El ministeri de Defensa crea un registre dels espanyols que han jurat la bandera

BarcelonaEl govern espanyol elaborarà "un registre centralitzat dels espanyols que hagin prestat jurament o promesa davant la bandera d’Espanya per recollir i gestionar de forma automatitzada les dades de caràcter personal". Aquest registre, del qual s’encarregarà la secretaria general tècnica del ministeri de Defensa, forma part del seguit de mesures aprovades per decret el 9 de gener i publicades aquest dilluns al 'Butlletí oficial de l’Estat' (BOE) per regular la jura de bandera per a la població civil, un acte que l'ordre ministerial d'"importància" i "transcendència".

L’objectiu del decret és regular la dispersió de les jures de banderes per a civils i fixar el període de temps que ha de passar perquè una persona que ha realitzat aquest acte ho pugui tornar a fer. "Perquè no desmereixi la importància i transcendència de l'acte, entre la data del jurament o promesa inicial i la seva renovació hi ha d'haver un lapse de temps d'almenys 25 anys. Només en circumstàncies extraordinàries, apreciades motivadament pel titular de l'òrgan responsable [...], es podrà autoritzar la renovació del jurament o promesa sense necessitat de complir aquest termini", estableix el decret.

Aquest tipus d’acte, relativament habitual quan existia el servei militar i en el qual, per tant, hi participaven tots els homes espanyols que feien la mili, havia perdut pistonada. Amb tot, diversos organismes i administracions en seguien fent. Per exemple, el 24 setembre passat 480 civils ho van fer en un acte organitzat per l’armada espanyola dins el programa de la VI edició de la Setmana Naval de Madrid, al passeig del Prado. La web de l’armada diu que amb aquest acte "els ciutadans han proclamat públicament el seu amor a Espanya i el seu compromís amb la defensa nacional besant la seva Bandera".

El 9 d’octubre l’Ajuntament de la localitat d’Adeje (Tenerife) en va organitzar una altra, i a la seva web n'explicitava clarament el protocol, que inclou el text del jurament: "¡Españoles! ¿Juráis o prometéis por vuestra conciencia y honor guardar la Constitución como norma fundamental del Estado, con lealtad al Rey y, si preciso fuera, entregar vuestra vida en defensa de España?". I s’aporta la resposta: "Sí, lo hacemos".

També es concreten alguns consells: "No portar els llavis pintats i portar calçat adequat a la superfície de la desfilada, moqueta". S’aconsella que els homes duguin vestit fosc i les dones, vestit curt. "Normalment" no es descarta ningú per la seva indumentària, "però convé seguir cert protocol i, sobretot, sentit comú". I cal assistir a l’assaig general per rebre "instruccions" sobre un acte que defineix: "Una jura de Bandera per a la població civil és un acte militar solemne, democràtic i públic".

Hi ha multitud de jures de bandera civils: Es Castell (Menorca), Guadalajara, Los Santos de Maimona (Badajoz), Hospital de Órbigo (Lleó)... I també a Catalunya. Cal recordar que més de 600 civils es van apuntar el juny del 2015 voluntàriament per jurar la bandera espanyola a la caserna militar del Bruc de Barcelona, el doble de gent que l'any anterior i un rècord que supera tots els actes semblants que es van fer aquell any a Espanya.