Eleccions municipals

PP i Vox arrabassen al PSOE gairebé tot el poder territorial

Sánchez queda molt tocat i Feijóo es reforça en el seu camí cap a la Moncloa

4 min
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, al balcó de la seu de Génova

MadridPedro Sánchez no va seguir el recompte electoral des de la seu de Ferraz, presagi d’una nit tràgica per al PSOE, que veu com el PP, acompanyat de Vox, li pren la gran majoria del poder autonòmic i municipal que va guanyar el 2019. En total, 7 de 10 comunitats. De 23 alcaldies en capitals de província, el PSOE en podria tenir una desena si aconseguís les de Lleida, Tarragona i Girona. “Reconeixem la derrota. No és el resultat que esperàvem”, es lamentava la portaveu del PSOE, Pilar Alegría. A la seu del PP, una altra nit per recordar al balcó del carrer Génova, reforçats tant Isabel Díaz Ayuso com Alberto Núñez Feijóo. Al PP es proclamava ahir que la “derogació del sanchisme” ha començat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’onada blava va provocar la caiguda de barons afins i contraris a Sánchez. Els cops més durs per als socialistes són la tornada de la dreta al País Valencià i les Balears, juntament amb les ciutats de València i Palma, així com la victòria del PP en set de les vuit capitals d’Andalusia. Però també canvien de mans Aragó o Extremadura, on Guillermo Fernández Vara hi tenia majoria absoluta. En el tancament d’aquesta edició, Astúries penjava d’un fil. L’únic consol són Castella-la Manxa i Navarra –on caldrà entendre’s amb EH Bildu–, comunitats de menys pes polític, i haver augmentat suports a Catalunya, si bé sense l’anhelada alcaldia de Barcelona. A Madrid també creix, però Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida van arrasar amb majoria absoluta. Al seu torn, Yolanda Díaz es queda sense governs dels seus aliats per la caiguda d’Ada Colau i Joan Ribó (Compromís), Unides Podem també punxa i Ciutadans ja és història.

El president de la Generalitat Valenciana en funcions, Ximo Puig, la nit electoral del 28-M

Sánchez queda molt tocat de cara als sis mesos que queden per a les eleccions generals. El president espanyol havia plantejat una campanya en què va voler ser protagonista, amb gairebé una desena d’anuncis sobre inversions i ajudes que s’aprovaven al consell de ministres. Hi ha derrotes simbòliques com les de Puertollano i Alcalá de Henares, municipis on Sánchez va anar a fer campanya. La figura del president queda molt tocada i no serà estrany que als territoris es faci la lectura que Sánchez ha restat als seus barons perquè ha propiciat que l’electorat de dretes es mobilitzés, condicionat pel discurs del PP en clau estatal.

Els escenaris de pacte de les autonòmiques
Pacte més probable segons els resultats a les eleccions autonòmiques en les comunitats que les han celebrat

Majoria absoluta

del PSOE

Majoria absoluta

de PP i Vox

Coalició entre PSOE,

nacionalistes i altres

Coalició entre PSOE,

Podem i altres

Majoria absoluta del PP

Astúries

Cantàbria

Navarra

País

Basc

Galícia

la Rioja

Aragó

Catalunya

Castella i Lleó

Madrid

Illes Balears

País Valencià

Castella-la Manxa

Extremadura

Múrcia

Andalusia

Illes Canàries

Majoria absoluta del PP

Majoria absoluta del PSOE

Coalició entre PSOE, Podem i altres

Coalició entre PSOE,

nacionalistes i altres

Majoria absoluta de PP i Vox

Cantàbria

Astúries

Navarra

País

Basc

la Rioja

Aragó

Catalunya

Castella i Lleó

Madrid

Illes Balears

Castella-

la Manxa

Extremadura

País Valencià

Múrcia

Andalusia

Illes Canàries

Majoria absoluta del PP

Majoria absoluta del PSOE

Coalició entre PSOE, Podem i altres

Coalició entre PSOE,

nacionalistes i altres

Majoria absoluta de PP i Vox

Cantàbria

Astúries

País

Basc

la Rioja

Castella i Lleó

Madrid

Castella-

la Manxa

Extremadura

Múrcia

Andalusia

Navarra

Aragó

Catalunya

Illes Balears

País Valencià

Múrcia

Illes Canàries

El mapa es tenyeix de blau i a la seu de Génova donaven ahir per fet el canvi de cicle. Aquell discurs de Pablo Casado que tot començaria amb Castella i Lleó, després vindria Andalusia, continuaria amb el 28-M i culminaria amb el salt a la Moncloa, s’ha anat complint, a l’espera de l’última estació. El creixement del PP en termes de vot municipal és de gairebé deu punts respecte a fa quatre anys, gràcies a l’absorció de Cs, però també per la capacitat de mobilitzar l’electorat. A més, Vox creix cinc punts i el conjunt de la dreta assoleix el 38% de suports. Així s’explica el tomb, i no tant per una davallada en percentatge de vot del PSOE, que només perd un punt de vot municipal respecte a fa quatre anys.

Aquesta vegada el decantament de majories ha sigut cap a la dreta, encara que en alguns llocs sigui per un diputat o un regidor. Hi havia governs que el 2019 el PSOE va mantenir de manera molt ajustada, com el de Ximo Puig al País Valencià i el de Francina Armengol a les Balears. Superada l’etapa de la corrupció i amb el desgast de vuit anys dels dos governs tripartits, el PP ha aconseguit recuperar l’ànim del seu electorat. Puig guanya cinc escons, però el PP 21, i els socis minoritaris del Pacte del Botànic han perdut molts vots pel camí. Compromís perd tres escons i Unides Podem queda fora de les Corts Valencianes.

El PP, en mans de Vox

L’eufòria era indiscutible ahir a la seu del PP, que torna a ser hegemònic i ja es veu favorit de cara a la partida definitiva del desembre. Amb l’excepció de la Rioja i la Comunitat de Madrid, on Ayuso té la majoria absoluta, els nous presidents autonòmics del PP necessitaran pactar amb Vox. Una de les notes destacades de la jornada és que l’extrema dreta pot multiplicar la seva presència en governs autonòmics, com al País Valencià i les Balears. Les aliances als territoris de parla catalana quedaran en via morta. En canvi, pel sistema electoral a escala municipal, el PP podrà aconseguir les alcaldies on hagi sigut primera força sense necessitat de fer entrar Vox al govern, per bé que sí que el necessitarà com a soci extern.

La derrota sense pal·liatius del PSOE acaba sent global per a tota l’esquerra, que de cara a les generals haurà de fiar la seva sort a una entesa entre Sumar i Podem que il·lusioni el seu electorat i al suport de les formacions sobiranistes que han sustentat el govern espanyol en aquesta legislatura. L’espai a l’esquerra del PSOE sorgit del 15-M es jugarà la seva resistència a les generals, després d’un retrocés important en el mapa autonòmic. L’altre partit que va voler impugnar el bipartidisme, Cs, continua en el seu camí inexorable cap a la desaparició, més enllà d’algun regidor anecdòtic.

Més informació sobre les eleccions del 28-M

stats