Hi ha algú capaç de guanyar Núria Marín a l'Hospitalet?
L'oposició busca privar el PSC de la seva majoria absoluta el 28-M
BarcelonaGuanyar o guanyar. El PSC ni tan sols es planteja cap altra possibilitat a l'Hospitalet de Llobregat, bastió socialista capitanejat per Núria Marín des del 2008. Després de governar els últims quatre anys amb 14 regidors sobre 27, la victòria és l'escenari que els socialistes tenen damunt la taula i qualsevol altre desenllaç seria als seus ulls una sorpresa majúscula. ¿Hi ha algú capaç de guanyar el 28-M la candidatura socialista, que s'ha imposat en totes les eleccions en aquesta ciutat des del 1979? Ni el PSC ni l'oposició ho veuen plausible. Però hi ha variables que poden condicionar el resultat i posar en risc la seva majoria absoluta.
L'alcaldessa té un perfil carismàtic i personalista que li va permetre mantenir-se al consistori en els moments més durs del Procés (l'1-O es va encarar a la policia perquè aturessin les càrregues contra els votants), quan les sigles del PSC anaven a la baixa. "És de les millors alcaldies que tenim –defensa una veu del partit–. És molt propera, desprèn senzillesa". Aquesta proximitat i contacte permanent amb els veïns és insòlita en una ciutat tan gran, la segona de Catalunya, amb més de 260.000 habitants. Ha construït la seva campanya al voltant d'aquesta idea: ha evitat els grans mítings i ha afavorit les xerrades amb els veïns, que ha titulat "Converses des del cor". El seu equip, a més, les ha convertit en un podcast. Fonts de l'oposició critiquen, però, que aquesta proximitat té un doble vessant. "Està poc centrada en la gestió i més en la cara amable de l'alcaldia", remarca una veu rival, que l'acusa d'estar més implicada en la presidència de la Diputació de Barcelona. "Té una xarxa clientelar imbatible", critica un altre adversari, que ho atribueix al predomini absolut del PSC a la ciutat des de fa quatre dècades.
Hi ha una base "sociocultural" a favor del PSC que es manté independentment de la campanya, assegura una veu dels socialistes. "La immigració que va venir als anys 60 era molt d'esquerres, i va viure la transformació de la ciutat" amb el PSC al govern, argumenta, i defensa que això forma part de la memòria col·lectiva. Tot i això, admet que aquest 28-M hi pot haver un cert vot de càstig inherent a l'acció del govern i a un cert descontentament que pot haver sorgit de la paralització en algunes inversions que ha comportat la pandèmia. També temen l'entrada de l'extrema dreta a la institució, com molts alcaldes de l'àrea metropolitana, que han reforçat el seu discurs en matèria de seguretat tot i que consideren que la preocupació de la ciutadania és més aviat una percepció.
ERC redobla l'aposta
Els socialistes sempre han estat primera força, mentre que la segona posició ha anat variant a l'ajuntament: entre el 1995 i el 2011 el PP va liderar l'oposició, després va passar a fer-ho Cs i des del 2019 ho fa ERC. Els republicans van considerar que aquesta conquesta, fa quatre anys, era una fita perquè l’Hospitalet era una ciutat on algunes vegades fins i tot no havien tingut representació. Aquesta vegada doblen l’aposta per desgastar Marín: han fitxat de cap de llista Jaume Graells, que el 2019 anava a la candidatura del PSC i que en va sortir després de convertir-se en el regidor que va portar el cas del Consell Esportiu als tribunals. Aquesta investigació ha estat la nota més dissonant en el mandat de Marín.
Així, han dissenyat una campanya en què s’erigeixen en el partit progressista lliure de corrupció. Graells fins i tot ha reciclat un lema que ERC feia servir en temps de Carod-Rovira i reivindica la seva candidatura com la de "les mans netes i la paraula lliure". Saben que superar Marín és una quimera, però l’objectiu és seguir-li retallant distància i evitar que torni a tenir majoria absoluta. Des del PSC asseguren que l'alcaldessa evita entrar en el cos a cos amb Graells i titllen la polèmica de qüestió personal basada en el "propi interès" de Graells Tot i això, l'oposició li recorda el tema –també els comuns, que estan personats com a acusació particular–, amatent al moment en què el PSC perdi la majoria absoluta.
