Política 10/06/2022

ERC recuperarà els 2,1 milions d'euros de la fiança al Tribunal de Comptes quatre mesos després

L'ens va denegar inicialment la substitució dels diners pels avals de l'ICF perquè ho havia demanat el partit i no els encausats

3 min
Imatge de la façana del Tribunal de Comptes

Barcelona / MadridLa persecució del moviment independentista a través del Tribunal de Comptes va portar els seus líders al límit quan l’òrgan va decidir rebutjar els avals amb fons de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. Per afrontar aquesta situació –se’ls reclamaven fins a 5,4 milions d’euros–, Junts va aportar de manera cautelar els immobles de l’expresident Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N i ERC va decidir abonar 2,1 milions en metàl·lic. Després de la renovació de la seva composició el novembre passat, l’ens va rectificar i va decidir acceptar l’aportació de l’ICF. Els tempos, però, són lents, i gairebé quatre mesos després els republicans encara no han recuperat els diners: el Tribunal de Comptes va rebutjar dilluns passat substituir els 2,1 milions d’ERC pels avals de l’ICF argumentant que no ho podia demanar el partit. Segons ha sabut l’ARA, l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ja ha presentat un nou escrit, aquest cop en nom seu, i la petició serà previsiblement acceptada. 

En la diligència emesa el 6 de juny, el tribunal exposa que la formació va sol·licitar que s’alliberés el dipòsit que va aportar de manera cautelar el passat mes d’octubre del 2021 i que se li retornessin “de manera immediata” els diners. “No és procedent atendre la petició”, responia l’òrgan, al·legant que “ERC no té la condició de part” en el procediment. Traslladava a la formació, això sí, que la “possible substitució d’una mesura cautelar per l’altra” es podia tramitar “a petició de qualsevol dels demandats la presumpta responsabilitat comptable dels quals va ser garantida pel dipòsit d’ERC”.

Davant d'aquesta situació, la defensa de Romeva va presentar un segon escrit –al qual ha tingut accés aquest diari– en què recorda que Esquerra va abonar aquesta quantitat per evitar “l’embargament” dels béns dels investigats. Un cop “garantida la responsabilitat provisional” dels demandats amb els avals de l’ICF, continua el text, “el manteniment del dipòsit efectuat per ERC constitueix una sobregarantia de les responsabilitats del meu representat, motiu pel qual sol·licita que se substitueixi la garantia consistent al dipòsit en efectiu” pels avals. 

La negativa inicial a l’ICF

Els dos milions d’euros que va aportar ERC són els corresponents a les despeses imputables als excàrrecs de govern entre el 2016 i el 2017. S’hi van sumar els immobles que van posar a disposició del tribunal Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, i Junts assegura que també va aportar una quantitat de diners que no especifica i de la qual no ha demanat el retorn. Ambdues formacions van optar per aquesta via davant la decisió de l’òrgan de rebutjar l’aval d'lCF. 

La delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, va argumentar que el decret elaborat pel Govern per cobrir les fiances –i avalat pel Consell de Garanties i la Fiscalia– no emparava l’ICF per presentar els avals públics en el cas concret de la causa d’Exteriors, ja que no donava cobertura a aquells casos en què els implicats haguessin actuat amb “dol, culpa o negligència greu”. No obstant això, la renovació dels membres del Tribunal de Comptes pactada entre el PSOE i el PP el passat mes d’octubre, que es va traduir en un canvi de majories a l’òrgan, va obrir la via de l'ICF, que ara permetrà als partits recuperar la seva aportació privada mentre no arribi una eventual condemna.

Sentència a finals d’any

En paral·lel, el passat dijous el secretari del departament segon de la secció d’enjudiciament del Tribunal de Comptes va rebutjar els recursos contra l’admissió de l’escrit d’acusació de la Fiscalia que havien presentat l’expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, i els exdelegats del Govern a l’exterior Josep Manuel Suárez i Martí Anglada. Ara els afectats poden recórrer de nou, i la consellera Elena Hernáez tornarà a oposar-se a la seva petició. 

Aleshores, instarà els investigats a presentar els seus escrits de defensa i de cara al setembre convocarà l’audiència prèvia al judici, on les parts poden exposar raons per les quals no hauria de continuar el procediment, així com sol·licitar les proves de cara al judici. Cap a l’octubre o novembre hauria de tenir lloc el judici, que s’allargarà uns dies en funció dels testimonis que es cridin a comparèixer i les proves pericials que es demanin. La intenció del Tribunal de Comptes és que la sentència arribi abans del 2023.

stats