Política 17/02/2021

Endavant refusa que la CUP formi part d'un Govern amb ERC i JxCat i aposta per mantenir-se a l'oposició

L'organització condiciona el suport a la investidura a l'aplicació dels punts centrals del seu programa

Xavi Tedó
3 min
Una assemblea de la CUP, en una imatge d'arxiu
Disponible en:

El paper decisiu que té la CUP per configurar govern torna a fer aflorar les divergències que hi ha entre els dos grans sectors de la formació anticapitalista. Si dilluns Poble Lliure defensava la necessitat de "contribuir a la formació" d'un nou executiu independentista "amb un programa de mínims", avui Endavant ha deixat clar que advoca per mantenir-se a l'oposició. "No podem permetre’ns participar en un govern autonòmic sota la tutela d’Esquerra i Junts, que sostenen acusacions particulars contra independentistes i activistes de lluites socials, permeten l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments i basen l’acció política en un procés de negociació amb l’Estat que no buscar avançar en la ruptura, sinó mantenir-los liderant el sobiranisme", remarca l'organització en un comunicat.

"Seria un error confiar en la conformació d’un govern unitari independentista com a element que pugui generar per si sol un nou embat independentista amb capacitat de desestabilitzar l’Estat i materialitzar l’autodeterminació", afegeix Endavant en el text. Tot i admetre que els resultats electorals són "bons", Endavant, que es va mostrar molt crítica a l'acord amb Guanyem Catalunya, subratlla que no s'ha aconseguit "arribar al sostre electoral de les eleccions autonòmiques del 2015" i posa en relleu que la confluència amb els de Dolors Sabater no ha suposat el gran salt quantitatiu que es presagiava.

Davant "el nou pressing CUP" per investir un nou president i garantir la governabilitat que augura, Endavant referma la seva convicció que, "per avançar cap a la ruptura amb l’Estat", la formació independentista "no pot formar part de cap govern autonomista, ni tampoc ser-ne la crossa per a les retallades i privatitzacions que vindran imposades per la UE i l’Estat" . "I encara menys –afegeix– avalar la idea que l’autodeterminació s'aconseguirà a través d’un procés de negociació amb l’Estat". En aquest sentit, l'organització a la qual pertanyen l'exdiputada Anna Gabriel i el número 2 de la candidatura, Carles Riera, defensa la resolució aprovada al consell polític del 23 de gener que "reforçava un plantejament d’acció institucional d’oposició tant al sobiranisme governamental com als fronts amplis d’esquerres liderats pel PSOE".

Endavant aposta per aprofitar el seu paper determinant després de diumenge, com va avançar l'ARA, per condicionar un possible suport a la investidura o fins i tot als comptes a aplicar els elements centrals del programa electoral de la CUP. "No ens podem conformar en demanar compromisos abstractes amb l’autodeterminació i declaracions simbòliques sobre girs a l’esquerra a canvi d’abstencions en investidures i aprovacions de pressupostos". Així, Endavant posa com a línies vermelles la retirada de la Generalitat de les acusacions particulars en causes contra independentistes i activistes de lluites socials, que "els Mossos deixin de fer de força de xoc dels grans tenidors d’habitatge en els desnonaments", la creació d’una banca i una farmacèutica públiques, la nacionalització de sectors estratègics, "la reversió de les retallades i el blindatge dels serveis públics" i "l’increment dels impostos als rics i al capital".

"El que ens permetrà avançar en el procés d’autodeterminació dels Països Catalans i sumar amplis sectors de les classes populars catalanes al projecte de ruptura amb l’Estat serà la constatació que aquestes mesures socials xoquen amb la legalitat espanyola", raona l'organització en el comunicat, abans d'advertir que haver superat la barrera del 50% dels vos emesos "no és determinant per a la resolució del conflicte" perquè la independència és un procés que "enfronta directament el poble català amb l'oligarquia espanyola, que inclou la burgesia catalana". 

El veto a Mas

Endavant considera que "la fermesa de la CUP l’any 2015 en la negativa a investir Artur Mas com a president de la Generalitat ha sigut una de les causes de la desaparició d’una part molt important de l’herència política de Convergència i Unió i que el fet que no fos president del Govern va ser un factor clau per a la materialització del referèndum de l’1 d’Octubre". "Només a partir d’una acció institucional que passi de ser altaveu a ser catalitzador de les lluites socials, reforçant el seu desenvolupament en el marc del projecte polític de la independència per canviar-ho tot, podem aspirar a créixer i disputar l’hegemonia tant del sobiranisme governamental com dels fronts amplis d’esquerres sota tutela del PSOE", ressalta.

"Apostem, per tant, per una CUP que esdevingui alternativa popular i rupturista, i no pas la crossa d’un Govern autonòmic que no resoldrà les necessitats bàsiques de les classes populars, un Govern que legislarà en favor de les elits i que tampoc no podrà avançar en l’autodeterminació fins que no accepti que la revolució política que suposa la ruptura amb l’Estat implica forçosament canvis socials profunds, que posin l’economia al servei de les necessitats de les classes populars", conclou.

stats