La majoria de presidents autonòmics recelen de l’estat d’alarma a la carta

BarcelonaLa proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’aplicar l’estat d’alarma només en aquells territoris que ho vulguin ha descol·locat la majoria de presidents autonòmics, que es mouen entre els recels cap a la proposta i alguns no taxatius.

L’exemple més clar són el president de la Generalitat, Quim Torra, i la de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que van ser dels més crítics amb l’estat d’alarma quan es va aplicar a la primavera però que ara no han descartat acollir-se a la idea de Sánchez. Aquest dimecres, a través de la portaveu Meritxell Budó, la Generalitat va insistir que abans de prendre una decisió sobre el que farà vol saber-ne “tots els detalls”. Ayuso va assegurar que “demanarà tot el que faci falta per protegir la salut” dels ciutadans, però tampoc va anar més enllà.

Una altra mostra del desconcert és que ni els barons socialistes tenen un únic criteri sobre la proposta. Javier Lambán (Aragó), que va dir que suposaria una “asfíxia” per a l’economia, i Guillermo Fernández Vara (Extremadura) ja van avançar el seu rebuig, mentre que la presidenta de les Balears, Francina Armengol, va assenyalar que no veu necessari aquest instrument perquè hi ha altres eines per limitar la mobilitat en llocs puntuals, informa Alba Tarragó. En canvi, també va ser un socialista qui s’ho va agafar amb més entusiasme. El valencià Ximo Puig ho va considerar una mesura “positiva” en la línia d’una “democratització i aprofundiment” en l’estat de les autonomies, informa Daniel Martín. Malgrat tot, no va anunciar si preveu acollir-s’hi.

Entre els presidents autonòmics d’altres signes polítics tampoc va regnar l’emoció. Miguel Ángel Revilla (Cantàbria) va ser l’únic que va assegurar que “mai” demanarà que s’apliqui a la seva comunitat. Iñigo Urkullu i els populars ho van considerar innecessari però no es van atrevir a descartar-ho del tot. Els estralls que pot causar el virus a la tardor encara són incerts i ningú vol que l’hemeroteca d’aquí pocs mesos el posi en un compromís. Alberto Núñez Feijóo (PP) va fer una contraoferta a Sánchez i li va proposar una llei de salut per facilitar la gestió de la pandèmia coordinada sense caure en “17 estats d’alarma”. Ell tampoc en va explicar els detalls.

Mentrestant, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, es va encarregar de rebaixar l’oferiment que Sánchez havia fet el dia abans. Segons va explicar, l’estat d’alarma a la carta és un instrument “a disposició” de les autonomies, però va considerar que actualment ja tenen prou instruments per estabilitzar els contagis.