Felip VI afronta la seva vuitena ronda de consultes en cinc anys i s'acosta a les deu en 40 anys de Joan Carles I
La inestabilitat política ha portat a la celebració de tres eleccions generals en poc més de tres anys
BarcelonaEl rei Felip VI afronta aquest dimarts la seva vuitena ronda de consultes amb representants polítics per designar un candidat a presidir la Moncloa en cinc anys i mig. Les reunions han començat, seguint l'ordre de menys a més en nombre de vots al Congrés, amb el portaveu de Fòrum Astúries, Isidro Manuel Martínez Oblanca. A continuació s'ha estrenat el diputat de Terol Existeix, Tomás José Guitarte. Tancarà la ronda el president en funcions, Pedro Sánchez, que en les últimes setmanes ha buscat suports per a la investidura. De fet, aquest matí el seu equip s'ha trobat amb ERC a Barcelona. La inestabilitat política dels últims anys, la polarització i la crisi del bipartidisme han forçat el monarca a multiplicar aquests encontres: en una situació inèdita, els ciutadans han sigut cridats a votar unes generals tres vegades en poc més de tres anys. Això ha portat Felip VI a iniciar una ronda de consultes aproximadament cada vuit mesos, una xifra que contrasta amb la del seu antecessor a la Corona, Joan Carles I, que va fer deu rondes de consultes en gairebé 39 anys.
Felip VI va convertir-se en rei el juny del 2014. Per tant, la seva primera ronda de consultes va tenir lloc després de les eleccions del desembre del 2015, entre el 18 i el 22 de gener del 2016. Després d'aquestes trobades, i com que no comptava amb prou suports, el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, va rebutjar la proposta del monarca de sotmetre's a la investidura. Per tant, Felip VI va iniciar una segona ronda de consultes entre el 27 de gener i el 2 de febrer. Llavors va encarregar a Pedro Sánchez que busqués suport per ser investit president, un propòsit que Sánchez no va aconseguir assolir. Es va sotmetre a una investidura fallida. Davant la falta d'acords, Felip VI va convocar una nova ronda de consultes els dies 25 i 26 d'abril, un tràmit per constatar que cap dels dos candidats podia formar govern. El 3 de maig del 2016 va dissoldre les Corts.
La repetició electoral del juny del 2016 va donar pas a una quarta ronda de consultes, que va començar el 26 de juliol i va durar dos dies. Mariano Rajoy va sotmetre's, aquesta vegada sí, a una sessió d'investidura, però no la va superar. El bloqueig polític va portar el PSOE a una crisi interna sobre si afavorir la investidura del conservador per garantir un govern o no fer-ho i tornar a eleccions, cosa que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez com a secretari general. Finalment, el comitè federal socialista va decidir el 23 d'octubre abstenir-se en la investidura, amb la qual cosa va obrir la porta a la fi d'un cicle de més de 300 dies de govern en funcions. El rei va arrencar, doncs, la cinquena ronda de consultes del 24 d'octubre amb l'esperança que aquell cop sí que es pogués formar un govern, i Rajoy va ser finalment investit el 29 d'octubre.
La moció de censura de Pedro Sánchez a Rajoy del 2 de juny del 2018 va tornar a sumir la política espanyola en la inestabilitat, i Felip VI a reobrir les reunions amb els partits. Les trobades es van iniciar el 4 de juny. El rei va proposar Sánchez com a candidat, però va fracassar en el debat d'investidura. La setena ronda de consultes va ser els dies 16 i 17 de setembre passats, i va desembocar en la convocatòria electoral del 10-N. Aquest dimarts es reprenen les converses entre el monarca i els partits, a l'espera que el dirigent socialista aconsegueixi els suports suficient.
