Una guàrdia civil denuncia l’Estat per incomplir el dret europeu
La sergent diu que la van perseguir per denunciar irregularitats al cos
BarcelonaLa carrera de María Serrano, sergent primera de la Guàrdia Civil, ha tingut un abans i un després des del març del 2015, quan va discutir amb el seu superior després d’haver denunciat una presumpta irregularitat al cos policial. A partir de llavors va començar un periple judicial que li ha comportat la baixa mèdica, catorze procediments contra ella i un desallotjament (contra el qual recentment s’ha pronunciat un tribunal). Després de no obtenir la resposta que esperava de la justícia, la sergent ha decidit denunciar l’Estat davant la Comissió Europea (CE), al·legant que Espanya ha incomplert alguns dels seus drets emparats per Europa.
Segons els seus advocats, el conflicte de Serrano al cos va començar quan va detectar una possible conducta irregular en un membre de la seva unitat al voltant de la gestió que feia de les multes que s’interposaven a empreses de productes alimentaris. El 6 de març del 2015 la sergent va reunir-se amb el seu superior i li va demanar que hi intervingués. “A crits li va cantar les quaranta, ho va sentir tota la comandància”, diu el seu advocat, Fermín Vázquez: “Que qui es pensava que era, que marxés”, explica que li va dir. Després de la discussió, la sergent va demanar la baixa. “Llavors li van començar a ploure expedients disciplinaris i resolucions instruïdes o propiciades pel coronel per privar-la de destinació o prendre-li l’especialitat que tenia al Seprona (Servei de Protecció de la Natura), explica.
Possible “abús de l’autoritat”
Serrano va denunciar el coronel pel tracte que havia rebut. “Es van obrir diligències pel delicte d’abús de l’autoritat i un jutjat militar va arxivar el cas, perquè entenia que la discussió va ser una reprensió paternal”, conclou Vázquez. En aquests moments el cas està pendent que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre si Serrano va patir “indefensió” .
Però, un cop arxivada aquesta denúncia, Serrano, convençuda que el fet que la causa s’hagués tramitat per la via militar va ser clau per a l’arxivament, va decidir interposar una denúncia contra el coronel a un jutjat civil, pel delicte de prevaricació: el va acusar d’haver maniobrat per apartar-la de la seva carrera professional. Tot i això, l’Audiència Provincial de Sevilla va dictaminar que la denúncia de Serrano s’havia de dirimir en un jutjat militar, malgrat que, segons Vázquez, “el delicte de prevaricació no existeix en el Codi Penal Militar”. A més, el tribunal va negar a Serrano la possibilitat d’elevar la qüestió al TJUE perquè es pronunciés abans d’emetre un veredicte, i va vulnerar així, segons la seva defensa, el seu dret a recurs. Va ser a causa d’aquesta resolució que la sergent va optar per recórrer a Europa i va denunciar l’Estat directament davant la CE, al·legant que ha incomplert el seu dret a la tutela judicial efectiva i la no discriminació. Es tracta de la primera denúncia contra Espanya perquè un tribunal ha “incomplert el dret de la UE”, exposa l’advocat que porta aquest vessant del cas i expert en dret europeu Josep Jover.
Concretament, la denúncia se centra en criticar que el jutjat civil no només rebutgés acceptar la seva denúncia contra el coronel -i l’enviés a la via militar-, sinó que tampoc li permetés acudir al TJUE i, per tant, no fes “prevaler” el dret comunitari. Paral·lelament, Jover creu que si la CE accepta la denúncia de Serrano, es pot obrir la porta a querellar-se contra “tots els casos en què els magistrats no han aplicat preferentment el dret de la UE”. Ho diu amb la mirada posada en la causa contra l’1-O: “Es podria denunciar l’Estat per aplicar una interpretació diferent dels delictes, com en el cas de la tipificació de la rebel·lió”.
Amb tot, el tema de fons de la denúncia és que el Codi Militar no és aplicable en aquesta ocasió, lamenta Vázquez. Per a Serrano, és important que el seu cas es tramiti per la via civil, ja que, al seu entendre, un jurat militar no li dona les mateixes “garanties”, explica l’advocat. Aquest temor es veu reforçat pel fet el coronel va interposar fa uns mesos una denúncia contra Serrano al jutjat militar per “falsa denúncia”. “Sap que trobarà empara en un jutjat militar”, afirma Vázquez. “Pretén ficar-la a la presó directament, perquè en la jurisdicció militar hi ha molta tolerància amb les faltes dels comandaments”.
L’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha donat suport en aquesta causa a Serrano. “Som totalment contraris a utilitzar el Codi Penal Militar en temps de pau: és una espasa de Dàmocles en la feina diària dels guàrdies civils”, lamenta el seu portaveu, Juan Fernández. “Per discutir amb un superior, un agent pot enfrontar-se a penes de presó, una sanció que per la via civil seria una mera infracció normativa”, exposa, i és contundent quan afirma que el càstig sempre s’aplica “des de dalt cap als rangs inferiors”. “No ofereix les mateixes garanties que la via civil”, conclou.
