Jaume Collboni: "He tornat plats perquè hi havien posat un rajolí de vinagre de Mòdena"

L'ARA va a dinar amb els alcaldables a l'Ajuntament de Barcelona per parlar de gastronomia i els demana que triïn ells el restaurant. Avui és el torn del candidat del PSC

3 min

BarcelonaJaume Collboni entra al restaurant Alastruey i triga una bona estona a arribar a la nostra taula. El motiu és que coneix pràcticament tothom que hi ha assegut dins el restaurant. La proximitat de l'Ajuntament hi deu tenir alguna cosa a veure. Diu que hi ve molta gent "de l'entorn" i que de "guiris no n'hi ha": "No sé com s'ho han fet. És com un miracle".

D'entrada ja m'avisa: "La gastronomia és un dels meus punts forts". Caram. Va aprendre a cuinar de l'àvia i afirma que té "una mica de cuiner frustrat". "Ara he entrat en l'apassionant món de cuinar a la baixa temperatura. Un dia ho vaig veure en un restaurant, perquè a mi m'agrada molt entrar a les cuines. Soc una mica friqui de tenir tots els aparells i totes les cosetes", explica. Després em diu que viu en un pis de 70 metres quadrats en què va tirar a terra envans per poder tenir una illa a la cuina i que els convidats participin del procés.

No segueix les receptes al peu de la lletra i li agrada improvisar amb el que hi ha la nevera. Davant d'aquest alt nivell li pregunto pels programes de cuina. Alguns li semblen "abominables" però li agraden els programes de les plataformes, com Chef's table. Explica que quan era petit a casa seva sempre s'havia menjat molt bé perquè els seus pares eren una "mica hippies". "Jo anava al col·le amb una poma i els meus col·legues portaven un Bollycao". Potser això li va refinar el gust: "He tornat plats perquè hi havien posat un rajolí de vinagre de Mòdena reduït. I mira que jo menjo de tot, no tinc manies. Però si vostè em posa això aquí, res té gust de res, tot té gust de la Mòdena aquesta dels nassos". No podem dir que no tingui raó.

Jaume Collboni al entrar al restaurant Alastruey. VÍCTOR CABO

El candidat del PSC clava els mar i muntanya, els arrossos i la cuina amb el forn. "M'agraden els plats de sucar", diu, i afegeix: "Soc iconoclasta pel que fa als sabors i els orígens del menjar". Avui fem un menú de 15,50 euros. Tria la crema de carabassa amb crostons, de primer, i la tripa amb capipota i cigrons de segon. Per beure, una cervesa. I no demana postres, però ens deixen un brownie acabat de fer de cortesia i acaba caient-hi.

L'hora del frànkfurt

Compra al Mercadona, a l'Ametller i als mercats municipals. Es reserva una estona de les visites oficials per fer la compra cada setmana a un de diferent i demanar receptes als paradistes. Porta una dieta molt saludable fins que de tant en tant arriba l'antull en forma de frànkfurt. "De vegades soc a l'Ajuntament, a mig matí, i necessito un frànkfurt. I em fa feliç, és una cosa molt curiosa. Em reanima", diu. "Tinc els frànkfurts localitzats per tot arreu. Aquells que tenen les lletres negres sobre groc". Això sí, quan arriba el sopar, el fa vegetarià: verdura i fruita.

Té amics que són xefs multiestrellats i afirma que "alguna cosa ha tingut a veure" amb el fet que se celebressin els 50 Best Bars a Barcelona i la propera gala d'entrega d'estrelles Michelin. Reconeix que "hi va un públic molt concret" a aquests establiments, però defensa que formen un planter de cuiners que després obren restaurants a un preu raonable, ja que "les estrelles s'han posat una mica cares".

Penso que un alcaldable tan sibarita no s'atrevirà a defensar l'arròs groc que serveixen a les terrasses de la Rambla. No ho fa. Diu que no s'hi ha assegut mai, que no li agraden estèticament i que considera que els preus són abusius. Li agraden molt els vins i té una nevereta especial. Si guanya les eleccions ho celebrarà amb cava. "Soc cavero", diu. Em sona a expressió molt laportiana, i inevitablement em ve una foto al cap. Veurem què passa el dia 28.