La fiscalia demana una ordre de detenció internacional per a Puigdemont i els consellers que segueixen a Brussel·les

MadridEl fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha demanat una ordre de detenció internacional per a Carles Puigdemont i els consellers que segueixen a Brussel·les, així com presó provisional per als polítics independentistes investigats per rebel·lió i sedició.

Ja que Puigdemont i els quatre consellers que segueixen a Brussel·les - Serret, Comín, Ponsatí i Puig- han estat declarats en rebel·lió per no haver anat a declarar, la fiscalia ha demanat l'OEDE (Ordre Europea de de Lliurament i Detenció) a la jutge. Puigdemont i el seu advocat la recorreran. La petició arribarà a un jutge instructor de Brussel·les, que podria trigar 60 dies en resoldre-la.

Maza reforça la seva petició de mesura cautelar per als sis aforats de la mesa del Parlament i per als consellers amb la decisió del president cessat, Carles Puigdemont, i quatre dels seus consellers de continuar a Brussel·les davant la citació d’avui i demà de la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela. El risc de fuga, doncs, s’ha convertit en l’argument central de Maza, segons fonts judicials consultades per l’ARA.

La sol·licitud de presó era entre les mesures que Maza ja havia anunciat en públic i en privat durant setmanes. Segons fonts judicials, però, la inesperada decisió de Puigdemont de viatjar a Bèlgica i l’anunci del seu advocat, Paul Beckaert, que el seu client no prestarà declaració avui a Madrid, ha endurit encara més la posició inicial.

El punt de vista de la fiscalia era aquest: imputar un delicte de rebel·lió -amb penes de presó que poden arribar fins a 30 anys- i no sol·licitar una mesura cautelar de presó provisional sense fiança seria interpretat com una prova d’incoherència o inconsistència. És a dir, que restaria credibilitat a l’acusació.

L’advocat de Puigdemont a Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, va explicar a l’ARA que estava elaborant un escrit per presentar avui al matí a la jutge Lamela en què sol·licitarà la declaració de Puigdemont pel sistema de videoconferència des de Brussel·les, una proposta que ahir va anunciar l’advocat Paul Bekaert. Comín i Serret també han demanat declarar per videoconferència, "sense oferir cap dada sobre on es troben actualment", ha dit el fiscal Carballo en seva petició.

Rajoy, sense videoconferència

L’article 731 bis de la llei d’enjudiciament criminal preveu la possibilitat que els imputats, testimonis i pèrits prestin declaració, amb certes condicions, a través de videoconferència. Amb tot, la sala segona del Tribunal Suprem, segons una sentència del març del 2015, en restringeix l’ús: “L’avinença històrica i convencional del principi d’immediació segueix sent considerat un valor a preservar, només sacrificable quan concorrin raons que, degudament ponderades per l’òrgan jurisdiccional, puguin prevaldre sobre els avantatges de la proximitat física i personal entre les fonts de prova i el tribunal que ha de valorar-les”. Precisament, el tribunal del cas Gürtel es va basar en aquesta sentència per denegar la mateixa petició de Mariano Rajoy. Així, la fiscalia de l’Audiència Nacional s’oposarà, segons fonts jurídiques, que declari des de Bèlgica.

La defensa dels investigats qüestionarà, a més, que els seus clients han sigut citats amb menys de 24 hores d’antelació, i que el tribunal competent per jutjar els que encara són aforats és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per aquest motiu demanaran un ajornament de la declaració de com a mínim 15 dies.