Illa culpa el PP del fracàs del català a Europa i felicita Albiol pel seu "coratge"

BarcelonaNi les reticències d'Alemanya ni els dubtes expressats per altres països: el que està frenant l'oficialitat del català a la Unió Europea és el PP. Així ho ha denunciat aquest divendres el president Salvador Illa des d'Euskadi un dia després que el canceller alemany, Friedrich Merz, tirés aigua al vi als plans del govern espanyol amb les llengües cooficials a Europa. "Si això encara no està resolt és perquè el PP ha fet trucades", ha dit Illa en el marc d'un esmorzar informatiu a Vitòria abans de reunir-se amb el lehendakari, Imanol Pradales, per tractar temes com la reforma de l'administració, l'habitatge, la gestió de la immigració i l'economia social, a més de comprometre's tots dos a col·laborar fins que l'oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa sigui una realitat. "I després ens donem cops al pit a favor d'Espanya. De quina Espanya? De l'Espanya en què el català i l'euskera són provincians? [...] A mi aquesta Espanya no m'interessa, m'interessa una Espanya plural i diversa", ha afegit a l'esmorzar.

El maig passat els populars van admetre pressions a estats membres per frenar l'oficialitat del català i Vox va revelar que el PP li havia demanat que actués en el mateix sentit amb els seus aliats ultres a Europa. "El PP no havia de fer cap trucada. N'hi havia prou que no aixequessin el telèfon [...]. Això jo no ho oblido, i no ho haurien d'oblidar tampoc els ciutadans d'Euskadi", ha dit Illa. El socialista, que ha començat la seva intervenció amb unes paraules en basc i s'ha mostrat "plenament convençut" que Espanya aconseguirà l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a Europa, no s'ha quedat aquí en els atacs al PP. En ple terratrèmol a Génova per la defensa del català de Xavier García Albiol, el president ha volgut furgar en la ferida revelant que va trucar a l'alcalde de Badalona i el va felicitar pel seu "coratge".

Tot i que Illa ha defensat que el "sentiment general" a Europa és "favorable" a l'oficialitat del català, aquest dijous Alemanya no va fer cap concessió en aquest sentit. Pedro Sánchez va traslladar al canceller Merz que "fa 40 anys que s'espera aquest moment" i va reiterar la voluntat del seu executiu que es pugui aconseguir en "un futur no massa llunyà". Però el mandatari germànic, que es va reunir amb el president espanyol a Madrid, va assenyalar la complicació de les interpretacions simultànies al Parlament Europeu i va fiar la solució "a mitjà termini" en la intel·ligència artificial. "Entenc l’interès, però ja veurem com es resol", va concloure.

Albares: "És un objectiu irrenunciable"

Davant d'aquesta galleda d'aigua freda, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest divendres que l’oficialitat del català a la UE continua sent "un objectiu irrenunciable" del govern d'Espanya. Albares, com Illa, s'ha mostrat convençut que “s’aconseguirà”. De fet, ha tret ferro a la posició expressada per Merz –ha dit que "Alemanya ha demanat més temps"– i s'ha refermat en els esforços per aconseguir la unanimitat dels estats membres. "No puc dir quan serà, però sí que està sobre la taula, que no desapareixerà, i que tots els estats de la Unió Europea entenen perfectament que la nostra identitat nacional és plurilingüe". El ministre ha afegit que, de la mateixa manera que altres estats membres tenen reconegudes totes les seves llengües oficials, "Espanya també té tot el dret al mateix".

Per entendre els missatges tant del PSOE com del PSC i la seva gesticulació amb l'oficialitat del català a les institucions europees cal recordar que es tracta d'un dels acords dels socialistes amb Junts, de qui depèn l'estabilitat del govern Sánchez. Les delegacions dels dos partits es van trobar en una nova reunió a Suïssa dijous, encapçalada per Carles Puigdemont i José Luis Rodríguez Zapatero, amb el propòsit de reflotar una relació que amenaça amb trencar-se. El català a Europa, el traspàs de competències en immigració i l'aplicació total de l'amnistia són les tres carpetes que els juntaires reclamen que el PSOE resolgui si vol els seus vots a Madrid, tant per als pressupostos com per poder esgotar la legislatura. La sensació dels de Puigdemont és que el més calent és a l'aigüera.