BarcelonaNo és la primera vegada que passa en els últims quatre anys, però aquesta setmana s’ha evidenciat que a Catalunya els governs es negocien a la presó. De fet, no només els catalans, perquè mentre el PSOE depengui d’ERC al Congrés i el seu president, Oriol Junqueras, segueixi empresonat també passarà per la presó, mal que pesi als socialistes, l’estabilitat del govern espanyol.
Potser ha estat més simbòlica que efectiva, però la de dimarts passat a Lledoners era una reunió d’aquelles que generen expectació. Els dos partits treien el santcristo gros -en el cas de JxCat no era tan evident perquè Jordi Sànchez ja ha estat liderant les negociacions- assumint que hauran de posar tota la carn a la graella per sortir de l’atzucac en el qual fa mesos que es van ficar tots sols. Perquè, malgrat la retòrica que responsabilitza el Tribunal Suprem d’haver deixat la Generalitat sense president i d’haver forçat unes eleccions, els únics actors imprescindibles per desbloquejar la situació són Junts i ERC. I ja fa dos mesos i mig del 14-F.
La distribució de les conselleries és el punt on s’han implicat personalment Oriol Junqueras, Pere Aragonès i Josep Maria Jové per part republicana, i Jordi Sànchez, Elsa Artadi i Josep Rius per la de Junts. En la proposta d’ERC, avançada per l’ARA, es planteja una conselleria de Feminismes i una altra compartida entre Exteriors i Acció Climàtica. És només el primer intercanvi entre negociadors, i si la presidència queda clar que anirà a parar a Esquerra i la conselleria d’Economia no hi ha gaire discussió que se la quedarà Junts, tota la resta és un trencaclosques de tretze o catorze peces que segueix desmuntat. Quan l’acabin -com era previsible, més enllà de l’ultimàtum de l’1 de maig que havia posat sobre la taula ERC- encara hauran d’afrontar la gran patata calenta que els separa des de l’inici: el paper de Carles Puigdemont i del Consell per la República. Perquè si, fruit de la repressió al Procés, els governs es negocien a la presó, també es negocien a l’exili i, malgrat que amb el pas dels anys es comença a normalitzar la situació, no deixa de ser una anomalia democràtica de difícil rèplica a Europa.
A Europa és precisament on volen arribar els presos polítics a mesura que el Tribunal Constitucional vagi resolent els recursos contra la sentència de l’1-O que els va condemnar per sedició. Jordi Turull ha estat el primer en arribar a aquest punt, i divendres, aprofitant un permís penitenciari, va fer una roda de premsa acompanyat del seu advocat per explicar-ho. L’independentisme ha posat totes les esperances en la justícia europea i el Tribunal d’Estrasburg anirà rebent previsiblement una cascada de recursos en els propers mesos. Aquesta setmana els independentistes han rebut una bona notícia: dos magistrats del TC veuen desproporcionades les condemnes que va imposar el Suprem. Però cal no oblidar que n’hi ha set que l’avalen. I a Europa?
- A l’acabar la reunió amb JxCat a Lledoners, ERC va enviar un comunicat de valoració que començava així: “Aenean nec erat suscipit, sollicitudin urna id, fringilla elit ”. No és que la trobada es fes en llatí, sinó que, amb les presses, van fer servir un text fals de prova (que després van corregir). Traduint-ne algunes parts hi havia expressions com “cacauet produït en salsa de tomàquet” o “companyia aèria de maquillatge massiu”.
- Dijous passat l’hemicicle del Parlament va tornar a aplegar la gran majoria dels diputats després de molts mesos sense que es poguessin reunir a la sala noble. Com que era la primera vegada que s’asseien als escons aquesta legislatura i hi ha hagut canvis en la distribució dels grups, alguns dels quals se situen a les graderies, al seient de cada diputat hi havia un paperet amb el seu nom per evitar confusions.
