Política 16/02/2021

ERC, JxCat i la CUP s'emplacen a una negociació ràpida per formar govern

El principal desacord d'entrada és que els d'Aragonès volen comptar amb els comuns i els de Borràs no

5 min
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, aquest dilluns.

El dia després de les eleccions del 14-F ha servit per constatar el canvi de paradigma dins l'independentisme. Per tant, sols 35.000 vots i 1 escó de diferència, ERC aspirarà a liderar el pròxim Govern amb JxCat, aquesta vegada, fent de copilot. Els primers aquest dilluns ho han tornat a proclamar als quatre vents i els segons han donat mostres d'acceptar-ho. El punt de partida de la legislatura comença amb un punt d'acord i amb un de desacord. En el terreny de les coincidències, els dos partits aspiren a una negociació ràpida per formar govern, un fet no menor si es té en compte que les dues últimes investidures –la de Carles Puigdemont (2016) i la de Quim Torra (2018)– es van demorar més de tres i quatre mesos. Però també han mostrat les primeres divergències. ERC vol que els comuns –i també la CUP– participin en l'acord que es firmi per començar el mandat, mentre que JxCat vol només un govern de forces independentistes i descarta els de Jéssica Albiach. Aquestes són les primeres cartes que es posen sobre la taula per una negociació que començarà de manera imminent.

Esquerra aquest dilluns ha sortit a assaborir una mica més el resultats de diumenge. Per primera vegada des que va començar el Procés, és el primer partit de l'independentisme, encara que sigui per poc marge. En aquest nou escenari, la secretària general dels republicans, Marta Vilalta, s'ha proposat formar el Govern "com més aviat millor" i ha insistit en la idea que hauria de ser un executiu a quatre bandes: ells, JxCat, la CUP i els comuns. En definitiva, el Govern de "via àmplia" que han repetit durant els 15 dies de campanya. L'argument és que els quatre partits són partidaris del referèndum i de l'amnistia i que si aconseguissin posar-se d'acord, hi hauria 82 diputats al servei del nou Govern, una estabilitat sòlida. "La responsabilitat ha de ser compartida", ha exposat Aragonès en una entrevista a RAC1. Els republicans no tindran gens fàcil convèncer els de Jéssica Albiach, que han tornat a descartar voler tenir cap tracte amb JxCat: "Aragonès insisteix en una fórmula que sap que no prosperarà", informa Mireia Esteve.

Però els republicans no preveuen rendir-se tan fàcilment. Quan comencin les negociacions, ERC proposarà als tres partits negociar no només la investidura d'Aragonès, sinó també els pressuposts de la Generalitat del 2021. Fonts republicanes admeten que no serà fàcil concretar aquest govern ampli, però mantenen l'esperança d'almenys fer un "acord ampli". És a dir, oferir als comuns que per la via dels comptes puguin participar de la governabilitat de Catalunya sense haver d'entrar a formar part de l'executiu i sense haver, per tant, de compartir cadira amb JxCat. L'obsessió d'Esquerra és arrencar la legislatura amb un marc més "estable", després d'haver sobreviscut els últims tres anys sense una majoria fiable al Parlament. Símbol de l'agilitat que busquen els republicans per desencallar la legislatura és que aquest mateix dilluns ja han designat els seus negociadors: la mateixa Vilalta, el líder al Parlament, Sergi Sabrià, el president del Consell Nacional, Josep Maria Jové, i la número dos de la candidatura, Laura Vilagrà. També han pres una altra decisió rellevant: començaran la ronda de contactes amb la CUP i no amb JxCat. Des de la nit electoral, insisteixen molt que Catalunya ha fet un gir a "l'esquerra".

El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, l'endemà del 14-F

Junts per Catalunya també aspira a un acord de legislatura que doni estabilitat a un "govern fort". El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, després de la reunió de la direcció, ha conclòs que li toca a Pere Aragonès prendre la iniciativa per formar el nou executiu, però ha emplaçat els republicans a prioritzar les forces independentistes per fer valer el resultat inèdit de majoria absoluta en vots i escons. Des de JxCat rebutgen una incorporació a l'executiu dels comuns i desconfien de la insistència d'Esquerra en aquesta qüestió quan els independentistes ja sumen majoria absoluta. Pel que fa al disseny del nou Govern, però, Sànchez no ha volgut ensenyar les cartes i només ha dit que és necessari posar-se d'acord en el programa de govern i en la continuïtat del Procés. JxCat no considera la victòria per la mínima d'Esquerra una esmena a la seva estratègia independentista i fa notar que qui ha augmentat més els suports és la CUP, que avala una estratègia unilateral i tornar a fer un referèndum abans del 2025. La negociació des de JxCat es pilotarà des de la coordinació amb el secretari general, Jordi Sànchez; el president del partit, Carles Puigdemont, i la candidata, Laura Borràs.

Pel que fa a la CUP, el tercer actor en aquest escenari, ha de decidir si s'implica en un acord d'estabilitat i governabilitat amb ERC i JxCat o opta per acords puntuals per a la investidura –un fet que xocaria amb la voluntat d'Aragonès de lligar la seva elecció ja al projecte de pressupostos del 2021–. La decisió final s'adoptarà, segons ha pogut saber l'ARA, al consell polític que la CUP celebrarà el 27 de febrer, d'aquí dos dissabtes –informa Xavi Tedó–. Tot i això, a causa de la transcendència del posicionament, no es descarta acabar convocant una assemblea, com la que el 2015 va debatre sobre la investidura de Mas.

La primera estació: la mesa del Parlament

Tot i que aquest dilluns és d'hora encara per visualitzar com pot ser el futur Govern –hi ha contactes informals, però no s'ha formalitzat la negociació encara–, tots dos partits tenen les seves preferències. Diverses fonts consultades de JxCat assumeixen que hi haurà "canvis" d'àrees al Govern i que si es té en compte el programa electoral d'Esquerra probablement els republicans proposaran una conselleria de transició ecològica i canvi climàtic –un àmbit que s'extrauria del paraigua de Territori que pilota Damià Calvet– o un departament de feminismes. Per part de Junts també manifesten la seva voluntat de modificar el repartiment d'àrees, amb la recuperació de Salut com a principal reclam, amb el doctor Josep Maria Argimon al capdavant, o Exteriors i Relacions Institucionals, que ara pilotava Esquerra.

Més enllà del Govern, l'altra institució a governar és el Parlament: el canvi de guàrdia que es produirà al Palau de la Generalitat, amb ERC assumint la presidència que la legislatura passada tenia JxCat, s'hauria de traduir a la inversa a la cambra catalana. És a dir, el pròxim president de la cambra catalana hauria de ser de Junts.

Des d'Esquerra admeten que és una possibilitat i JxCat creu que ha de ser així tenint en compte els resultats. De fet, el partit de Carles Puigdemont ho considera la primera prova del cotó sobre les intencions dels republicans. Algunes veus del partit dubten de si, a última hora, Esquerra optarà per una fórmula similar a la de Barcelona o al Congrés dels Diputats –governar amb els comuns amb un suport tàcit del PSC a l'exterior–, malgrat que Aragonès ho negui. "La negociació de la mesa del Parlament serà un primer indicador", afirma un dels consultats, mentre que un altre posa de manifest que quan s'arribi a la constitució de la cambra catalana el govern independentista ja hauria d'estar pactat. La incògnita es resoldrà el dia 12 de març, la data en què s'inaugurarà la nova legislatura.

stats