El fiscal superior diu que només s'han querellat contra els alcaldes que van actuar a favor de l'1-O

BarcelonaEl fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha assegurat aquest dijous al Parlament que la Fiscalia només ha presentat querelles contra els alcaldes que van col·laborar en la celebració del referèndum, i no contra els que només hi van donar suport polític. Així, dels 78 alcaldes investigats inicialment per la Fiscalia, finalment només s'han obert diligències contra tretze als jutjats corresponents.

Així s'ha explicat en la presentació de la memòria de la Fiscalia del 2017, en què Bañeres ha dit que la Fiscalia General de l'Estat (FGE) va ordenar investigar determinades conductes prohibides pel Tribunal Constitucional, com la col·laboració d'autoritats públiques en l'1-O, cosa que podia suposar un delicte de desobediència. Ha reconegut que "es van plantejar problemes" i hi va haver debats i discussions a les juntes de fiscals, entre fiscals provincials, Fiscalia Superior i FGE, sobre quin és el límit entre "adhesió ideològica a un projecte polític i col·laboració en un acte amb possible rellevància jurídico-penal". Finalment, es va decidir actuar només en els casos amb indicis acreditats de participació en actes executius i materials de col·laboració.

D'altra banda, i preguntat pels diputats sobre per què el ministeri fiscal no ha actuat contra els policies i guàrdies civils que van lesionar votants, Bañeres ha assegurat que les lesions lleus només les poden denunciar els afectats i que haurien intervingut si haguessin vist desproporció en l'actuació policial.

Respecte a les ordres de la Fiscalia als cossos policials per decomissar material a favor del referèndum, ha dit que la judicialització del cas no impedeix que el ministeri públic doni ordres directes als cossos policials, tot i que sí que ha de parar d'investigar. En tot cas, ha recordat que no hi ha cap actuació judicial contra aquestes ordres.

D'altra banda, Bañeres ha assegurat que la Fiscalia no ha presentat cap escrit d'acusació per delictes d'odi contra ciutadans en els quals les forces de seguretat fossin víctimes, després que el TSJC dictaminés que aquests delictes només es poden aplicar a víctimes de col·lectius vulnerables. Bañeres ha dit que no tenen dades de fiscals que vulguin marxar de Catalunya per motius polítics, però ha reconegut que hi ha poques places per moure's a la resta de l'Estat.

El diputat d'ERC Jordi Orobitg ha lamentat que en la memòria la Fiscalia critiqui el secretari d'Execució Penal, Amand Calderó, pel seu posicionament a favor dels polítics presos. Però Orobitg ha criticat sobretot el ministeri fiscal per generar "inseguretat jurídica" amb el seu "comportament erràtic" i de "desequilibri" davant dels alcaldes de l'1-O, i s'ha preguntat si les fiscalies provincials són "regnes de taifes". Una reflexió similar ha fet el diputat de CatECP David Cid, que, com Orobitg, també li ha reclamat que s'investiguin els atacs d'ultradreta als carrers.

Des de la CUP, Vidal Aragonès s'ha mostrat indignat per l'actuació de la Fiscalia en relació a les lesions dels votants de l'1-O i ha acusat el ministeri públic d'incomplir la seva "obligació" de perseguir els delictes. També li ha qüestionat l'assetjament de la Policia Nacional a la seu del partit el 20-S.

Pel que fa a la memòria estrictament, Bañeres ha lamentat que no s'hagués presentat abans, i que la Fiscalia no fes aquesta compareixença des de la memòria del 2014. En tot cas, ha dit que els delictes s'han estabilitzat, amb una lleu baixada de l'1,27%. El fiscal superior s'ha felicitat de l'augment de les sentències condemnatòries amb acord de totes les parts, cosa que, segons ell, afavoreix tant el sistema judicial com l'assumpció de responsabilitats per part del condemnat. Bañeres ha reiterat la falta de funcionaris i algunes deficiències en les dependències de la Fiscalia.

Sobre la poca presència del català en la feina de la Fiscalia, Bañeres ha dit que intentarà fomentar-lo.