CANVI DE CICLE
Política 30/06/2015

Els efectes d'un boicot per la independència s'han reduït en els últims sis anys

En el pitjor dels escenaris el PIB cauria un 1,7%, tres dècimes menys del que s'havia calculat fins ara, gràcies a la creixent obertura de l'economia catalana, segons un estudi presentat al Col·legi d'Economistes

Roger Tugas
2 min
Moltes mercaderies de les pimes van a la zona euro.

BarcelonaLa globalització econòmica, la voluntat d'internacionalització de les empreses catalanes i la crisi econòmica –que ha minvat especialment el pes del mercat espanyol– ha fet que els riscos per a l'economia d'un eventual procés d'independència s'hagi reduït els darrers anys. Aquesta és la principal conclusió de l'informe elaborat pels economistes Xavier Cuadras i Modest Guinjoan i que s'ha presentat aquest dimarts a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el qual actualitza amb les dades del 2011 (les dades 'input'-'output' més recents que hi ha disponibles) un estudi similar dels mateixos autors publicat amb dades del 2005. Així, l'evolució de l'economia ha situat la taxa d'obertura econòmica de Catalunya en el 116,9% –dada que es calcula sumant les exportacions i importacions i dividint-ho pel PIB–, just per sota de Suïssa, però per sobre d'Àustria, Dinamarca, Suècia o Alemanya, i molt superior a la de França o Espanya –inferior al 80%.

Igualment, el pes del mercat espanyol per a l'economia catalana no ha parat de disminuir respecte al de la resta del món. De fet, la balança de béns i serveis amb la resta del món és per primer cop positiva per a Catalunya, i és que, mentre el 2005 era equivalent al -5,7% del PIB, el 2011 ja era del 2,4% del PIB –un percentatge que es preveu que caurà a mesura que s'aparqui la crisi–. El saldo comercial amb la resta del món va començar sent positiu el 2008, i va tocar sostre el 2013. Igualment, mentre Catalunya exportava el 2000 el 57% dels béns a l'estat espanyol i el 43% a la resta del món, el 2014 aquesta xifra s'havia capgirat, i tan sols el 41% dels béns catalans es venien a l'estat espanyol i l'altre 59% a la resta del món.

Els efectes d'un boicot

Pel que fa als possibles efectes d'un boicot comercial, Cuadras i Guinjoan actualitzen també les conseqüències amb les dades del 2011 i la conclusió és que el risc és inferior. L'anàlisi el fan partint de diversos supòsits, com que Catalunya es mantindria a l'euro; que les empreses i ciutadans espanyols farien cert boicot als productes catalans; que els consumidors catalans reduirien en la mateixa proporció les compres de productes espanyols; que aquest fet comportaria un augment de la compra de productes catalans en territori català, i que el boicot que farien les empreses espanyoles seria inferior al que farien els ciutadans espanyols individualment. Així, davant un escenari "pessimista" d'una reducció del 20% de les compres de productes catalans per part de consumidors individuals i del 10% per part d'empreses espanyoles, l'impacte seria una caiguda de l'1,7% del valor afegit brut de l'economia catalana segons les dades del 2011, una xifra interior al 2% que en resultava amb el càlcul fet amb les dades del 2005.

Aquest fenomen, segons destaquen els autors, és inferior al que succeeix a Escòcia, on el pes del mercat britànic en la seva economia creix, la qual cosa és un motiu que podria haver condicionat el resultat del referèndum d'autodeterminació, en què va guanyar el no.

stats