’augment dels conservadors podria no ser prou per a aquesta exigència. Egea va evitar valorar si el PP facilitaria amb una abstenció un executiu socialista liderat per un altre candidat. Amb els resultats definitius sobre la taula, Casado va subratllar les “dificultats” per a la governabilitat i va assegurar que la pilota és a la teulada de Sánchez. “Veurem què proposa”, va afirmar, i també va advertir que el PP serà “molt exigent”. Després de dir que les dues formacions són “incompatibles”, va assenyalar que “exercirà la seva responsabilitat i la seva alternativa”. Les seves paraules van ser prou ambigües per interpretar que no tancava del tot la porta a l’abstenció, ni tampoc a un intent d’investidura si Sánchez fracassa.