Del finançament a les competències en immigració: les sis carpetes pendents de Junts i ERC

BarcelonaSi Pedro Sánchez vol tirar endavant la legislatura, necessita fer avançar almenys sis carpetes obertes amb Junts i ERC. Tot i que cap dels dos partits han verbalitzat a hores d'ara un ultimàtum al govern espanyol, sí que han anat llançant avisos perquè l'executiu estatal acceleri per donar oxigen a la legislatura. L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, va avisar fa una setmana que a la tardor "potser passaran coses que no han passat fins ara", tot i que el partit després va negar que fos un ultimàtum. Esquerra, per la seva banda, també fa setmanes que avisa que sense "avenços" en el finançament, no hi haurà pressupostos ni a l'Estat ni a Catalunya, però no han fixat cap línia vermella a hores d'ara. Tots dos partits hauran d'esprémer l'estratègia pragmàtica coincident que fa mesos que posen en pràctica i decidir fins quan estan disposats a apuntalar la governabilitat estatal. Aquestes són les carpetes en les quals Junts i ERC volen passos endavant.

Junts

El traspàs en immigració

La delegació de les competències en immigració la van pactar el govern espanyol i Junts a principis d'aquest any, però a hores d'ara encara no s'ha sotmès a la validació del Congrés. La norma no té l'aval de diverses formacions de la cambra. No només PP i Vox s'hi oposen, sinó que també Podem ha estat especialment bel·ligerant a l'hora d'oposar-s'hi. De fet, en una entrevista a l'ARA, la secretària general dels liles, Ione Belarra, va justificar el seu rebuig pel fet que si els Mossos d'Esquadra tinguessin aquestes competències farien "batudes racistes".

El català a Europa

L'últim intent per debatre's l'oficialitat del català a Europa va ser el passat mes de juliol. Sense èxit, tampoc. El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea va tornar a ajornar, per setè cop, el debat. Junts ha acusat el PP de bloquejar aquesta qüestió amb trucades a diferents països, però fa una setmana, el líder de la formació, Carles Puigdemont, va posar deures també al govern espanyol. Li va exigir que fes servir la seva "influència" dins de la Unió Europea per aconseguir el suport dels estats que encara en són reticents.

Amnistia

La llei d'amnistia que l'independentisme va pactar amb el PSOE ha quedat frenada als tribunals. Les dues bandes s'han conjurat per pressionar el poder judicial perquè l'apliqui i aquesta tardor s'haurien de resoldre algunes qüestions. El Tribunal Constitucional (TC) té a les seves mans els recursos d'empara dels líders del Procés. L'últim el va presentar Carles Puigdemont, en què també demana que s'aixequi l'ordre de detenció que manté el jutge Pablo Llarena. Una qüestió que el TC té previst abordar aquest mes de setembre.

Esquerra

Finançament

El nou finançament singular per Catalunya és la carpeta prioritària per Esquerra. El Govern ha començat a dimensionar i a preparar l'Agència Tributària de Catalunya perquè pugui assumir la recaptació de l'IRPF que, en un inici estava prevista per al 2026, però que finalment l'executiu català ja ha admès que no serà fins al 2028. Ara bé, encara queda per concretar el model en si, una qüestió que depèn del govern espanyol i per la qual els republicans pressionen la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè mogui fitxa.

Rodalies

El traspàs de Rodalies és un pacte que s'arrossega des de la investidura de Pedro Sánchez del 2023. Tot just fa pocs mesos s'han començat a fer els primers passos, però en queden encara perquè el traspàs sigui efectiu. L'executiu estatal i el català han iniciat els tràmits per traspassar la primera línia de Rodalies a la Generalitat, la R1, i també han constituït l'empresa pública mixta que haurà de gestionar el servei. Finalment, i a diferència del que posava al pacte amb ERC, serà una operadora que continuarà depenent de Renfe. L'empresa hauria de començar a funcionar a principis de l'any que ve.

Aeroport

Esquerra i el PSC també van pactar canviar la governança de l'aeroport del Prat. La qüestió s'ha començat a abordar, però ara per ara no n'han transcendit novetats, tot i que fonts consultades apunten que és un tema que hauria d'estar a punt aquesta tardor. L'objectiu, tal com marcava el pacte d'investidura, és que la Generalitat tingui la clau de la governança de l'aeroport i resti pes a Aena. És a dir, que la Generalitat "sigui un actor determinant en la presa de decisions estratègiques" sobre l'aeroport, figurava en l'acord d'investidura.