El Govern perd una de cada cinc votacions al Parlament

BarcelonaDes que el 8 d'octubre es va trencar el Govern, ERC respira al Palau de la Generalitat, on mana en solitari i s'estalvia les batalles gairebé diàries que tenia amb Junts. Però ara el problema el té al Parlament, on els seus 33 diputats estan molt lluny de la majoria absoluta -68 escons-. L'oposició ha ensumat la sang i, des que l'executiu de Pere Aragonès està en aquesta posició de debilitat a la cambra, li fa perdre una de cada cinc votacions, segons dades recopilades per l'ARA. En els cinc plens que s'han celebrat des que Junts va sortir del Govern, ERC ha perdut 68 votacions de 345, quasi 14 de mitjana, cosa que li ha suposat patir derrotes en algun punt de més de la meitat de mocions debatudes.

Els dos partits que durant aquest temps han buscat erosionar més l'executiu han sigut el PSC i Junts. Amb 33 i 32 diputats, respectivament, són els dos principals grups de l'oposició i això els converteix en els més ben situats per buscar les pessigolles al Govern. Els socialistes li han fet perdre 28 votacions i Junts 14. Però no són els únics. També els comuns (9 votacions), la CUP (8) i fins i tot Cs (7) han obtingut alguna victòria en contra dels interessos de l'executiu. Només Vox -el PP no ha presentat cap moció en aquest període- s'ha quedat amb el comptador a zero, en part, fruit del cordó sanitari contra l'extrema dreta que es va establir al principi del mandat.

On el PSC fa més mal al Govern és en matèria d'interior. Ha aconseguit que la cambra reprovés el conseller del ram, Joan Ignasi Elena, i també que es critiqués l'últim gran canvi a la cúpula dels Mossos d'Esquadra, que el Parlament va censurar per "la inestabilitat" que genera al cos. Per aconseguir infligir aquestes derrotes a l'executiu, ha sigut vital comptar amb el suport indirecte de Junts, que es va abstenir per facilitar-les. Pel que fa als juntaires, també han aconseguit visualitzar la soledat del gabinet d'Aragonès en votacions com la favorable a desencallar el Quart Cinturó -amb el suport explícit del PSC- o a favor d'impulsar una reforma legislativa per combatre les ocupacions delinqüencials. Una reforma que preparava la conselleria de Justícia de Junts abans de sortir del Govern i que ERC després va frenar. La victòria més sonada dels de Laura Borràs va ser quan van aconseguir que el Parlament constatés "la pèrdua de confiança de la majoria" que va investir Pere Aragonès el maig del 2021.

Des del Govern, malgrat tot, s'intenta veure el got mig ple. "Els plens del Parlament són cada quinze dies", diu una veu autoritzada de Palau. El raonament que fan és que els plens se celebren només cada dues setmanes, marge suficient per intentar exhibir solidesa de l'executiu en aquests intervals, i també un temps prudent per intentar fer evaporar les derrotes parlamentàries. Hi ha un altre motiu que permet respirar al president Aragonès: de les 68 votacions perdudes, 66 són mocions de l'oposició. La moció és una figura parlamentària que busca condicionar l'activitat de l'executiu, però que el Govern gairebé mai compleix. Ha sigut així des de sempre. Per posar-ne l'exemple més clar: quan el Parlament va reprovar el conseller Elena, no va tenir cap conseqüència. Aragonès el va ratificar de viva veu i carpeta tancada. "Perdem les votacions que podem perdre", resumeix una veu del grup parlamentari d'ERC. "Incompleixen els mandats parlamentaris. Hi ha qüestions que han perdut diverses vegades i que no han complert mai", es lamenta un diputat de l'oposició.

L'altre argument que exhibeixen des de plaça Sant Jaume és que les votacions més importants les han aconseguit salvar gairebé totes. És a dir, tot allò que no són mocions. Es refereixen als projectes de llei i els decrets que presenta al ple l'executiu. El Govern només n'han perdut dos: el Parlament li va tombar la llei d'estadística i li va imposar un canvi legislatiu a l'impost sobre les nuclears que ERC no volia. Les altres lleis i decrets els ha pogut anar salvant, com per exemple el decret que reduïa la temporalitat dels treballadors públics, la llei de la ciència i la llei d'orientació agrària.

Malgrat això, tampoc aquí s'ha estalviat el patiment ni les votacions amb suspens. És el cas de quan el Parlament va validar el decret que donava 376 milions d'euros extra al sistema de salut: ho va fer quan només faltaven poques hores perquè la norma caduqués i perdés validesa. La tàctica fins ara d'Aragonès per estalviar-se el màxim nombre de derrotes transcendentals ha sigut portar lleis o decrets que fossin difícils de tombar per l'oposició. El cas més evident és aquest decret sanitari. El Govern calculava que si l'oposició el tombava, seria ella qui quedaria assenyalada pels professionals sanitaris. Es va estalviar haver de comprovar si realment hauria sigut així.

La votació improbable

I a partir d'ara què? L'esquema parlamentari s'acosta al d'un empat infinit d'impotències. La impotència del Govern per evidenciar solidesa al Parlament i la impotència de l'oposició de fer-li perdre votacions importants -més enllà de les mocions- que l'obliguin a moure fitxa. Ara mateix, al marge dels pressupostos de la Generalitat del 2023 que s'estan negociant i que semblen encarrilats, només hi ha una iniciativa que faria trontollar el Govern: que l'oposició presentés una moció de censura contra el president Pere Aragonès. Una moció que necessitaria el concurs mínim del PSC i Junts, que a la vegada haurien de convèncer algun partit més: o els comuns o la CUP, o sondejar la triple dreta. Per acabar-ho de complicar, també haurien de pactar un candidat alternatiu a la presidència de la Generalitat. És una operació que sembla del tot impossible, cosa que sap l'oposició i també Aragonès. Per això, fins ara, el president i el seu Govern es poden permetre anar perdent votacions sense perdre-hi el son.