El febrer, un mes clau per a Yolanda Díaz, Pablo Casado i Pere Aragonès

El febrer es perfila com un mes d’alt voltatge polític en què poden fracassar els projectes polítics de tres personatges clau del moment: Yolanda Díaz, Pablo Casado i Pere Aragonès.

El dia 3 de febrer s’ha de convalidar al Congrés el reial decret de la reforma laboral i el més calent encara és a l’aigüera. És aquí on Yolanda Díaz es juga les garrofes, ja que el PSOE li ha parat una trampa perfecta: no li deixa cap marge de negociació amb els partits d’esquerra mentre prepara el terreny per salvar el match point amb Ciutadans i altres partits minoritaris de dretes, com la UPN navarresa. Aquest és un escenari infernal per a la lideressa d’Unides Podem, que de prometre la derogació de la reforma laboral haurà passat a pactar-la amb la CEOE i aprovar-la amb la dreta al Congrés. I el més greu és que ells mateixos reconeixen que no van venir veure la jugada...

La conjuntura de la reforma laboral pot atorgar protagonisme al PDECat, ja que els seus vots serien necessaris per tirar-la endavant. Un vot a favor els permetria presentar-se com una força clau i responsable per salvar una mesura econòmica exigida per Brussel·les. Però tindria l’inconvenient de votar al costat de Cs i diferent no només d’ERC, Junts i la CUP, sinó també del PNB. Ferran Bel, que espera la trucada d’algú del govern espanyol, haurà de prendre una decisió difícil en molt poc temps.

Deu dies després, el 13 de febrer, qui es juga el futur polític és Pablo Casado. L’enquesta del CIS, tot i que qüestionada, ha caigut com una bomba al Partit Popular. Recordem que l’objectiu de l’avançament electoral és que Mañueco pugui oferir a Casado una gran victòria electoral, de l’estil d’Ayuso. Tot el que sigui una victòria in extremis o, sobretot, una dependència molt clara dels procuradors de Vox, es pot convertir en un greu problema per a Casado. El motiu de la preocupació és que a Génova no comptaven amb fenòmens com el de Sòria Ja!, que sembla que pot arrasar a la província, i el creixement del lleonesisme d’UPL, que segons el CIS passaria d’1 a 3 diputats. La calculadora comença a treure fum i el que abans era eufòria ara és nerviosisme.

Al mes de febrer s’hauria també de reunir la famosa taula de diàleg entre els governs català i espanyol, i a hores d’ara les notícies que arriben no són gaire esperançadores per a Pere Aragonès. El govern espanyol està en altres temes i Catalunya els molesta, i molt. I el desmarcatge d’ERC de la reforma laboral els pot donar una excusa per retardar la taula encara més. Aragonès haurà de convéncer Pedro Sánchez que l’episodi de la reforma laboral és puntual i que per a la resta de projectes de legislatura continuarà necessitant els vots d’ERC. I un cop l’hagi convençut de la data, encara quedarà el contingut. Tothom diu que s’està parlant i que hi ha agenda, però el temps s’acaba i Aragonès pot ser el gran perjudicat.

Molts polítics es van pronunciar sobre qui volien que guanyés el Benidorm Fest, organitzat per RTVE per decidir qui representarà Espanya a Eurovisió, i es van constatar divisions. Jéssica Albiach i Yolanda Díaz, malgrat compartir espai polític, discrepen en gustos musicals: la líder dels comuns apostava per la catalana Rigoberta Bandini, mentre que Díaz volia que s’imposessin les gallegues Tanxugueiras.

Tot i que les crides a reformar la transparència del Parlament són constants després que l’ARA destapés les llicències per edat, la cambra ha preferit començar les obres just al departament contigu de la Direcció d’Estudis Parlamentaris, òrgan que accepta o denega les peticions d’informació. De moment, doncs, l’únic rastre de renovació que ha notat és la pols (i el soroll) dels trepants que foraden les parets del costat.