Feijóo a la Moncloa: i ara, què?

BarcelonaSi som sincers, hem de convenir que només un terratrèmol de magnitud 8 pot evitar que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagi una majoria formada pel PP i Vox. Per tant, els dos anys que queden de legislatura s’han d’analitzar en aquesta clau.

Alberto Núñez Feijóo està aplicant el manual del partit per arribar al poder. Es tracta d’una barreja del Váyase, señor González d’Aznar del 94-95 (amb una conspiració mediàtica per treure els draps bruts del felipisme) i l’agitació del carrer que es va produir contra Zapatero (manifestacions contra el diàleg amb ETA, el matrimoni gai, el retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, etc.). Feijóo està convençut que pot pitjar l’accelerador i que després, des de la Moncloa, podrà frenar, tal com van fer els seus predecessors. Recordem que Aznar va pactar amb CiU i el PNB i Rajoy no va derogar les lleis emblemàtiques del zapaterisme. La pregunta és: realment Feijóo tindrà marge per reconduir la situació, tenint un soci com Vox i la pressió d’Ayuso?

I després hi ha la qüestió de la convivència democràtica. Experiències com la de Trump demostren que la polarització s'acaba filtrant en la societat. L’odi antisanchista que s’està atiant al carrer no desapareixerà d’un dia per l’altre. Feijóo no podrà dir: "Ja està, tot això era només una estratègia per arribar al poder". Una part dels seus li exigirà que es posi en marxa una política de revenja, contra Sánchez i els seus socis, especialment els catalans i els bascos. Com ho pensa gestionar, això, Feijóo? Podrà, des de la Moncloa, desmuntar el nucli de poder del PP madrileny com va intentar fer, sense èxit, Rajoy?

Esperant el miracle

Al PSOE encara es confia en un miracle per remuntar, però farien bé de començar a preparar el terreny per a la derrota. I aquí la gran pregunta que ha de respondre Sánchez és la mateixa que Feijóo: pitjo l’accelerador o freno? Frenar no és l’estil de Sánchez i, a més, en aquest context, ofereix pocs incentius. En canvi, accelerar (en l’amnistia, el finançament, l’habitatge, la memòria, el desmuntatge de l’Espanya radial, etc.) sí que té avantatges. Com més obra sanchista, més dificultats per a Feijóo, més contradiccions al PP i més plataformes per a la futura oposició del PSOE.

Els detalls

A la cimera de Pedralbes el menú dels participants era obra del cuiner Carles Gaig, però el destinat als periodistes era de l’empresa madrilenya Catering Spain, que és habitual en els grans esdeveniments de la capital espanyola i fa que els seus treballadors llueixin una bandera espanyola a l’uniforme. Per a l’ocasió, van cuinar dues grans paelles.

Quan la consellera d’Economia, Alícia Romero, es va aixecar dimecres del seu escó per presentar el tercer suplement de crèdit davant el Parlament, es va creuar amb el diputat de Junts Albert Batet, que sortia de l’hemicicle. “Que el presenti en Cid!”, va dir el juntaire a la consellera, a qui li acostuma a retreure els seus pactes amb Comuns. “Ets tremendo”, li va replicar ella, en to amistós.