Tot esperant el retorn del rei Sebastià

BarcelonaExplica la llegenda portuguesa que un dia, d’entre la boira que acostuma a posar-se als peus del riu Tejo a Lisboa, apareixerà el rei Sebastià. Desaparegut el 1578 a la Batalla d’Alcazarquivir -a l’actual Marroc- i sense que mai ningú acredités la seva mort, el monarca s’ha convertit en un símbol a Portugal, on inspira un moviment místic que encara avui espera que el monarca creui el Terreiro do Paço per retornar el bon govern al país.

Un moviment equiparable al sebastianisme està arribant a Catalunya a mesura que l’absència de Carles Puigdemont s’allarga i l’enigma sobre el seu possible retorn creix. Ahir, en el dia D de la seva investidura, no eren pocs els que especulaven amb la tornada del president de la Generalitat, que no havia de sorgir en aquest cas d’entre la boira sinó d’entre una munió de persones amb caretes de Puigdemont o, segons Juan Ignacio Zoido, des de dins del maleter d’un cotxe.

El ministre s’ha convertit, amb el seu dispositiu desmesurat dels últims dies, en un dels principals profetes del sebastianisme a Catalunya. Ningú com Zoido ha contribuït a fer creïble el retorn del president. Ahir, després de dies regirant fins i tot les clavegueres del Parc de la Ciutadella, la policia va mantenir el setge al Parlament escorcollant els maleters dels vehicles que arribaven a la cambra catalana per assegurar-se que no transportaven d’incògnit el president. Entre els cotxes que els agents van remenar hi havia el taxi que portava el president de Catalunya en Comú, Xavier Domènech.

Pressió a cop d’Instagram

També alimenta la fe en el retorn el mateix president de la Generalitat, que ha fet del seu compte a Instagram una eina més en la guerra de nervis que manté amb l’Estat. Les diferents fotografies de carrers catalans convenientment difoses pel cap de l’executiu a les xarxes socials els últims dies tampoc van ser ahir, però, premonitòries. L’únic rastre de Puigdemont que es va poder veure pel passeig Picasso de Barcelona va ser el dels centenars de caretes del president que van lluir els manifestants convocats per l’ANC i els Comitès de Defensa del Referèndum. Centenars de rèpliques de Puigdemont que, malgrat el dispositiu policial, van aconseguir arribar a la tarda fins a les portes del Parlament per reclamar la celebració d’un ple d’investidura que, ahir, per decisió de Roger Torrent, va quedar ajornat sine die.

Tres mesos i mig després, la cambra catalana tornava a viure una suspensió in extremis. Si el 10 d’octubre Puigdemont deixava en suspens la declaració d’independència, ahir era Roger Torrent qui suspenia temporalment la investidura i sumia, de nou, l’independentisme en la incertesa. El dia de la investidura no va ser el dia del retorn de Puigdemont. El sebastianisme haurà de continuar esperant a veure si es produeix la seva arribada d’entre la boira que ara mateix impedeix albirar el futur de la legislatura.