Xavier Trias: "Aniria a sopar amb Napoleó perquè era lleó com jo"

L'ARA va a dinar amb els alcaldables de Barcelona per parlar de gastronomia i els demana que triïn ells el restaurant. Avui és el torn del candidat de Junts

3 min

BarcelonaXavier Trias ens cita a La Venta, ben amunt, a dalt de tot de l'avinguda Tibidabo. Les vistes són increïbles. "Es veu des de l'aeroport fins a Mataró", diu. Al restaurant el coneixen i estan contents de rebre'ns. De fet, Trias és un gran consumidor de restauració i ens farà un fotimer de recomanacions, calceu-vos: el seu restaurant preferit és la Bodega Sepúlveda i els seus cigrons a la catalana. El Racó del Cesc, on va portar Colau, "té la gràcia que té molts reservats i hi van molts polítics, molts socialistes". També li agrada el marisc. Parla de Casa Mari y Rufo, el Restaurant Balmes, el Fishhh, que el té a prop d'on viu, i la Marisqueria Gallega, del carrer Casanova.

Continua amb la llista: la Gormanda, on m'aconsella demanar la taula que és a prop de la cuina, perquè té més gràcia. O el Paco Meralgo, del qual destaca, enriolat, que és el lloc on pagues més per l'estona que t'hi estàs, fent referència a l'eficiència del servei. "Tu no te n'adones i en 20 minuts ets al carrer. S'hi menja de nassos". D'allà ens recomana el bistec tàrtar. També té bones paraules pel Via Veneto, però m'avisa que és millor que busqui algú que m'hi convidi. I si volem fer un dinar econòmic, ha fet una nova descoberta: el Saona, que diu que menges per 11,25 euros.

On no el trobaràs segurament és en els restaurants de cuina creativa. Ell prefereix els llocs on et donen "un primer i un segon" de la seva elecció. Va anar al Disfrutar i li va agradar, tot i que reconeix que "això dels menús degustació no és per a mi". Més malparat en surt l'Enigma, en què diu que "li van fotre una bona clavada" i que "ell va a sopar, no a escoltar el seu rotllo". Si el que voleu és trobar-lo, el lloc és La Farga del carrer Beethoven, que descriu com "el meu despatx".

Xavier Trias al restaurant La Venta. PERE VIRGILI

Tornem a La Venta. Com que domina la carta li dic que triï per mi. De primer compartirem unes carxofes del Prat fregides i ensaladilla russa. De segon, mitja ració de lluç i mitja de llonganissa per a cada un. Per fer-se passar la set demana una cervesa i després diu que "farem un vinet". L'escollit serà el Furvus, un Montsant.

"Et canvien la clenxa de cantó"

Amb vocació de servei públic m'avisa de llocs on si no vigiles et pots endur un bon ensurt amb el compte, especialment amb suggeriments fora de carta. Fa servir expressions com "et foten unes castanyes que et deixen marejat", "dona't per crucificat" o bé "et canvien la clenxa de cantó". El domini de la restauració del candidat de Junts és nivell expert. Ara bé, la cuina ja són figues d'un altre paner. "Cuino molt malament, cuino d'urgència", confessa. La seva dona és la que ho fa, i molt bé, es veu. Quan ella marxa de viatge, té algunes coses a la nevera per als sopars que farà a casa, que no seran gaires: cecina, bresaola i gules, que cuinarà amb oli, all i bitxo.

Diu que en aquest període surt a menjar fora cada dia, però que no ho fa per gust, sinó perquè electoralment toca. I es lamenta que "si et descuides et donen vedella a la jardinera, que és un plat espantós". Quan li pregunto amb quin personatge històric aniria a sopar, tria Napoleó. El motiu no l'hauria endevinat mai: "Perquè era lleó com jo".

La cara i la creu per al candidat són la maionesa i el bacallà. "Jo tot ho prenc amb maionesa. Fins i tot la carn". Em diu que l'arròs blanc amb ou ferrat i maionesa és boníssim. Comprar-la feta per a ell és un pecat perquè diu que té gust de vinagre. Ha de ser casolana. Això sí que ho sap fer perquè a casa és un aliment de primera necessitat. No com el bacallà, que no el pot sofrir. "Sempre dic que soc al·lèrgic al bacallà per no perjudicar els bacallaners", confessa. Tot un detall.