ELECCIONS ESPANYOLES
Política 18/12/2015

Espanya en xifres: 16 gràfics que evidencien les diferències territorials

L'assistència a manifestacions, l'eix esquerra-dreta, el sentiment d'espanyolitat, la voluntat de descentralització, l'afiliació a sindicats o l'abast de la fe catòlica posen de manifest la pluralitat de l'Estat

Roger Tugas
7 min

BarcelonaEspanya està lluny de ser un estat homogeni. Fins al punt que les diferències territorials de diferent signe en ocasions es tradueixen en diferències polítiques que, en el cas de Catalunya o –en menys mesura– del País Basc, es transformen en xocs polítics. Per reflectir i quantificar aquesta diversitat, l'ARA ha publicat 16 gràfics durant la campanya electoral que ara es recullen en aquesta notícia. Les dades s'han extret de les enquestes postelectorals del CIS sobre les eleccions autonòmiques de cada comunitat, la qual s'ha considerat la fórmula més fiable per fer-ho, ja que és la que incorpora una mostra més gran per autonomia, malgrat que incorpora el problema que, en el cas del País Basc i Galícia, inclou xifres del 2012, quan van renovar per últim cop els respectius parlaments. El resultat és el següent:

Actitud política i comportament cívic

1. Desconfiança al poder

Els ciutadans de l’Estat desconfien del poder, amb diferent grau, ja que majoritàriament creuen que, l’ostenti qui l’ostenti, sempre l’utilitzarà en benefici propi.

Gràfic sobre confiança en el poder

El territori on aquesta afirmació rep menys suport és on hi ha més quantitat de poder concentrat, la Comunitat de Madrid (64,1%), seguit d’Astúries (64,9%) i Navarra (65,6%). Els més desconfiats són els habitants de Múrcia (82,6%), la Rioja (76,9%) i el País Basc (76,3%). En un punt intermedi, ho creuen un 72,2% dels catalans.

2. L'hàbit de manifestar-se

Jutjant el que diu la memòria popular, tota una generació d’espanyols va córrer davant dels grisos al final del franquisme.

Gràfic sobre l'hàbit de manifestar-se

Dècades més tard, manifestar-se no és tan perillós, però tampoc tan habitual. Al País Basc ho ha fet algun cop un 62,4% de la població, per davant de Madrid (59,9%), Catalunya (53,1%) i Navarra (52,9%). A la resta de l’Estat, més de la meitat de la població no ha anat mai a una manifestació, amb percentatges molt baixos a Múrcia (26%), la Rioja (29,2%) i Astúries (31,8%).

3. Compra amb criteri polític

Des del consum de proximitat fins als ous de gallines en llibertat, des de la compra de roba de marques que no recorren al treball infantil fins al boicot a determinats països –ja sigui Israel, per penalitzar la situació de Palestina, o Catalunya, pel procés–, la compra per motius polítics té moltes expressions.

Gràfic sobre la compra política

On més se’n fa és a Madrid (un 48% de la població), seguit de Navarra (37%) i Catalunya (36,2%). Per contra, té poca implantació a Múrcia (14,5%), la Rioja (20,9%), Castella-la Manxa (23,4%) o Astúries (25,3%).

4. Participació en vagues

Les vagues són el mitjà tradicional pel qual, si falla la via de la negociació, els treballadors poden fer sentir la seva veu. Tot i això, la majoria d’espanyols no han exercit mai el dret a fer-ne, amb l’única excepció dels habitants del País Basc, on un 55,5% han participat en vagues una o més vegades.

Gràfic sobre vagues

La xifra és alta també a Madrid (45,1%), Navarra (44,8%), el País Valencià (40,6%) i Catalunya (38,7%), molt per sobre de Múrcia (22,4%), la Rioja (26%) o les Illes Balears (27,2%).

5. D'esquerres o de dretes

Pel que fa a ideologia, la societat espanyola es defineix majoritàriament de centre, mirant de reüll a l’esquerra.

Gràfic sobre ideologia

En una escala en què l’1 significa el màxim d’esquerres i 10 el màxim de dretes –en què, per tant, el 5,5 és el centre pur–, els habitants de la majoria de territoris se situen entre el 4,7 i el 5,2 (punt on hi ha Múrcia, la regió més dretana). En canvi, Catalunya (3,95) és la que se situa més a l’esquerra, seguida del País Basc (3,98) i Navarra (4,11). El País Valencià (4,67) i les Balears (4,77) són més centristes.

Sentiment nacional i organització territorial

6. Sentiment d’espanyolitat

El sentiment d’identitat varia molt entre territoris.

Gràfic sobre l'espanyolitat

Així, Galícia és on el percentatge de gent que se sent només espanyola o més espanyola que de la seva comunitat és més baix (5,4%), seguit de Navarra (6,2%) i el País Basc (7,3%). Catalunya (11%) se situa en cinquena posició. A l’altre cantó, se senten sobretot espanyols a Castella i Lleó (37,8%) i la Comunitat de Madrid (36,3%). Al País Valencià, però, l’espanyolitat també està força estesa: se senten sobretot espanyols un 30,5% dels valencians.

7. Identitat autonòmica

Els habitants de la majoria de comunitats no tenen un sentiment nacional diferent del dels veïns.