Els hereus del FRAP celebren el seu 50è aniversari desmarcant-se del "liberalisme" de Podem

BarcelonaEl Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) commemora aquest cap de setmana el seu 50è aniversari, amb la celebració d'un congrés que li serveix per marcar distàncies amb una força emergent com Podem, a la qual acusa d'abanderar un "liberalisme petitburgès". L'auge fulgurant de la formació de Pablo Iglesias ha seduït en els últims mesos un grapat de militants del PCE (ml), agrupats sobretot a les joventuts del partit, que han acabat marxant. El PCE (ml), que segueix encarnant l'ortodòxia estalinista, acusava els dissidents, en una resolució aprovada a l'octubre, de "renegar dels principis ideològics leninistes i abraçar la moda del formalisme petitburgès".

El PCE (ml), nascut el 1964 a partir de la unificació de quatre grups proxinesos escindits del PCE de Santiago Carrillo, va promoure a principis dels anys 70 la constitució del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), especialment actiu a les acaballes del franquisme. De fet, tres dels últims cinc afusellats pel règim el 27 de setembre del 1975 (com a represàlia pels tres atemptats mortals d'aquell estiu a Madrid i Barcelona) pertanyien al FRAP: Xosé Humberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo (els altres dos eren membres d'ETA).

Amb l'inici de la nova etapa constitucional, les sigles del FRAP van acabar arxivades, però el PCE (ml) va continuar existint, amb el suport internacional del règim comunista d'Albània, però cada cop més debilitat dins l'estat espanyol, fins que el 1992 es va autodissoldre. Malgrat tot, Raúl Marco, un dels fundadors de 1964, va continuar fent camí al capdavant de la petita organització comunista Octubre, fins que el 2006 va apadrinar la refundació del PCE (ml). Amb el celebrat aquest cap de setmana a Madrid, el nou PCE (ml) ja ha organitzat tres congressos.

"Confesso que jo no pensava arribar a tants anys", assenyalava Raúl Marco en la seva intervenció a l'últim congrés. "En plena dictadura tot era possible: l'assassinat, la tortura, la presó. I a això ens enfrontàvem amb lluita clandestina, amb la militància silenciosa i de tots els dies", afegia Marco, que posava de relleu el fet que mig segle després de la seva fundación el partit es mantingui encara viu, "malgrat les mil dificultats, ensopegades i traïcions" que ha patit al llarg de la seva història.