Quins escons encara estan en disputa? El recompte definitiu marcarà el preu de Junts a la investidura

MadridBea Fanjul, presidenta de Noves Generacions del PP, es va convertir en la 89a diputada al Congrés del seu partit l'any 2019, tot i que la nit del 10-N s'havia quedat a les portes de ser-ho. Va ser uns dies més tard, un cop es va recomptar el vot exterior, que els conservadors li van prendre un escó a la circumscripció de Biscaia al PNB. No va ser un canvi menor: va fer que el PSOE necessités l'abstenció d'EH Bildu a la investidura de Pedro Sánchez per superar el bloc del no per majoria simple. Ara el candidat socialista es troba en una situació similar: el sí del PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, el PNB i el BNG s'enfila als 172 diputats, mentre que el vot en contra del PP, Vox, UPN i Coalició Canària arribaria hipotèticament als 171. Amb l'abstenció de Junts (7), Sánchez seria investit en segona volta. Ara bé, si la dreta arranqués un escó al PSOE o a algun dels seus socis potencials després del recompte del vot exterior i de la revisió dels vots als col·legis electorals, que es donaran a conèixer aquest divendres, caldrà que els diputats de Carles Puigdemont –o algun d'ells– votin a favor de la investidura del candidat socialista.

Més enllà de l'exemple de fa quatre anys, no és fàcil que el vot del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) mogui el tauler, però tampoc impossible. Després del 23-J, hi ha algunes circumscripcions amb l'últim escó en dansa [vegeu el gràfic]: el més clar és el de la Comunitat de Madrid –el PP l'hi disputa al PSOE–, juntament amb Cantàbria –el PP l'hi disputa a Vox–, i també cal estar atents a Tarragona –el PSC l'hi disputa a Junts–. A Girona el PP es va quedar a 363 vots de prendre-li el diputat a Junts, si bé el suport a la formació independentista en aquesta demarcació (19,6%) comparat amb el del partit espanyolista (9,7%), fa que a la seu de Génova no comptin que els vots dels gironins residents a l'estranger capgirin la situació.

Fins a 233.688 residents a l'estranger van votar a les eleccions generals, fet que suposa el 10,04% dels 2,3 milions d'espanyols registrats al CERA, segons les dades a què ha tingut accés l'agència Efe. Amb la participació més alta registrada registrat a Londres –on ha votat el 18,8% del cens–, la quantitat de vots a l'exterior és notablement més alta que la de les eleccions del 2019, circumstància que té a veure amb la supressió en aquesta legislatura del vot pregat, que implicava certes traves burocràtiques a l'hora de votar. Ara fa quatre anys havien exercit el seu dret al vot 145.853 residents a l'estranger, el 6,85% d'un cens integrat per 2.130.754 ciutadans. Aquestes dades, però, no ens ho diuen tot, entre d'altres perquè no estan segmentades per demarcacions. Les paperetes del vot exterior van directament a les juntes electorals de zona i provincials i, si ja coneguéssim que han votat només 400 persones de Girona, per exemple, podríem descartar definitivament que el PP li prengui el diputat a Junts.

L'efecte de la llei d'Hondt

Un factor important que afegeix incertesa és que els electors que es troben a l'exterior poden respondre a perfils diferents dels que viuen a l'Estat. El Confidencial recull que històricament s'ha votat més a les formacions d'esquerres i que els percentatges ja coneguts del 23-J poden no ser els mateixos a l'estranger. I, en tercer lloc, també cal tenir en compte l'efecte de la llei d'Hondt en el càlcul dels vots que necessita el partit atacant per arrabassar-li l'escó al partit defensor. El cas de Biscaia entre el PNB i el PP és força particular: els nacionalistes bascos tenien quatre diputats i el PP cap, i hi havia 164 vots de diferència en la lluita, però els conservadors no necessàriament havien de treure més vots que el PNB per remuntar. Si tots dos en treien 218 en el vot exterior, ja se l'enduia el PP.

Hi ha encara un altre element essencial: no és tan important la distància entre les formacions com la mida de la bossa d'electors. És a dir, són més fàcilment remuntables 1.000 vots de diferència a Barcelona que a Lleida. Per això la disputa entre el PP i el PSOE a la Comunitat de Madrid és la que pot donar més esperances a Alberto Núñez Feijóo, tot i que no ho té fàcil. El 23-J es va quedar a 1.748 vots d'assolir el 16è escó en aquesta circumscripció, però va ser Sánchez qui es va apuntar el seu 11è. El Mundo ha tingut accés a la participació per circumscripcions i, de madrilenys, n'han votat 46.394. Si com a hipòtesi el 42% trien el PP –un punt i mig més que el 23-J–, serien 19.485 vots, que sumarien un total d'1.463.366 vots totals de Feijóo a la Comunitat de Madrid. Per la seva banda, si el 27% escollís el PSOE –0,9 punts menys que el seu percentatge obtingut a la capital espanyola el 23-J–, serien 12.526 vots més i, per tant, un global d'1.006.396 sufragis socialistes en aquesta circumscripció. Aplicant la llei d'Hondt, el PSOE encara mantindria el diputat per 30 vots de diferència. Per tant, el PP necessita treure-li encara més avantatge al PSOE.

Més informació del 23-J

• Tots els resultats de les eleccions generals 2023
• Mapes de resultats de les eleccions generals 2023
• Resultats de les eleccions generals a Catalunya
• Resultats de les eleccions a la província de Barcelona
• Resultats de les eleccions a la província de Girona
• Resultats de les eleccions a la província de Tarragona
• Resultats de les eleccions a la província de Lleida