El fiscal demana al Suprem que ordeni repetir el judici pel setge al Parlament
Veu "politització extrema" en la sentència que va absoldre els 19 acusats d'atemptar contra les institucions de l'Estat. Parlament i generalitat demanen que s'anul·li la sentència i es repeteixi el veredicte sense repetir el judici
MadridEl fiscal davant el Suprem ha demanat a aquest tribunal que ordeni a l'Audiència Nacional que repeteixi el judici que va acabar en l'absolució dels 19 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al Parlament del 2011, una conducta que l'acusador públic ha qualificat de molt greu. Mentre que les defenses han sol·licitat que es confirmin les absolucions, els advocats del Parlament i de la Generalitat han demanat que, sense necessitat de repetir el judici, s'anul·li la sentència i es canviï el veredicte.
El Suprem ha celebrat aquest dimecres la vista pública sobre els recursos que la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament van presentar contra les absolucions. El fiscal ha assenyalat durant aquesta vista que la sentència és brillant i ha lloat els magistrats que la van signar, però al mateix temps els retreu haver abocat en ella la seva ideologia -ha parlat de "politització extrema"- de manera que han convertit el dret de manifestació en una cosa absoluta.
Segons ell, els fets enjudiciats no van ser una manifestació, sinó una agressió al poble català i als seus representants planejada perquè no entressin parlamentaris a la seu de la sobirania popular, un fet "molt greu" amb gran repercussió mediàtica internacional.
En canvi, les defenses han argumentat que només els diputats de CiU i PP van defensar que hi havia hagut delictes. Han afegit que la dimensió ideològica és quelcom inseparable de qualsevol acte humà, però que la sentència és brillant des del punt de vista tècnic. Al costat d'això, han insistit que la clau de la decisió és que no s'ha provat que hi hagués agressions a qualsevol diputat, pel que només hi cap l'absolució.
Canvi de veredicte sense nou judici
Els magistrats que van signar les absolucions van ser Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel, mentre que el president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, va emetre un vot particular amb una posició diferent a la majoria. Amb les tesis de Marlaska en el seu vot particular s'han mostrat d'acord els advocats del Parlament i de la Generalitat, que com aquest magistrat han considerat que, a diferència del que pretén el fiscal, el judici no ha de repetir-se, sinó que l'Audiència Nacional ha de dictar un veredicte diferent sense necessitat d'una nova vista.
El fiscal ha demanat un altre judici perquè defensa que l'Audiència Nacional va haver de portar a la vista als diputats que van ser víctimes de l'assetjament i no decidir que prestessin testimoni a través d'una videoconferència. Per a les defenses aquesta decisió si hagués suposat alterar indegudament el funcionament del Parlament.
Els incidents es van produir el 15 de juny de 2011, durant una concentració davant el Parlament contra les retallades socials convocada pel moviment 15M, que va derivar en la impossibilitat que els diputats accedissin a peu al Parlament. Els presidents de la Cambra, Núria de Gispert, i de la Generalitat, Artur Mas, van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella, on hi ha l'edifici del Parlament, en helicòpter. L'Audiència Nacional va entendre que no hi havia suficients proves per condemnar els acusats i que resulta "obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica".
