Corrupció

La Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó per a Albiol perquè va permetre la instal·lació d'antenes de telefonia il·legals

El candidat del PP fa pública la imputació de l'alcalde de Badalona per un tema urbanístic

4 min
Albiol, en un acte de precampanya

BarcelonaNou front judicial contra Xavier García Albiol. La Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó per a l'exlíder del PP a Catalunya i alcaldable per Badalona per un delicte continuat de prevaricació urbanística i mediambiental per la instal·lació d'unes antenes de telefonia mòbil sense llicència a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la ciutat. A banda de la pena de presó, el ministeri fiscal demana 10 anys d'inhabilitació per a càrrec públic, 9.000 euros de multa i 17.000 en concepte de responsabilitat civil.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cap de llista dels populars no ha amagat la seva sorpresa per aquesta nova imputació, que es produeixi just abans d'unes eleccions en què és el clar favorit per tornar a guanyar. Albiol ha subratllat que desconeixia que s'estigués cometent un delicte. "M'acabo d'assabentar que la Fiscalia em demana dos anys de presó perquè el 2012 Telefònica i Vodafone van instal·lar en un terreny municipal dues antenes de telefonia mòbil sense llicència i creu que ho hauria d'haver sabut. Suposo que a dos mesos i mig de les eleccions, no hi ha res que sigui casual", ha escrit en una piulada. En una altra, Albiol ha publicat un vídeo insistint que ni ell sabia que les dues operadores no tenien els permisos necessaris per instal·lar les antenes ni "ningú que va passar pels jutjats" el va assenyalar. "Tot i això, la Fiscalia considera que jo havia de saber-ho", ha lamentat.

La ministra d'Hisenda i Funció Pública i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero, ha reclamat al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va incorporar Albiol al seu equip per dirigir la campanya de les municipals, que l'expulsi. "Seria bo que el PP actués amb la mateixa contundència que el PSOE quan ha conegut aquestes presumptes irregularitats expulsant les persones que les cometen i exigint que no representin les sigles del partit en cap càrrec públic", ha afirmat des del Congrés.

Els fets que s'investiguen van tenir lloc el 2012 quan l'empresa Vodafone va demanar al consistori instal·lar una base de telefonia mòbil, amb una antena de 20 metres d'alçada, però segons va constatar el jutge en acabar la investigació, la sol·licitud es va fer "de manera informal amb un correu". El magistrat va recordar que aquesta instal·lació necessitava una llicència urbanística i va concloure que es va instal·lar en una finca a la qual no es podia donar aquest ús. "De manera absolutament paral·lela i anàloga", el mateix any, Telefònica va instal·lar una estació de telefonia mòbil, segons el jutge amb l'autorització verbal de responsables del consistori i presumptament també sense la llicència necessària. Les dues bases es van instal·lar de manera provisional i van funcionar fins al 2018, quan les mateixes empreses de telefonia les van retirar a petició del consistori.

El jutge instructor va constatar que l'Ajuntament no va rebre cap pagament per aquestes instal·lacions i que les telefòniques no van pagar cap cànon per utilitzar l'espai públic, però va dictaminar que la instal·lació "era obertament contrària a la legalitat urbanística i mediambiental vigent en aquell moment". Agents i sindicats de la Policia Local es van queixar de les instal·lacions al regidor de Seguretat Ciutadana i Participació, però ell, tot i ser conscient "de la il·legalitat de les instal·lacions", ho va ocultar, segons la interlocutòria del jutge, als responsables del sindicat policial i els va assegurar que eren legals. Els sindicats de la Guàrdia Urbana també van presentar queixes davant d'Albiol, per escrit i amb una reunió presencial, però l'aleshores alcalde no va fer "cap gestió" per retirar les antenes, malgrat tenir competències per concedir llicències i obrir expedients de disciplina urbanística.

L'alcalde actual, també imputat

Ha estat un dia procliu a les xarxes per al candidat del PP a Badalona. En diversos missatges s'ha defensat de l'acusació de la Fiscalia, però en un de concret ha decidit assenyalar a l'actual alcalde, Rubén Guijarro: "Ha oblidat que ell ha sigut imputat per prevaricació urbanística amb pena de presó d'1 a 4 anys. Havíem respectat la presumpció d'innocència. A veure què diu ara sobre ell mateix".

Fonts judicials han confirmat a El Periódico la imputació de Guijarro. Un jutge l'està investigant des de fa prop d'un any per un delicte contra l'ordenació del territori quan era regidor d'urbanisme. El procés judicial es va iniciar a partir d'una denúncia de la Fiscalia per les presumptes irregularitats en uns horts i unes obres sense llicències en espais naturals protegits.

Esquitxat pels 'papers de Pandora'

García Albiol ja va ser expulsat de l'alcaldia de Badalona el novembre del 2021 amb una moció de censura després que el popular aparegués en els coneguts com a papers de Pandora, amb els vots a favor de PSC, Guanyem, els comuns, ERC i JxCat, i el socialista Rubén Guijarro el va rellevar al capdavant del consistori. Els fets es remunten al 2005, quan Albiol va rebre poders per gestionar Luverne International, una societat amb seu a Belize –un conegut paradís fiscal–, i els va mantenir fins al 2015.

La societat va ser registrada l'1 de gener del 2005, quan Albiol ja formava part de l'executiva del PP a Catalunya, a través del despatx Alemán, Cordero, Galindo y Lee (Alcogal), un dels catorze bufets que són el centre de la investigació periodística que ha fet públics 11,9 milions de documents d'empreses especialitzades a crear societats en paradisos fiscals. Durant aquests deu anys Albiol va ser alcalde de Badalona (2011-2015) i candidat a la presidència de la Generalitat.

Albiol va reconèixer que havia existit aquest poder i el va atribuir al fet que uns coneguts del seu entorn familiar l'hi van oferir per fer negocis a Centreamèrica. En un comunicat, Albiol va subratllar que no va obtenir mai "ni rendiments, ni increment de patrimoni, ni retribucions de cap mena". "Mai vaig fer ús d'aquest poder mercantil", va assenyalar. Unes explicacions que no li van servir per conservar l'alcaldia, i que ara també li poden passar factura amb aquesta nova imputació.

stats