ERC mobilitza el Govern per impulsar la campanya de Maragall

BarcelonaQuan la campanya electoral entra en l’última fase hi ha poques més estratègies que la d’anar a fons i buscar un darrer impuls. Esquerra ja fa uns dies que ha decidit mobilitzar el Govern per posar-lo al servei del seu candidat a Barcelona, Ernest Maragall, a qui les enquestes no acaben de somriure. La meitat de membres de l'executiu català ja han participat en un o més actes de l'alcaldable republicà, al capdavant dels quals hi ha anat el president de la Generalitat. Aquest dimecres Pere Aragonès fins i tot es va deixar veure fent 'carrer' al barri de la Barceloneta –"el millor del planeta", va dir–, anant pels comerços o demanant el vot porta a porta.

Llançar els consellers en campanya no només té la funció de donar suport a Maragall, sinó que també vol reivindicar l'obra de Govern, sobretot ara que viure en minoria al Parlament li costa més d'una rebregada. Així, s'ha vist la consellera Natàlia Mas (Economia) parlar de la reducció de l'atur; Tània Verge (Feminismes), dels avenços en matèria LGTBI i, aquest dijous mateix, Juli Fernández (Territori) ha parlat de les polítiques de mobilitat. "Sempre defensem l'obra de Govern, però ara encara més. És la primera vegada [en una campanya] que tenim la presidència i el Govern sencer", expliquen des del Palau de la Generalitat. La idea és també contraposar-ho amb el PSC i Junts, que no governen la Generalitat. "Trias pot parlar de quan ell havia sigut alcalde, però no pot posar exemples actuals", remata la mateixa veu.

La qüestió és que el context també és propici. El Govern està gestionant una època de pressupostos expansius, cosa que vol dir que hi ha polítiques públiques per exhibir i poc enuig social al carrer propici a rebentar mítings. També s'han deixat veure per a la campanya de Maragall Joan Ignasi Elena (Interior), Laura Vilagrà (Presidència) i Natàlia Garriga (Cultura) i està previst que hi hagi, com a mínim, dos noms més: els de Roger Torrent (Empresa) i Josep González-Cambray (Educació).

Amb la presència dels consellers als actes, Maragall juga la carta de l'"aliança" entre la Generalitat i l'Ajuntament. És a dir, la defensa que si les dues institucions tenen una mateixa bandera –la d'ERC–, tot fluirà millor. De fet, el consistori barceloní es caracteritza històricament per tot el contrari. Des que el 1979 es van recuperar els ajuntaments democràtics, en només dos períodes hi ha hagut el mateix color polític a banda i banda de la plaça Sant Jaume. Entre el 2003 i el 2010 van coincidir el PSC a Barcelona i el tripartit a la Generalitat, i entre el 2011 i el 2015 va haver-hi CiU als dos costats. Onze anys de 43, fet que ha contribuït a generar més mirades de reüll i personatges antagònics –Jordi Pujol versus Pasqual Maragall; Ada Colau versus Artur Mas– que no pas una dinàmica de col·laboració. Un exdirigent socialista que era a l'Ajuntament mentre a l'altra banda de la plaça hi havia Pujol ho resumeix així: "No hi ha hostilitat, però no veus cap prioritat amb Barcelona. Ens deien que ja ens ho faríem".

Un protagonista inesperat

La precampanya i la campanya també han tingut un membre del Govern com a protagonista inesperat: Carles Campuzano (Drets Socials). Primer, fa unes setmanes, es va veure involucrat en una polèmica amb el PSC de Santa Coloma que li va valer la reprovació del Parlament. Després, a principis d'aquesta setmana, se'n va anar a Mataró a participar en un acte electoral del PDECat, cosa que va generar alguna suspicàcia perquè, malgrat que prové d'aquell partit, ara forma part d'un govern d'ERC. Ell mateix va dir que era "perfectament compatible" una cosa amb l'altra. Al Palau de la Generalitat i a Esquerra asseguren que sabien que es produiria aquesta situació i el candidat Maragall va intentar treure-li tot el ferro possible. De fet, Campuzano és membre de la candidatura de Maragall en última posició, que és simbòlica, però que apel·la a la voluntat d'ERC d'obrir el partit a membres d'altres tradicions polítiques. Una voluntat d'obrir-se que, a vegades, juga males passades.