Basha Changue: "La meva filla no ho entén però m'encanten els cargols a la llauna"

L'ARA va a dinar amb els alcaldables de Barcelona per parlar de gastronomia i els demana que triïn ells el restaurant. Avui és el torn de la candidata de la CUP

3 min

BarcelonaBasha Changue tria el restaurant de cuina senegalesa Abarka, al barri de Sants. Fa poc que ha obert i forma part d'una cooperativa. Filla de pare guineà i mare cordovesa, explica que a casa seva es menjava de manera molt "eclèctica". Com que els anticapitalistes són usuaris habituals de samarretes amb lema, diu que sovint en porta una que diu "mafe amb fuet". Perquè "a Blackcelona City vivim així", afirma. El mafe és un plat senegalès de carn de vedella guisada amb salsa de cacauet. Al restaurant en serveixen i em recomana que el tasti. Li faig cas. A banda, demana bastons de iuca i plàtan mascle fregit que considera que s'ha de menjar sí o sí. També es veu amb l'obligació d'avisar que els plats són immensos. No són "racions de blancs", adverteix. Per beure recomana el bissap, una beguda de flor d'hibisc i menta.

Ella tria attieke (cuscús de iuca) amb una orada a la brasa. Em sorprèn que demani peix perquè prèviament havia dit que li costa demanar-ne fora de casa. "Aquí sí perquè conec la cuina. Soc molt maniàtica i sempre tinc el dubte de si serà fresc o no. Fa dos anys que vaig tornar a Barcelona i encara no tinc peixateria".

Li pregunto si no té un mercat a prop, i sí que el té, el de Montserrat, però explica: "El que no tinc a prop és l'horari d'obertura. Haig de tirar de súper". Té molt clar què compra en cada lloc. Ella i el seu fill tenen intoleràncies digestives i consumeixen molt menjar sense gluten. "Quan a una cosa li posen l'etiqueta «sense gluten» en tripliquen el preu", lamenta. Així que compra al Mercadona perquè allà el menjar sense gluten és més barat, "perquè la filla del Juan Roig és celíaca i té més sensibilitat en aquest tema", explica. Una lloança a Juan Roig no me l'esperava.

Llentiaire, cargolaire i pinyista

Entre setmana dina al Parlament, on diu que fan unes bones llenties i que et deixen repetir si t'has quedat amb gana. De peix allà no en demana. El seu plat preferit és el llom amb patates i explica que tant menja calçots en tempura com cargols. "La meva filla no ho entén, però m'encanten els cargols a la llauna. Quan estava embarassada vaig tenir un antull i en menjava cada dia". La truita de patates la prefereix amb ceba. I pel que fa a la injuriada pinya a la pizza, ella hi està radicalment a favor: "Soc pinyista de la pizza".

El cap de setmana es tanca a la cuina amb una copa de vi i prepara els sopars de tota la setmana. Però el que li agrada més és la pastisseria, "el meu TOC està una mica tranquil quan has de pesar les quantitats".

Basha Changue al restaurant Abarka. Manolo García

Segons ella les millors braves no són a Barcelona, sinó a Santa Coloma. "Ho defensaré encara que això porti cua. Vaig viure-hi i soc molt fidel a les braves de Santaco, on és típic posar-hi allioli". Amb tota la gent de la CUP de Gramenet fan la broma que a la ciutat hi ha un alliolioducte que connecta tots els bars de la ciutat.

Reconeix que el que més li ha costat de contestar és on anar a fer copes. "Es diu pub? És que ara no sé ni si encara es diu així. Soc molt boomer". Confessa que els gintònics els fa a casa i que té mandra de sortir. "A la meva dona li agrada fer gintònics i fa una cosa amb llavors i cardamom. Jo en dic gintònic-paella".

Arribarà l'hora de les postres i per a ella no n'hi haurà. Les úniques que podria menjar s'han acabat. Aprofita per sortir a fumar (durant el dinar hi va en dues ocasions). Quan sortim del restaurant un senyor té problemes amb una escala metàl·lica. Les dues peces s'han desencaixat. Ella no dubta a ajudar-lo. Ni el senyor ni jo tenim idea de com tornar a muntar l'escala. Se n'acaba sortint ella sola i marxa d'una revolada, que fa salat, a una altra banda.