Un goig sense alegria

Resultat magnífic del PSC, però l’eufòria s’expressa a mitges: el PSOE ha resistit prou bé l’onada conservadora, però Pedro Sánchez ho té difícil per tornar a ser president. I si ho és, estarà en mans de tres formacions deprimides i escarmentades: Sumar, ERC i Junts. Els sobiranistes estan, com deia Carod-Rovira, entre Espanya i la paret: aquest mandat ha demostrat que tant si pacten (com Esquerra) com si s’inhibeixen (com Junts), el “vot de la por” acaba afavorint el PSC. Ha passat altres vegades, en les eleccions espanyoles. Tot i que el Parlament català és una altra història, el senyal d’alerta s’ha encès, especialment a ERC, que governa en solitari i possiblement s’haurà de plantejar si pot seguir-ho fent.

Dues derrotes consecutives, sense pal·liatius: ERC està tenint un annus horribilis just quan ocupa el govern català en solitari. Junqueras i Rufián poden culpar l’abstenció, la polarització, el vot dual i el vot de la por, però el cert és que els republicans estan obligats a fer autocrítica i a preguntar-se, sobretot, per què no s’han beneficiat de la seva força aritmètica (com sí que ha fet Bildu), del batibull intern de Junts ni de la davallada de la CUP. En condicions normals, a ERC demà es parlaria de passos al costat. Però no serveix de res canviar els noms si ningú no té una estratègia alternativa. I amb un PSC tan reforçat, que segurament ha rebut molts vots republicans, ¿algú creu que Rufián s’atrevirà a dificultar una eventual investidura de Sánchez?

L’únic consol que li queda a ERC és que queda per davant (en nombre de vots) dels seus rivals de Junts. Però Junts, tot i perdre un escó, pot felicitar-se d’haver resistit en un context molt desfavorable i malgrat la confusió que envolta la seva proposta, que inclou des del pragmatisme de Mas i Trias a la pirotècnia de Nogueras i el puigdemontisme. En un Congrés de Diputats com el que s’acaba de constituir, ¿Junts entrarà en el joc de la negociació, o buscarà, com diu Nogueras, “desestabilitzar l’Estat”? Si és així, no és descartable una repetició electoral. En qualsevol cas, la política espanyola està donant a Junts una oportunitat d’or per refundar-se o, com a mínim, aclarir el seu panorama intern.

Amb uns resultats molt pitjors que els de fa quatre anys, la força del sobiranisme pot ser més decisiva. Cal insistir en la necessitat d’un reagrupament, per raons estratègiques però ara també aritmètiques. Però abans cal una reflexió interna. ERC i la CUP necessiten autocrítica; Junts necessita una proposta que representi tots els seus corrents interns.

Cal destacar, finalment, que el fet diferencial català continua expressant-se: el PP i Vox, que poden formar el pròxim govern espanyol, són aquí minoritaris. El gran resultat del PSC té també una explicació catalana. I el diferencial d’abstenció no es pot desvincular del fort desencís d’una part de l’independentisme. Tot i això, no deixa de ser cert el que va dir ahir Gabriel Rufián: “Són les eleccions espanyoles més espanyoles que recordo”.

Més informació del 23-J

• Les eleccions generals, en directe
• Mapes de resultats de les eleccions generals 2023
• Jornada de ressaca electoral 2023: pactes i declaracions dels partits
• Resultats de les eleccions generals a Catalunya
• Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
• Resultats de les eleccions a la província de Girona
• Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
• Resultats de les eleccions a la província de Lleida