Els experts veuen poc marge per esquivar el jutge

Els juristes creuen que es pot recórrer la suspensió

L’última interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha generat debat entre els partits independentistes per buscar fórmules per evitar la suspensió dels processats sense que això suposi desobeir frontalment la decisió del magistrat. Els experts consultats per l’ARA plantegen diverses vies que la cambra pot explorar, però la majoria coincideixen que el Parlament haurà d’acatar la interlocutòria de l’instructor del Suprem.

“No es pot negar al Parlament el dret a utilitzar el seu propi reglament per votar en contra de la suspensió”, argumenta Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, sobre la possibilitat que la Mesa porti la decisió de Llarena al ple de la cambra. Arbós, però, afegeix que aquesta situació comportaria un “conflicte judicial” que, molt probablement, “acabaria cedint” en favor de la llei d’enjudiciament criminal. “Prevaldria l’article 384 bis, ja que prové d’una norma general”, explica el professor.

No obstant això, Arbós no té clar que el 384 bis sigui l’article adient per a aquesta situació perquè “només s’aplica quan la rebel·lió es dona entre persones que preveien l’ús d’armes i explosius”. Un dubte que comparteix la jurista i exdiputada socialista Laia Bonet. “La constitucionalitat de l’article és qüestionable”, afirma, i per això creu que els diputats podrien recórrer, a títol personal, i demanar al jutge un recurs d’inconstitucionalitat.

Bonet és l’única que considera que el Parlament podria trobar una solució per sortir-se’n sempre que aquesta comptés amb el vistiplau de dos terços de la cambra. “Amb el màxim consens possible, es podria assumir una interpretació interna que no passés per expedir la credencial de diputat”, matisa. Bonet ho considera una “solució política per salvar una llacuna judicial”. No obstant això, la resta d’experts consultats per l’ARA no ho veuen factible.

L’opció de fer córrer la llista

Una de les sorpreses que va generar la interlocutòria de Llarena en què dictava la suspensió és que obria la porta perquè els diputats suspesos fossin reemplaçats temporalment, una opció fins ara insòlita. “El problema principal és que el reglament del Parlament no desenvolupa la possibilitat de realitzar una substitució temporal”, planteja Miguel Ángel Presno, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat d’Oviedo. Per aquest motiu, expressa, “sobta” que el magistrat Llarena emplaci la cambra a “adoptar mesures per gestionar la suspensió dels diputats”.

Però més enllà del buit legal al Parlament, la suspensió temporal, com recorda Presna, tampoc no està prevista a la Constitució espanyola. Una opció que sí que es contempla, per exemple, a les cartes magnes de països com Portugal, Dinamarca o França.

En aquesta línia, Presno assegura que, d’acord amb la normativa vigent, l’única via possible és forçar els diputats a renunciar a l’escó per evitar un “nyap constant”. Una teoria que també sosté l’exlletrat del Parlament, Francesc Pau. “Si la mesa desobeeix, el focus es tornaria a posar sobre el president del Parlament i els secretaris. Cal fer córrer la llista”, assenyala.

L’informe dels lletrats marcarà quin camí seguirà la majoria independentista. Els experts, però, veuen difícil assolir la quadratura del cercle que pretenen JxCat i ERC: mantenir els diputats suspesos sense que això suposi un nou front legal per a la Mesa.

Més continguts de