La fiscalia rebaixa l'acusació a Tamara Carrasco a un delicte d'incitació a desordres

BarcelonaEl 10 d'abril del 2018 la Guàrdia Civil va arrestar Tamara Carrasco, l'activista del CDR de Viladecans a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional acusava de terrorisme i rebel·lió. Per ordre judicial, Carrasco va estar un any i dos mesos confinada al seu municipi i el seu cas, que a poc a poc es va anar desinflant, va saltar de Madrid a un jutjat de Barcelona, que finalment va aixecar la restricció de moviments a finals del maig passat. Ara la Fiscalia ha presentat el seu escrit d'acusació contra l'activista: els dos delictes més greus que recull el codi penal han desaparegut de l'escrit, que només atribueix a Carrasco un delicte d'incitació a la comissió de desordres públics per les "consignes" enviades a través de WhatsApp per organitzar una protesta per la detenció de l'expresident Carles Puigdemont.

La defensa de Carrasco, exercida pel penalista Benet Salellas, sempre ha defensat la innocència de Carrasco i recorda que el delicte que se li atribueix ara és una "experimentació jurídica" que es va introduir al codi penal l'any 2015 i que gairebé mai s'utilitza.

"Pertorbar la convivència"

La investigació contra Carrasco es va convertir en la primera en què l'Audiència Nacional atribuïa un delicte de terrorisme als CDR. A l'activista de Viladecans se li van atribuir diverses conductes delictives. Finalment l'escrit d'acusació de la Fiscalia només en recull una. L'àudio enviat a uns amics que Carrasco encara no sap com es va acabar filtrant i en el qual detallava els passos a seguir per convocar una vaga general indefinida contra la detenció de Puigdemont, que finalment es va materialitzar en el tall de cinc carreteres. La fiscalia considera que les consignes buscaven "pertorbar la convivència" dels veïns de la zona i "impedir l'actuació" de les forces de seguretat.

Set mesos després de la seva detenció, l'Audiència Nacional va deixar d'investigar Carrasco per terrorisme i rebel·lió a petició de la mateixa fiscalia. El cas va estar mig any paralitzat i finalment va acabar en mans del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona. La jutge va considerar "desproporcionada" la restricció de moviments imposada a Carrasco i la va retirar a finals del maig de l'any passat.

Ara caldrà que la defensa de Carrasco presenti el seu escrit de conclusions sobre el cas. Quan ho faci, la jutge haurà de determinar si veu indicis de delicte com per acabar derivant el cas a judici.

La cronologia del cas Carrasco

10 d'abril del 2018

La Guàrdia Civil deté a Viladecans l'activista, a qui la fiscalia acusa de terrorisme i rebel·lió

12 d'abril del 2018

El jutge deixa Carrasco en llibertat provisional i rebaixa els fets a desordres públics, tot i la petició de presó per terrorisme de la fiscalia, però ordena el confinament de l'activista al seu municipi

7 de novembre del 2018

L'Audiència Nacional deixa d'investigar el cas de Carrasco per terrorisme a petició de la Fiscalia

10 de maig del 2019

Després de cinc mesos paralitzat, el cas es deriva al jutjat d'instrucció 24 de Barcelona

28 de maig del 2019

La jutge aixeca la restricció de moviments imposada a Carrasco i li permet sortir de Viladecans

24 de gener del 2020

La fiscalia rebaixa la seva acusació a un delicte d'incitació a la comissió de desordres públics