El jutge belga suspèn l'euroordre de Puigdemont i Comín arran de la immunitat parlamentària

BarcelonaAbans que el Tribunal Suprem hagi pres una decisió, la justícia belga mou fitxa. El jutge que analitzava les euroordres contra l'expresident Carles Puigdemont i Toni Comín ha decidit suspendre-les arran de la seva immunitat parlamentària. Així ho ha anunciat el mateix Puigdemont a través de Twitter aquest dijous: "La justícia belga reconeix la nostra immunitat i decideix suspendre l'extradició [...]. Espanya ha d'actuar igual que Bèlgica i respectar la llei" amb l'exvicepresident Oriol Junqueras.

La defensa de Puigdemont i Comín havia sol·licitat al Tribunal Suprem que retirés l'euroordre, però aquest encara no ha contestat. La Fiscalia, al seu torn, havia demanat al contrari: que es mantinguessin les peticions d'extradició contra ells i, paral·lelament, se sol·licités ràpidament al Parlament Europeu que els aixequés la immunitat.

Abans que l'alt tribunal s'hagi pronunciat, ja ha sigut la justícia belga la que ha suspès les euroordres en compliment de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha posat fi a les mesures cautelars que afectaven els exmembres del Govern, que impedien que sortissin de Bèlgica. El tribunal amb seu a Luxemburg va dictar el 19 de desembre que Oriol Junqueras –i consegüentment Puigdemont i Comín– tenien immunitat parlamentària des de la proclamació com a electes i que, per tant, se'ls han de retirar totes les mesures cautelars (inclosa la presó preventiva) fins que l'Eurocambra no autoritzi la continuïtat del procediment judicial amb un suplicatori.

I és aquesta la decisió que haurà de prendre properament el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena: per seguir amb el procés d’extradició, el Suprem ha de demanar a l’Eurocambra que aixequi la immunitat parlamentària als eurodiputats. D’acord amb el reglament del Parlament Europeu, el cas seria estudiat per una comissió i els afectats tindrien el dret a ser “escoltats” i a aportar els elements de “proves” que consideressin oportuns. “Farem un judici al judici”, afirmen des de l’entorn de Puigdemont, que veuen aquest procés com una oportunitat per denunciar la vulneració de drets fonamentals. De fet, Comín, en una entrevista a l’ARA, va posar en dubte fins i tot que a Llarena li interessi obrir aquest procediment per aquesta qüestió.

Ara doncs Puigdemont i Comín es poden moure, si ho volen, per tota la Unió Europea. De fet, el 13 de gener es preveu que viatgin a Estrasburg, a França, on fins ara no havien anat, per participar en el primer ple del Parlament Europeu del nou període de sessions com a eurodiputats de ple dret. Després l'entorn de l'expresident preveu que Puigdemont faci un acte a Perpinyà, a la Catalunya del Nord, on també es vol fer la reunió del grup parlamentari de JxCat.

El cas Junqueras, pendent del Suprem

A diferència de la justícia belga, el Tribunal Suprem encara no ha decidit res sobre Junqueras, que és la part directament implicada en la decisió del TJUE. De moment, només s'hi han pronunciat les parts. La Fiscalia va demanar que se li retirés la immunitat parlamentària i que s'executi la inhabilitació (el Suprem la va deixar en suspens arran de la qüestió prejudicial a Luxemburg), mentre que la defensa de l'exvicepresident n'ha exigit la llibertat i que s'anul·li la sentència. L'Advocacia de l'Estat, per la seva banda, ha defensat que Junqueras pugui exercir els seus drets parlamentaris com a eurodiputat mentre el Parlament Europeu no autoritzi el suplicatori. Ara bé, creu que s'ha de donar "plena validesa" a la sentència de l'1-O. Aquest posicionament ha esdevingut el desllorigador de la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i ERC, que serà escollit nou president espanyol el 7 de gener.

De moment, demà divendres la Junta Electoral Central serà la primera a pronunciar-se sobre el cas de Junqueras arran d'un recurs del PP i Cs. Els dos partits han sol·licitat a l'organisme electoral, que també s'ha de pronunciar sobre la inhabilitació del president Quim Torra, que comuniqui al Parlament Europeu que ha perdut la condició de parlamentari arran de la sentència de l'1-O, que l'ha condemnat per sedició a 13 anys de presó.