Les falsedats i els errors de l’escrit de la Fiscalia
El ministeri públic fa una interpretació particular dels fets d’octubre plena de dades incorrectes
Els ferits de l’1-O
“Segons dades de la Generalitat, també van resultar lesionats nombrosos ciutadans, una xifra pròxima al miler que es va manipular per magnificar la repressió policial. S’ha comprovat que en un elevat percentatge de casos l’atenció mèdica que van rebre va ser exclusivament a conseqüència de marejos i crisis d’ansietat, i no de lesions causades pels funcionaris policials”.
L’informe de Salut respecte als ferits de l’1-O detalla 1.066 atesos. Prop del 90% eren per contusions, policontusions, fractures i traumatismes diversos, i només un 6% per crisis d’angoixa. La consellera de Salut, Alba Vergés, va tornar a publicar l’informe a les xarxes divendres i va exigir “prou falsedats”.
Ball de xifres d’agents ferits
“Milers de ciutadans van fer front a la feina dels membres de les forces de seguretat, cosa que es va materialitzar en nombrosos actes de violència que van produir lesions a uns quants agents i van causar danys al seu material [...]. 93 membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional van patir lesions de diferent consideració en els enfrontaments que es van produir als centres de votació”.
L’endemà del referèndum el govern espanyol va fer un balanç de 431 agents ferits, una xifra que l’aleshores ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, també va verbalitzar en la compareixença al Senat del 18 de gener. Amb tot, en resposta a una pregunta escrita l’executiu va rebaixar a 111 els agents ferits. Ara la Fiscalia diu que eren 93.
El 20-S a la seu d’Economia
“Només amb la protecció dels dos agents dels Mossos que diàriament s’encarreguen de la vigilància ordinària de l’accés a l’edifici, que no van rebre cap suport durant el dia, els esdeveniments es van desenvolupar sota el setge de 60.000 manifestants, una massa que s’abraonava fins a empènyer i gairebé tombar la porta d’entrada de l’edifici, en un ambient crispat i hostil”.
La concentració a la rambla de Catalunya del 20 de setembre va comptar amb la presència de 40.000 persones, segons va informar la Guàrdia Urbana. Tot i la multitud, l’actitud dels assistents va estar lluny de “tombar” la porta del departament d’Economia. De fet, els comerços del costat van mantenir els locals oberts.
Sànchez i Cuixart no avalen la violència
“Després dels violents successos ocorreguts davant la conselleria d’Economia de la Generalitat el dia 20 de setembre, els dos acusats [Jordi Sànchez i Jordi Cuixart] es van significar i van acceptar la deriva violenta que es pogués produir en mobilitzacions incitant els partidaris de la secessió a mobilitzar-se al carrer i a oposar-se als cossos de seguretat desplegats per impedir la celebració del referèndum, de manera que tots els seus pronunciaments es van fer amb coneixement que les mobilitzacions desembocarien novament en actes violents”.
La Fiscalia tergiversa les paraules de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i assegura que després del 20-S (que qualifica de violent) avalaven i fins i tot encoratjaven la violència com a via per aconseguir la celebració del referèndum. Al seu escrit, el ministeri públic passa de puntetes sobre les múltiples crides al pacifisme i a la mobilització no violenta dels líders de les dues entitats.
L’entrada en vigor de la llei de transitorietat
“El 6 d’octubre el Govern va comunicar al Parlament el seu còmput del resultat del referèndum, sostenint que havia guanyat el sí amb un 90,18% dels vots emesos. D’aquesta manera, tenint en compte el resultat positiu del referèndum i havent sigut publicat oficialment al DOGC el 8 de setembre, la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República entrava en vigor com a llei suprema del nou estat en virtut de la disposició final tercera, culminant així el desallotjament de la legalitat constitucional i estatutària del territori de Catalunya”.
La llei de transitorietat no va entrar en vigor el 8 de setembre. L’article 4.4 de la llei del referèndum estipulava que això passaria un cop se celebrés una sessió ordinària al Parlament –teòricament, dos dies després de la votació– per efectuar la declaració d’independència. La DUI no es va fer fins al 27 d’octubre amb la votació de dues propostes de resolució sense valor jurídic.
Els efectes de la DUI
“Aquesta declaració d’independència no era merament simbòlica, perquè les autoritats de la Generalitat tenien preparat –per aprovar immediatament– tot un paquet de normes que desenvolupaven el nou marc jurídic de la República, el desplegament de les estructures necessàries i un pla per garantir que els Mossos assumissin el control efectiu de tot el territori”.
Els decrets que el Govern tenia preparats no es van signar ni publicar al DOGC. La DUI, a més, era el preàmbul d’una proposta de resolució, sense efectes jurídics. De fet, tampoc es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament. Que la Fiscalia ho ignori contrasta amb l’afirmació que la independència va estar “a punt d’aconseguir-se”.
Les errates del document
A part d’alguna errada de picatge, el document parla d’Ezquerra Republicana de Catalunya i de la web “Govem.cat”. Tot i que tradueix la majoria de la toponímia (parla, per exemple, de Tarrasa i Lérida), no ho fa amb el rebatejat com a Pati de les Tarongers. Al document es parla de “l’alcalde” de Badalona i dues vegades del vicepresident de l’AMI com a “Josep Maria Foigé”.
L’al·lusió a Ezquerra es pot tractar d’un error de picatge, perquè la Fiscalia escriu bé el nom del partit en altres ocasions. En la resta de casos, una simple cerca a Google hauria permès saber que el pati de Palau es diu dels Tarongers, que Badalona l’1-O tenia alcaldessa i que el vicepresident de l’AMI era Josep Maria Roigé.
Mossos als llocs de votació
“En 24 locals, la situació que es va trobar el binomi uniformat dels Mossos d’Esquadra sí que va permetre desenvolupar una actuació policial que va evitar que es constituïssin els centres de votació. Tot i això, la majoria de centres formalment tancats pels Mossos eren col·legis que no havien arribat a obrir o on la votació ja s’havia acabat quan els agents van intervenir”.
La Fiscalia menysté que hi hagués col·legis que no obrissin l’1-O i que els Mossos tanquessin centres on ja s’havia votat. Amb tot, l’ordre del TSJC parlava d’intervenir els dos dies previs o de requisar les urnes el mateix 1-O, cosa que els agents van fer on ja s’havia votat. Els Mossos van clausurar el doble de centres que els cossos estatals.
