El fiscal del cas Pujol nega la influència de l'operació Catalunya

San Fernando de HenaresLa policia patriòtica ha tornat a aparèixer al judici de la família Pujol Ferrusola. Si dilluns i dimarts les defenses van denunciar la "contaminació" de l'operació Catalunya en la gènesi de la causa i el "pecat original" de la investigació, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han volgut aixecar una frontera entre les clavegueres de l'Estat i el judici que va arrencar dilluns a l'Audiència Nacional. "No s'ha manipulat cap prova amb finalitats espúries, i han estat obtingudes amb ple respecte dels drets dels acusats", ha assegurat el fiscal Fernando Bermejo. I ha renyat els advocats per haver agitat "rumors polítics" i "hipòtesis no acreditades" per convertir-los en causes de nul·litat i per haver intentat que el tribunal entri a valorar "suposades maniobres i irregularitat alienes als fets jutjats". "No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes", ha reblat.

Al final del seu al·legat, s'ha remès a un passatge de la sentència del Suprem del judici del Procés per esgrimir que és un "error" basar-se en un "pressupost contextualitzador que tot ho explicaria" i lamentar que l'apel·lació a la policia patriòtica "ennuvola l'anàlisi" i converteix les "legítimes actuacions de l'Estat" en "actes repressius cridats a subjugar un poble". "El que no consta no es coneix", ha insistit. I ha defensat que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola "ha actuat sempre sota el control judicial", cosa que "exclou per complet qualsevol vulneració de la Constitució".

"Ningú la va obligar"

Fernando Bermejo també ha justificat que la denúncia que va presentar Vicky Álvarez –l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola– el 2012 –malgrat que el fiscal ha dit que havia sigut el 2010– va aportar "indicis concrets i determinats suficients", va suposar "l'impuls de les diligències" i "va legitimar clarament" l'inici de la investigació. "No existeix investigació prospectiva", ha recalcat el fiscal, que ha destacat que el relat de Vicky Álvarez va anar acompanyat de la "comprovació" per part de la UDEF i de les dades de l'Agència Tributària. Així mateix, davant de les queixes de les defenses, les ha reptat a demostrar que ella va estar coaccionada: "Veritablement ningú la va obligar. Si no, que ho provin aquí al judici oral".

Ara bé, segons van denunciar les defenses, ella es va animar a parlar després de rebre una trucada de Villarejo en què, fent-se passar per periodista, l'amenaçava de publicar fotos seves si no declarava, i va estar incentivada per un SMS de Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy, que li demanava que actués per “salvar Espanya”. A més, Vicky Álvarez va cobrar de fons reservats. Dilluns l'advocat d'Oriol Pujol, Francesc Sánchez, va subratllar que era "evident" que la seva declaració no estava "subjecta al seu lliure albir" i va destacar que, en aquesta causa, l'operació Catalunya no és "fútil".

La famosa portada d''El Mundo'

En aquest context, el fiscal Fernando Bermejo ha defensat que la investigació "s'havia iniciat" abans que El Mundo publiqués la famosa portada amb la captura de pantalla dels comptes de la família Pujol a Andorra. I ha adduït que, després d'això, Jordi Pujol va publicar el comunicat de manera "voluntària i lliure", justament les mateixes paraules que va fer servir l'advocat de Josep Pujol Ferrusola, Jaime Campaner, per negar-ho.

En nom de l'Advocacia de l'Estat, José Ignacio Ocio ha esgrimit que la informació periodística va arribar a la causa "sense màcula" i ha defensat que difondre la informació bancària dels fills de l'expresident de la Generalitat, que Campaner va atribuir a la "intervenció estatal" i va batejar com un "striptease bancari", no era una "activitat delictiva", sinó que era "l'exercici legítim del dret fonamental a rebre informació veraç". Ha qüestionat que suposés una "revelació de secrets" i ha justificat que era una informació "tan veraç" que va motivar "l'explicació barroca" de Pujol amb el comunicat del juliol del 2014.

Nega la prescripció dels delictes i la incompetència del tribunal

Al final de la seva intervenció, de 50 minuts, el fiscal ha instat el tribunal a rebutjar totes les qüestions prèvies i ha defensat la "plena validesa" de tota la investigació. Dues de les principals queixes de les defenses tenien a veure amb la falta de competència de l'Audiència Nacional per jutjar els fets i en la prescripció dels delictes. I Fernando Bermejo ha negat totes dues premisses.

En el primer cas, ha al·legat que les "operacions dirigides a emmascarar o ocultar l'origen delictiu dels fons" es van dur a terme fora d'Espanya: el presumpte blanqueig de capitals "va començar" a l'Estat amb la "decisió d'ocultar els diners" a través de societats constituïdes a l'estranger i va continuar amb la "transferència a diferents països" de les "quantitats generades per l'activitat il·lícita".

En el segon cas, ha argumentat que la prescripció de la falsedat documental computa quan el document "s'ha utilitzat efectivament" o "entra en circulació" i que, sigui com sigui, és un delicte que va ser "instrumental" per al blanqueig de capitals i que, per tant, no pot ser tractat de manera "aïllada". "Qui contribueix de manera activa a dificultar el descobriment del delicte no pot invocar després la prescripció generada durant el temps que ell mateix l'ha provocat", ha justificat sobre el blanqueig de capitals. I ha insistit que el termini de prescripció no comença quan "s'inicien les operacions", sinó quan "cessa l'activitat delictiva" o quan es "descobreix el delicte". És una exposició que ha sorprès enormement les defenses.

El judici es reprendrà el dimecres 10 de desembre, que serà quan el tribunal es pronunciarà sobre les qüestions prèvies que han plantejat totes les parts i haurà de dictaminar si n'accepta alguna, si les rebutja o si les resoldrà a la futura sentència. També està previst que comencin a declarar els primers testimonis.