Política 20/12/2019

Puigdemont i Comín recullen l'acreditació provisional com a eurodiputats

Els dos polítics catalans a l'exili esperen acabar el tràmit a principis de gener

Júlia Manresa
4 min
Puigdemont i Comín recullen les acreditacions provisionals al Parlament Europeu

Brussel·lesUna selfie de Carles Puigdemont i Toni Comín ha servit per immortalitzar el que feia molts mesos que esperaven: trepitjar l’hemicicle del Parlament Europeu com a eurodiputats electes. Una fotografia que des de JxCat creuen que exemplifica el triomf de la seva estratègia a les eleccions europees i obre la porta a l’expresident a rellançar la seva agenda exteriors si es fa efectiva la retirada de les euroordres per part del Tribunal Suprem. L’arribada de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu s'ha produït només vint-i-quatre hores després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, que deixa clar que la immunitat s’adquireix des del moment que es proclamen els resultats dels comicis, i que l’Eurocambra ja treballa per complir.

Aquest divendres s'han iniciat els tràmits per reconèixer els dos electes de JxCat com a eurodiputats. Els dos independentistes exiliats han pogut accedir a la cambra i recollir una acreditació provisional, a l’espera de la permanent, que està previst que puguin obtenir el 6 gener –quan es reprèn l’activitat després de Nadal– i participar en la propera sessió plenària a Estrasburg el 13 de gener.

Puigdemont i Comín, acompanyats de l’exconseller Lluís Puig, han arribat al Parlament Europeu envoltats d’una gran expectació mediàtica i han celebrat el “llarg camí” recorregut fins a poder entrar al Parlament com a electes. Lluint l’acreditació davant les càmeres, Puigdemont i Comín han carregat contra l’anterior president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que creuen que va actuar de manera “arbitrària i il·legal”: “Hem hagut d’actuar contra una maquinària molt potent, influïda per l’estat espanyol i partits polítics que han actuat expressament en contra que tinguéssim les acreditacions”. Tajani es va alinear amb les tesis d’Espanya i després de les eleccions europees va vetar l’entrada dels dos dirigents independentistes.

L'expresident del Parlament Europeu s'ha defensat a través de Twitter de les crítiques i ha situat la responsabilitat en l'estat espanyol. "El Parlament Europeu no tenia el poder de modificar la llista notificada per Espanya", ha dit a través de Twitter, ja que si ho hagués fet hauria incorregut en un delicte de prevaricació. "Les amenaces dels violents no m'espanten", ha dit, malgrat afirmar que s'han de complir les sentències del TJUE.

La decisió del TJUE ha provocat un efecte dòmino que la defensa de presos i exiliats tenia estudiat. La primera conseqüència pràctica va ser la reunió d'urgència del president de l'Eurocambra, David Sassoli, que va rebre la decisió des de Luxemburg mentre estava reunit amb tots els presidents dels grups parlamentaris. Sassoli va voler prendre la iniciativa i va intervenir per exigir als serveis jurídics que comencessin immediatament a estudiar la qüestió i demanar també a "les autoritats espanyoles competents" que apliquin la sentència. Unes declaracions que van propiciar el retard de fins a 25 minuts de la sessió.

I aquest primer pas s'activava no només a iniciativa de Sassoli, que segons el mateix Puigdemont "va donar una lliçó" al seu antecessor, sinó perquè els polítics independentistes i la seva defensa també han anat inundant l'Eurocambra de peticions diverses i, fins i tot denúncies, exigint la seva immunitat i la protecció de la cambra per poder ser parlamentaris. És així com s'explica que també aquest divendres el TJUE hagi anul·lat la seva pròpia decisió de denegar les mesures cautelars que Puigdemont i Comín van exigir a principis de legislatura per poder ser eurodiputats. Ara Luxemburg reconeix que va ser un error i la torna a enviar als magistrats perquè l'estudiïn a fons, fent especial menció a la necessitat d'analitzar si el requisit de jurar la Constitució espanyola ha de formar part de procés electoral.

La acreditació de Carles Puigdemont

També s'entén d'aquesta manera que l'Eurocambra aixequés ahir el veto que exercia sobre Puigdemont i Comín, als quals no permetia entrar ni tan sols com a visitants argumentant que tenien una ordre de detenció europea. El gest és evident perquè l'euroordre encara no ha estat ni rebutjada ni retirada, però l'Eurocambra la dona així per invàlida, com a mínim, dins el seu abast.

Quins són ara els pròxims passos?

Carles Puigdemont i Toni Comín encara són diputats al Parlament de Catalunya, un càrrec incompatible amb el de ser eurodiputats. Com han explicat ells mateixos, renunciaran al càrrec els propers dies, dins tot el seguit de tràmits que han de dur a terme. De fet, de cara al 6 de gener, quan l'Eurocambra reprèn la seva activitat, hauran de presentar les declaracions d’interessos i la de no incompatibilitat. Per això l'acreditació que se'ls ha donat aquest divendres és provisional amb validesa d'un dia, però és la que correspon als eurodiputats electes. Era exactament el mateix format que lluïa l'eurodiputada dels nacionalistes flamencs de la N-VA Assita Kano, que els ha acompanyat durant tota la visita i els ha rebut a l'entrada del Parlament.

Una vegada dins, i com és habitual, funcionaris de la cambra els han explicat els tràmits i els han ensenyat les instal·lacions. Puigdemont i Comín han donat les gràcies pel tracte rebut i han reivindicat, però, que haurien "d'haver pogut fer-ho fa sis mesos". Puigdemont ha explicat que ara comença el camí per aclarir tot plegat, un camí en què ja avisen que exigiran responsabilitats, també en l'àmbit judicial, contra el Parlament Europeu que presidia Antonio Tajani (del Partit Popular Europeu), que asseguren que va actuar de mala fe. A més, ara estan pendents també que els Verds/ALE acceptin la seva petició per formar part del seu grup parlamentari, el mateix on hi ha ERC i l'eurodiputat de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun.

L'última incògnita és saber si Puigdemont i Comín s'atreviran a viatjar fora de Bèlgica si ja tenen immunitat parlamentària. Han assegurat que seran al primer ple del Parlament Europeu a Estrasburg el 13 de gener. Fins ara no s'havien atrevit a trepitjar territori francès. Però, a més, en la línia de les seves últimes declaracions, Puigdemont ha assegurat que si pogués demà mateix viatjaria a Catalunya per poder estar amb la seva família o, fins i tot, reunir-se amb Pedro Sánchez a la Moncloa.

stats