LA NOVA ESQUERRA
Política 12/03/2016

Els fronts territorials sacsegen Podem

La crisi a Madrid i les pugnes pel poder autònomic desgasten el partit en ple bloqueig per la investidura

Joan Serra Carné / Mariona Ferrer I Fornells
5 min
El to de Pablo Iglesias al debat d’investidura de Pedro Sánchez no va agradar a  Íñigo Errejón, que manté diferències amb el líder de Podem, fins ara no evidents.

Barcelona / Madrid“Quan creixes de pressa, et fan mal els ossos”. La frase, pronunciada per un alt dirigent de la cúpula estatal de Podem, il·lustra els maldecaps de la direcció per l’expansió territorial de la formació, convertida en tercera força del Congrés després de les eleccions generals gràcies als vots recollits per la marca i les seves confluències a les autonomies perifèriques. A Podem li han esclatat crisis territorials en ple bloqueig per la investidura a Espanya, unes sacsejades internes que l’equip de Pablo Iglesias intenta minimitzar amb l’argument que formen part de la normalitat d’un partit en fase de construcció. Resulta, però, que les crisis internes -amb epicentre a la federació regional de Madrid- han fet emergir les diferències que hi ha a la cúpula de Podem just quan Iglesias intenta, de moment sense èxit, bastir un front d’esquerres per forçar un govern alternatiu a Mariano Rajoy. El secretari general i el seu número dos, Íñigo Errejón, mantenen opinions divergents sobre quin ha de ser el missatge de Podem i a quin electorat s’ha de dirigir el partit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La setmana més complicada per a Podem des del 20-D va començar amb la dimissió d’Emilio Delgado, secretari d’organització de la federació madrilenya i home pròxim a Errejón, que va renunciar explicitant una crítica contundent a Luis Alegre, líder de la direcció de Madrid i dirigent de confiança d’Iglesias. El sotrac madrileny es va ampliar amb la dimissió de nou quadres més que van donar suport a Delgado. La direcció estatal va intentar desactivar el sisme intern amb missatges de complicitat a les xarxes socials i dards contra el PSOE, però a Podem són conscients dels fronts que tenen oberts. Com el de Galícia, on el secretari general, Breogán Riobóo -que es nega a abandonar el càrrec i pretén presentar-se a les primàries-, ha denunciat aquesta setmana les ingerències d’Iglesias per fixar el rumb. La formació ha de resoldre el debat intern amb prou celeritat per afrontar amb garanties les eleccions gallegues de la tardor.

A Galícia, però, hi ha més debats que encara no s’han tancat. Per exemple, la relació que han de mantenir la confluència d’En Marea -que va aconseguir sis diputats als comicis del 20-D- amb la força liderada per Iglesias. Un dels promotors de la coalició gallega, Xosé Manuel Beiras, va admetre ahir que aquesta força està en un procés de “reformulació”. En una entrevista a la Cadena SER, Beiras va avançar la voluntat de convertir En Marea en un “partit instrumental” que faciliti la consecució d’un grup parlamentari propi si es tornessin a convocar eleccions generals. La confluència gallega no va aconseguir grup propi en la composició de l’actual Congrés, com va passar també a En Comú Podem i Compromís. Els diputats valencians finalment van forçar la seva sortida al grup mixt.

A diferència de Galícia, les lluites internes a Euskadi i la Rioja s’han resolt en els últims dies amb l’elecció de Nagua Alba i Francisco Javier Garrido com a secretaris generals, respectivament. Al País Basc, Podem va aconseguir superar Bildu a les generals tot i no comptar amb executiva, dimitida en bloc per les ingerències de Madrid en la confecció de les llistes electorals de les generals. A Cantàbria, Podem encara ha d’escollir una nova direcció autonòmica després de les desavinences pel control de la federació.

Raimundo Viejo, home d’Iglesias

El partit té una altra vacant des del 27-S. A Catalunya, la dimissió de Gemma Ubasart, que també formava part de la cúpula estatal, ha obert una etapa de transició que hauria de culminar abans de l’estiu amb la tria d’un nou líder. Albano Dante Fachin, diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), ja s’ha postulat i pressiona per iniciar el procés de primàries amb la recerca d’avals territorials, en contra de l’opinió de Madrid. Mentrestant, Raimundo Viejo -diputat al Congrés i exregidor de Barcelona en Comú- es perfila com a home fort d’una segona llista, més pròxima a la direcció estatal. En alguns sectors de Podem no han agradat les aparicions mediàtiques de Fachin en “una setmana dura” per al partit. Aquestes veus insten a discutir el projecte català sense la necessitat de traslladar el debat als micròfons i les portades.

Galícia: Breogán Riobóo

El partit ha convocat primàries a l’abril per rellevar la cúpula gallega. El secretari general destituït, Breogán Riobóo, s’ha negat a abandonar el càrrec tot i el degoteig de dimissions. Aquesta setmana va anunciar per carta que es presentarà a les primàries -haurà de competir amb dos aspirants més- i va denunciar que és víctima de “maniobres orquestrades” per Iglesias per controlar la federació.

Andalusia: Teresa Rodríguez

Crítica amb la direcció estatal, la secretària general andalusa encapçala el sector anticapitalista de Podem, que dimecres va exigir a la formació desistir de pactar amb el PSOE i forçar noves eleccions. Rodríguez lidera un pol de poder que fa de contrapès a Madrid.

Cantàbria: José Ramón Blanco

José Ramón Blanco, que exercia de secretari general, va dimitir després de perdre la confiança del consell ciutadà, que li exigia que renunciés al càrrec. La cúpula estatal va dissoldre l’executiva i ha iniciat el procés d’elecció d’una nova direcció. A les generals, Iglesias va rebre el suport de Miguel Ángel Revilla.

Euskadi: Nagua Alba

Nagua Alba, diputada de Podem al Congrés, s’ha convertit aquesta setmana en la nova secretària general del partit al País Basc. Pròxima a Íñigo Errejón i Sergio Pascual, la nova líder a Euskadi, que té 25 anys, pretén deixar enrere un any de turbulències internes. El secretari general i 19 membres del consell ciutadà van dimitir un mes abans del 20-D, una crisi que no va ser obstacle per obtenir uns bons resultats electorals.

Madrid: Luis Alegre

La dimissió d’Emilio Delgado, número tres del partit a la comunitat, i les seves crítiques al líder regional, Luis Alegre -home de confiança de Pablo Iglesias- han sacsejat Podem, unes turbulències associades a les diferències que hi ha a la cúpula del partit. La dimissió de nou dirigents més pròxims a Delgado han deixat la federació madrilenya en una situació compromesa.

Catalunya: Raimundo Viejo

La dimissió de Gemma Ubasart després de les eleccions del 27-S -acompanyada de més dimissions a l’executiva- ha deixat la direcció catalana del partit en mans d’una gestora, amb Marc Bertomeu i Jéssica Albiach com a portaveus. Sense l’aval de Madrid, Albano Dante Fachin es postula com a secretari general. Es perfila, però, una segona llista i tot apunta que la pot encapçalar Raimundo Viejo.

La Rioja: Francisco J. Garrido

Francisco Javier Garrido ha assumit aquesta setmana la secretaria general després de ser el candidat més votat. Garrido enceta una nova etapa després que una gestora es fes càrrec del control de la federació regional -que abans havia capitanejat Raúl Ausejo-, suspesa per un presumpte frau a les primàries.

stats