La impunitat de la corrupció i el vilipendi dels que la denuncien

BarcelonaJorge Trías Sagnier es va moure un dia per cercles de poder molt reduïts com a mà dreta de Luis Bárcenas, i sense el seu testimoni probablement hauria sigut impossible avançar en la investigació de la caixa B del PP. Ell va entregar a El País les fotocòpies dels que van acabar sent coneguts com els papers de Bárcenas i que encara avui, gairebé una dècada després, segueixen portant cua.

Inicialment va negar ser el responsable de la filtració. Sabia el que li cauria a sobre. Uns dies abans havia publicat un article contundent també a El País reclamant explicacions a tots i cadascun dels membres de la cúpula del partit –començant per M. Rajoy– per la comptabilitat B que ja havia apuntat El Mundo. Davant del jutge va ratificar l’autenticitat dels documents de Bárcenas i va assenyalar els màxims dirigents de la formació conservadora. Deia que volia contribuir a fer net. D’altres apuntaven que aspirava a càrrecs rellevants –com el de ministre de Justícia o el de defensor del poble– i s’havia sentit frustrat al no aconseguir-los. Al final va ser ell qui en va acabar pagant les conseqüències: condemnat a l’ostracisme i denunciant pressions va acabar tancant el seu bufet d’advocats a Madrid i es va traslladar a Barcelona, la seva ciutat natal. Com tantes altres vegades, no només al PP i no només en política, l’avisador convertit en traïdor.

La trama Gürtel, que fa poc ha deixat la tercera condemna contra el PP, es va començar a investigar el 2007 i els papers de Bárcenas van veure la llum el 2013. Pel mig, la majoria absoluta reforçada del PP en les eleccions del 2011 al País Valencià –epicentre de l’inici de la Gürtel– i els triomfs de Mariano Rajoy en les espanyoles del 2011, el 2015 i també el 2016. L’últim CIS deixa la corrupció fora de les principals preocupacions dels espanyols, malgrat que la ciutadania percep que és molt elevada entre els partits polítics. Al CEO, per exemple, el 86% dels catalans assumeixen que la corrupció està estesa als partits i l’últim informe de Transparència Internacional empitjora les dades per al conjunt del sistema espanyol.

¿Es redueixen les perspectives electorals?

Diferents estudis, no només a escala estatal, sinó també internacional recollits pel catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Göteborg Víctor Lapuente xifren al voltant del 10% la reducció de les expectatives electorals dels partits esquitxats per casos sonats de corrupció. A l’estat espanyol, a més, se sumen factors addicionals que ajuden a explicar la poca incidència d’aquests casos a l’hora de definir el vot. Una de les principals és que no es vota directament a persones sinó a partits, malgrat que en el cas del PP s’hagi condemnat a tota la seva estructura. També el sistema electoral, que prima els partits grans, ajuda a diluir el vot de càstig i afavoreix el vot ideològic per convertir-lo en útil. “Pel que vaig poder saber, sí que s’entregaven sobres amb diners en efectiu, amb un màxim de 10.000 euros al mes”, deia Trias, que aquesta setmana ha mort als 73 anys.

Els detalls

El Consell per la República va triar a principis d’any els representants de la seva assemblea –l’equivalent al Parlament–, va constituir les comissions, va investir Carles Puigdemont com a president i recentment va triar els consellers. Tota una institucionalitat paral·lela que es va completar amb una foto solemne a Ribesaltes, on, a falta del Pati dels Tarongers, es va optar per un pati de llimoners.

¿És fàcil identificar les taronges valencianes en una fira alimentària a Berlín? Assumint que no, la consellera d’Agricultura del País Valencià, Mireia Mollà, va demanar que tothom assumís que ho eren quan el representant de l’estand li va dir que no ho sabia. “Digues que són de València, ningú ho comprovarà”, va dir sense ser conscient que la gravaven. El president Ximo Puig es va limitar a beure’s el suc.