MadridJa van ser ajustades les eleccions del 26 de maig del 2019 i ara el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) també augura un frec a frec entre la dreta i l'esquerra als comicis a la Comunitat de Madrid del 4 de maig. Tant és així que l'enquesta publicada aquest dilluns –elaborada entre el 19 de març, tres dies després de l'anunci de Pablo Iglesias de concórrer-hi amb Podem, i el 28– dibuixa un escenari endimoniat: empat a 68 diputats entre el PP i Vox, d'una banda, i del PSOE, Més Madrid i Podem, de l'altra. Els dos blocs queden a un de la majoria absoluta. Cs quedaria fora del Parlament autonòmic perquè obtindria un 4,4% de suport i cal superar la barrera del 5% per obtenir-hi representació.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Es dona per fet que Isabel Díaz Ayuso capitalitzarà majoritàriament la debacle de la formació taronja i guanyarà les eleccions per una àmplia majoria. Segons el CIS, passaria dels 30 escons actuals a 59, a deu de la majoria absoluta. La presidenta madrilenya aconseguiria, fins i tot, frenar l'auge de Vox, perquè la formació d'extrema dreta perdria tres diputats, de 12 a 9. A l'esquerra, el PSOE resistiria i en guanyaria un: passaria dels 37 actuals a 38 i cauria de la primera a la segona posició en els comicis. Més Madrid mantindria els 20 que ja tenia i Podem, amb Pablo Iglesias com a cap de llista, superaria sense problemes el 5% dels vots: n'obtindria un 8,7% i 10 diputats.
La traducció en escons que ha publicat el CIS ha estat envoltada de polèmica. Diversos experts en matèria electoral han qüestionat els resultats i han coincidit a dir que els càlculs de l'organisme en funció de les estimacions de vot eren erronis. No critiquen els percentatges de vot, sinó el repartiment de diputats, que depèn del sistema D'Hondt. Segons aquest càlcul, Ayuso baixaria de 59 a 58 escons, el PSOE de 38 a 37, Més Madrid pujaria de 20 a 21, Podem de 10 a 12 i Vox en perdria un: de 9 a 8. Així, l'esquerra obtindria 70 diputats i la dreta 66. Preguntat per l'ARA, el CIS assegura que no hi ha cap error però dona una explicació sobre com s'ha estimat el vot de Cs, no sobre el repartiment dels escons.
Es reparteixen 136 escons, quatre més que el 2019
Aquestes eleccions del 4 de maig a Madrid compten amb la novetat que es reparteixen quatre diputats més que el 2019: es passa de 132 a 136. Això fa que la majoria absoluta no sigui 67 escons, sinó 69. El 26 de maig de fa dos anys el PP, Cs i Vox van aconseguir sumar-ne 68 i, per un vot a la cambra, van aconseguir investir Ayuso. Tot i aquest augment d'escons, la suma dels partits de la dreta que obtindrien representació es quedaria amb la mateixa xifra. En canvi, l'esquerra, que en va obtenir 64 el 2019, ara pujaria fins a 68. Segons el CIS, Ayuso en guanya 29 i entre Cs i Vox en perden 29. El candidat socialista, Ángel Gabilondo, en canvi, en guanya un i Iglesias tres.
La situació resultant és d'un empat que impediria investir un president. El reglament de l'Assemblea de Madrid preveu que hi hagi una primera votació per majoria absoluta i una segona per majoria simple. Si no s'aconsegueix escollir ningú, dos mesos després de la primera votació es dissol el Parlament autonòmic i es produeix una nova convocatòria a les urnes. A més, els blocs estan molt consolidats i la desaparició de Cs, que podria tenir efectes a les dues bandes, deixa un escenari difícilment resoluble.
Si bé a nivell d'escons l'esquerra surt clarament reforçada, percentualment els canvis són mínims. El PSOE (25,3%), Més Madrid (14,8%) i Podem (8,7%) passarien del 47,56% de suports del 2019 al 48,8%. És a dir, guanyarien un 1,24% de vots. La dreta, per la seva banda, passaria del 50,5% a un 49% si se sumen els percentatges del PP (39,2%), Cs (4,4%) i Vox (5,4%), que se situa només quatre dècimes per sobre del llindar necessari.
Ayuso, preferida pels votants de Vox
Hi ha altres preguntes del CIS que expliquen com Ayuso aconsegueix aglutinar simpaties del bloc de la dreta. El 64,6% de les persones que asseguren que van votar Vox el 2019 prefereixen que la candidata del PP sigui la presidenta, i només un 25% aposten per l'aspirant de l'extrema dreta. El mateix passa amb Cs: el 61% dels enquestats que diuen haver votat el partit taronja en les últimes eleccions ara prefereixen Ayuso, i tan sols un 12,9% aposten per Edmundo Bal. El transvasament de vot també és indicatiu: un 48,5% dels que recorden haver votat Cs passaran al PP i un 26,1% estan indecisos, i es retindria un 10,8% dels votants. Pel que fa a Vox, retindria un 43,4% de votants i un 41% passarien al PP.
Tot i el favoritisme d'Ayuso a la dreta, són dos candidats d'esquerres els més valorats d'entre tots els enquestats. El primer, Ángel Gabilondo amb un 5,6, i en segona posició la líder de Més Madrid, Mónica García, amb un 5,4. Ayuso és la tercera amb un 4,9, Bal quart amb un 4,3, Rocío Monasterio amb un 3,6 i Iglesias el pitjor valorat amb un 3,2.
Ayuso, a Sánchez: "Ens veiem a les urnes"
Mentrestant, la precampanya continua i aquest matí la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, s'ha dirigit directament al president espanyol, Pedro Sánchez. "Ens veiem a les urnes", ha afirmat en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press fent referència a les eleccions del 4 de maig, tot i que el líder del PSOE no s'hi presenta. Qui sap si aquesta frase acabarà sent premonitòria d'una nova etapa política d'Ayuso en el futur. És cert que aquest cap de setmana Sánchez s'ha implicat a fons ja en la precampanya de Gabilondo i aquest diumenge va fer una crida a "evitar un govern de la plaça de Colón".
A més, aquest dilluns la Junta Electoral Provincial de Madrid ha desestimat un recurs del PSOE i ha avalat que Toni Cantó -a qui Cs ha obert un expedient d'expulsió- vagi a la llista del PP. No figurava al cens electoral, però es va agafar a una escletxa legal que podia permetre-li presentar-se als comicis -no votar però sí ser candidat- i ara la Junta Electoral ho ha validat.
