Política 03/06/2021

Gairebé la meitat dels ajuntaments adherits a l'AMI no paguen la quota

La repressió judicial dispara els impagaments a l'entitat municipalista, que ha reduït estructura i campanyes

4 min
Cervera, amb altres alcaldes, en una trobada recent de l'AMI

Rosa Fonoll es convertia a finals d'abril en la primera alcaldessa imputada per haver pagat les quotes de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) des del 2019 malgrat existir un informe desfavorable de la interventora municipal de Cubelles. La Fiscalia l'acusa de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, i li recorda que aquell any existien nombroses sentències que tombaven l'adhesió d'altres ajuntaments a l'entitat municipalista. Fonoll no deixa de ser la punta de l'iceberg d'una ofensiva judicial promoguda per Ciutadans i entitats espanyolistes que ha posat en el punt de mira el món municipal. Dels més de 600 contenciosos administratius que hagut d'afrontar l'AMI des del 2013, més d'un centenar són pels pagaments de les quotes, que són la seva única font de finançament i que van des dels 75,50 euros anuals dels ajuntaments petits (la majoria) als 800, 2.000 o 3.000 dels ajuntaments més grans, com relata Rosa Maria Sanjaume, coordinadora de l'AMI.

Aquesta repressió jurídica ha provocat, segons ha pogut saber l'ARA, un gran sotrac a les arques de l'AMI, que aplega 784 municipis i 54 ens locals. Josep Maria Cervera, president de l'entitat, revela les conseqüències d'aquesta persecució: "Si els primers anys hi havia entre un 15% i un 20% d'impagaments, en aquests moments són entre un 40% i un 50%", exposa, sense amagar la seva preocupació, l'alcalde del Port de la Selva, que no té cap dubte que la situació és fruit de la por dels alcaldes a patir represàlies. "La repressió fa que els ajuntaments que no tenen cap contenciós prenguin precaucions i deixin d'assumir la quota perquè temen acabar als jutjats com els altres", afirma el també senador de JxCat. Tot i que alguns rebuts s'han girat tard per la pandèmia, Cervera admet que "la morositat és molt més alta que en exercicis anteriors" i lamenta que "els secretaris i interventors adoptin un paper que va més enllà de la seva responsabilitat fent informes que no toquen perquè se senten amenaçats i es curen en salut".

El màxim responsable de l'entitat, que confia en poder equilibrar els comptes els pròxims mesos, deixa clar que la viabilitat està garantida: "Ho està perquè funcionem amb molts pocs recursos i el nostre capital és humà, no econòmic, però és evident que necessitem uns mínims". En aquest sentit, ressalta que s'han hagut d'estrènyer el cinturó: "Hem aprimat l'estructura i alhora hem reduït les activitats i campanyes perquè no arribàvem", diu. El vicepresident i alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (ERC), que aquest divendres agafa el relleu a Cervera fruit del pacte entre les dues grans forces independentistes després de les eleccions municipals, anuncia que resoldre el tema dels impagaments és el repte més immediat del seu mandat. "Aquesta qüestió s'afrontarà aviat per donar més seguretat als ajuntaments, perquè hem de sortir d'aquest atzucac", deixa clar Gaseni.

A part d'aquesta feina pedagògica i de suport als consistoris, l'AMI vol esgotar tots els recursos legals per defensar l’autonomia local i les competències que li són pròpies. De fet, ha interposat diferents recursos de cassació al Tribunal Suprem contra la suspensió de l'adhesió de diversos ens locals a l'entitat, com el de Girona, que encara estan en tràmit. "Quan acabem el recorregut a la justícia espanyola, en què tenim dipositades poques esperances, anirem a la justícia europea", diu Cervera.

Canvi de seu, descartat

Malgrat que l'AMI, com va avançar l'ARA, va estudiar la possibilitat de traslladar-se a la Catalunya Nord per esquivar l'actuació dels tribunals espanyols i garantir així la seva supervivència, aquesta és una opció que ja s'ha descartat i es mantindrà el domicili fiscal al Principat. També s'havia posat sobre la taula reconvertir l'entitat en una fundació, però l'executiva actual va refusar fer aquest pas. "Seria reconèixer que no hem fet bé les coses. Som una entitat legalment constituïda que preveu el pagament d'unes quotes als seus estatuts, i si ens volen il·legalitzar que ho facin amb arguments jurídics, perquè hem de poder defensar el nostre projecte polític", sosté Cervera.

Gaseni denuncia la ràtzia contra l'entitat que ara passarà a liderar: "Qui no està investigat per una bandera, ho està pel referèndum o per les quotes, som un objectiu de l'Estat i el que hem de fer és ser més forts que el nostre contrincant". Una altra de les conseqüències d'aquesta ofensiva ha sigut que l'AMI i l'Associació Catalana de Municipis (ACN) han deixat de compartir càrrecs a l'executiva. A l'assemblea general de l'any passat, que es va celebrar al març, just abans de l'inici de la pandèmia, es va prendre aquesta decisió per salvaguardar l'ACM amb la voluntat que es dediqui únicament a prestar serveis i formar càrrecs electes. La sortida de l'ACM es va fer arran de l'escorcoll que es va practicar a la seva seu en la investigació per esbrinar qui havia costejat el viatge de més d'un centenar d'alcaldes a Bèlgica el 2017 per reunir-se amb l'expresident Carles Puigdemont, en una causa que va ser arxivada perquè es va demostrar que ho havien pagat de la seva butxaca.

Recuperar la centralitat

L'altre gran objectiu que s'ha marcat l'entitat i que aquest divendres traslladarà al president Pere Aragonès, que serà a l'assemblea que se celebrarà a Tarragona amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és recuperar el protagonisme que des del 2015 i fins al referèndum va tenir. I és que en els últims dos anys l'AMI ha sigut exclosa de les cimeres entre partits i entitats per afrontar la taula de diàleg o per decidir la resposta a la sentència del judici de l'1-O. Una exclusió que ha denunciat en reiterades ocasions el fins ara president de l'entitat, que no entén com no s'ha convidat una entitat que és dels "pocs espais unitaris de l'independentisme". Cervera denuncia que no se'ls hagi donat una resposta clara: "Ens han deixat entreveure que s'ha delegat als partits dels quals formem part, però els alcaldes som molt més que representants d'una formació i quan el Procés ha funcionat és perquè hem fet de corretja de transmissió dels ciutadans amb les institucions".

Tampoc entén que ara l'AMI hagi quedat fora de l’espai de coordinació, consens i direcció estratègica de l’independentisme que han acordat ERC i Junts i que aplegarà també la CUP, l'ANC i Òmnium. "Aquestes dues entitats representen la societat civil, però qui està més implantat al territori és el món municipal", conclou Cervera. Gaseni ho comparteix: "Hi hem de ser, perquè som els que estem més a prop de la ciutadania i els que podem fer créixer l'independentisme, i les coses cauran pel seu propi pes, perquè no s'entendria que el món municipal no fos en aquest espai", diu el nou president.

stats