El PSOE i el PP, frec a frec a un any de les generals
La mitjana de les enquestes pronostica una lluita al mil·límetre
BarcelonaLa remuntada del PP en les últimes enquestes publicades ja s'ha anomenat efecte Feijóo, subratllant la importància del canvi de lideratge al partit per entendre el frec a frec que es vaticina amb el PSOE. És cert que els populars han remuntat un moment molt delicat, superant la sagnia oberta per l'enfrontament entre l'anterior líder, Pablo Casado, i la presidenta madrilenya i principal baluard electoral dels conservadors, Isabel Díaz Ayuso. Però també ho és que des del maig del 2021 fins al febrer d'aquest any el PP estava per sobre dels socialistes en estimació de vot. Durant nou mesos la mitjana de les enquestes publicades pel CIS i pels mitjans de comunicació (podeu mirar-les al gràfic que s'adjunta a la notícia) apuntava a una victòria dels populars en cas de convocatòria anticipada d'eleccions.
El PSOE, que va obtenir el 28% dels vots el 10 de novembre del 2019, s'havia mantingut al voltant d'aquesta xifra i fins i tot per sobre durant bona part de la primera meitat de la legislatura. Però el desgast dels socialistes comença a aflorar de forma clara mesos després de l'inici de la pandèmia, amb una crisi econòmica sense precedents. I hi va haver un temps en què, malgrat el dèbil lideratge de Casado, el PP ho va saber aprofitar: vorejava el 29% dels vots en les enquestes i es distanciava en més de tres punts dels socialistes. Aleshores només el CIS continuava donant com a guanyador Pedro Sánchez, tot i que a ningú se li va acudir definir aquell període com l'efecte Casado.
Una nova eina demoscòpica
L'ARA ha sumat una eina per seguir l'evolució demoscòpica d'aquest últim tram de la legislatura espanyola i anirà recopilant la mitjana de les enquestes que publiquen els principals instituts d'opinió, entre ells el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Els resultats es ponderen per antiguitat (les enquestes més noves tenen més pes que les més antigues), per la grandària de la mostra (com més enquestats, més pes en la mitjana) i també per la qualitat de l'empresa (es puntuen millor les que més la van encertar en les eleccions del 2019, fet que, per exemple, perjudica el CIS).
Avui, quan teòricament encara falta més d'un any per als comicis, hi ha un empat tècnic entre els dos partits en la lluita per ocupar la Moncloa. El PSOE i el PP se situen al voltant del 26% en l'estimació mitjana de vot –els populars van aconseguir el 20% dels vots ara fa tres anys– i miren de reüll el comportament dels seus socis potencials. Vox s'ha consolidat en una còmoda tercera posició a les enquestes, encara que l'efecte Feijóo hagi afegit distància entre ells. Les enquestes apunten aproximadament a un 44% dels vots entre les dues dretes, quan actualment PSOE i Unides Podem governen amb el 40%.
Per l'esquerra, Unides Podem va perdre aviat l'impuls que li va comportar entrar al govern i, com a molt, aspiraria a repetir els resultats de fa tres anys, ara probablement amb Yolanda Díaz al capdavant en lloc de Pablo Iglesias. Amb Ciutadans en caiguda lliure, el partit taronja podria fins i tot perdre la representació al Congrés (té 10 diputats) i rivalitza per la cinquena posició amb Més País i ERC, tot i que els republicans només es presenten a Catalunya. Precisament per això, les enquestes estatals tenen moltes dificultats per calcular l'evolució de partits com la mateixa Esquerra, JxCat i la CUP.
