Política 25/10/2021

La Fiscalia demana al TSJC que inadmeti les querelles contra el Govern per l'aval de l'ICF

El ministeri públic avala el decret i descarta els delictes de malversació de fons públics i prevaricació

3 min
Jaume Giró i Pere Aragonès durant un ple del Parlament.

BarcelonaUna de les primeres reaccions a la decisió del Govern d'avalar les fiances del Tribunal de Comptes mitjançant l'Institut Català de Finances (ICF) va ser una querella de Vox i dues denúncies –una de Convivència Cívica Catalana i una altra del líder de Cs, Carlos Carrizosa– contra el president de la Generalitat i diversos membres de l'executiu. La resposta de la Fiscalia a aquestes accions legals ha sigut demanar aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inadmeti la querella i les dues denúncies, que considera "apressades i irreflexives". L'escrit del ministeri públic és contundent i suposa un aval al decret formulat pel Govern.

Concretament, el ministeri públic assegura que la Generalitat no ha comès ni un delicte de malversació de fons ni un delicte de prevaricació. "La mera articulació d'un mecanisme d'aval que, de manera provisional, garanteixi les exigències cautelars d'un procediment judicial o administratiu en el qual es vegi involucrat un funcionari o autoritat no implica l'existència d'un delicte de malversació de fons públics", afirma la Fiscalia. Un dels punts clau de l'argumentari és considerar que l'aval del Govern no és definitiu, sinó provisional fins que la sentència sigui ferma i que, per tant, "hi ha obligació de retorn".

La malversació era, de fet, el delicte del qual tant Vox com Carrizosa i l'entitat unionista havien acusat els consellers de l'executiu (el partit ultra centrava la querella en Pere Aragonès, Jaume Giró i Laura Vilagrà). Alhora, la formació de Santiago Abascal i Convivència Cívica Catalana havien incorporat a les demandes el delicte de prevaricació, que la Fiscalia també desmunta. Argumenta que la finalitat del decret –destinar fons públics a garantir el principi d'indemnitat en l'exercici legítim de la funció pública– "resulta perfectament lícit" i destaca que el fons limita el seu ús a certs condicionants: les persones condemnades per sentència ferma, per exemple, no s'hi poden adherir. "L'objectiva absència d'arbitrarietat en la finalitat i mode en què la norma s'articula impedeix arribar a la conclusió que la norma pot resultar prevaricadora", afirma l'escrit de la Fiscalia. I conclou, amb tot, que els denunciants que han dut a terme un "apressat i irreflexiu exercici de l'acció penal".

No hi ha arbitrarietat

Una crítica que va ressonar els dies posteriors a l'aprovació del decret va ser titllar-lo d'arbitrari. Fins i tot el PSC ho va apuntar en el seu recurs al Consell de Garanties Estatutàries, que finalment va avalar la iniciativa del Govern. La resposta de la Fiscalia torna a negar l'arbitrarietat. Argumenta que el fons no només va dirigit als encausats al Tribunal de Comptes, sinó a tots els treballadors públics de l'administració catalana. "No es pot concloure directament i sense més que la norma tingui com a objectiu exclusiu beneficiar persones concretes", sosté. I afegeix que només un mal ús del decret –que s'admetin, per exemple, persones que no compleixen els requisits– podria significar un delicte. Ara caldrà veure si el TSJC fa cas al ministeri públic i desestima les querelles o si, per contra, les admet a tràmit. El pronunciament d'aquest dilluns arriba després que el Tribunal de Comptes optés per no acceptar els avals de la Generalitat i comencés el procés d'embargament de béns dels acusats per l'acció exterior de la Generalitat. De moment, no hi ha cap resolució que indiqui que el fons del Govern no s'adequa a la legalitat, començant pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i ara, també, per la resposta de la Fiscalia.

stats