Sánchez s'ho juga a tot o res
Sánchez no és fàcil de derrotar i ha decidit canviar l'agonia que tenia al davant per una bona batalla. Un cop més, i per sorpresa, un gir de guió. L'onada creada per la victòria del PP a tot l'Estat i la naturalització de Vox, que ha aconseguit la respectabilitat mediàtica i del partit de Feijóo, augurava una lenta agonia de sis mesos amb tensions internes i externes. Sis mesos de descomposició lenta amb els barons que han sigut derrotats posant en dubte el seu lideratge al partit i sis mesos de desgast amb un PP en ratxa. Sánchez ha perdut les eleccions locals i autonòmiques, però també les han perdut els seus socis.
Convocant eleccions generals al juliol, Sánchez obliga Unides Podem i Sumar a enfrontar-se amb el que significa la seva atomització i a aprendre la lliçó si no eviten en els propers deu dies que l'esquerra s'esmicoli. La dissolució de les Corts també busca provocar un efecte mobilitzador en l'electorat d'esquerres, que veu com les forces de la dreta tenen la Moncloa a l'abast i el vent és favorable als de Núñez Feijóo i Díaz Ayuso. La convocatòria electoral torna a posar les maquinàries electorals en marxa quan encara s'han de pactar comunitats i ajuntaments, i obre així una mena de campi qui pugui que simplifica les decisions. A Catalunya, el PSC surt clarament com a favorit amb l'èxit electoral d'haver sigut el partit més votat diumenge passat i amb ERC debilitada i Junts en procés de recomposició.