La independència, a debat als instituts nord-americans

BarcelonaEl Procés, i sobretot el referèndum, ha col·locat les escoles catalanes en el punt de mira. Les càrregues policials en diversos centres educatius l’1-O van ser el preludi de les acusacions d’adoctrinament i les denúncies a professors pel tractament a classe de la repressió de l’Estat. Els vuit professors de la Seu d’Urgell investigats per un suposat delicte d’odi en són el principal exemple. I mentre la pressió a les aules catalanes augmenta, a l’altra banda de l’Atlàntic s’està vivint una situació ben diferent: milers d’estudiants nord-americans debaten sobre la independència de Catalunya.

“¿Espanya hauria de concedir la independència a Catalunya?”, és la pregunta que durant tot el mes de gener debatran els alumnes d’instituts nord-americans que participen en el famós concurs de debat organitzat per la National Speech & Debate Association. Una pregunta triada amb els vots del 57% de les escoles participants i el 64% dels estudiants. La Ruth, catalana de 46 anys resident als EUA des de fa 20 anys, ha assistit aquest cap de setmana a les rondes de debat que s’han fet a l’estat d’Arizona, en les quals participava el seu fill Felip, de 15 anys. “Hem passat de l’estadi en què el jovent nord-americà no tenia ni idea del que passa a Catalunya, a la fase en què, com a mínim, saben que hi ha un conflicte”, destaca la Ruth a l’ARA.

Aquesta tècnica informàtica i empresària ha detectat, però, que als participants -d’entre 13 i 18 anys- els resulta més fàcil defensar el no a la independència. “La història de Catalunya és complicada i els costa entendre exactament què està passant. Els costa trobar arguments a favor”. Hi coincideix el seu fill. “La majoria d’equips a favor no aportaven gaires fets. Només el tema de l’1 octubre, i molts arguments es basaven només en factors econòmics”, diu el Felip.

Els arguments pragmàtics, doncs, s’han imposat aquest cap de setmana a Arizona per defensar l’estat propi per a Catalunya. “Molts defensaven que Espanya hauria de concedir la independència perquè el moviment [sobiranista] no s’aturarà i cal solucionar el problema perquè els dos països comencin a abordar-ne d’altres com la corrupció i l’atur”, explica la Ruth, convençuda que els alumnes no han fet gaires referències al concepte de nació catalana per la connotació negativa i excloent que veuen en diversos nacionalismes europeus. Entre els arguments en contra, precisament, en va sentir molts que alertaven d’una “balcanització” o “efecte dòmino” a Europa, i també els que apuntaven a la sortida de la UE de Catalunya, les dificultats econòmiques que patiria i fins i tot la possibilitat d’una guerra civil catalana.

Sigui com sigui, la Ruth creu que el resultat dels debats és el menys important i veu “molt positiu” el simple fet que el tema es tracti a les escoles dels EUA. “No només afecta els estudiants, també els pares de tots ells. Crec que això tindrà repercussions molt positives. No a escala de política exterior del país, però sí en el sentit que la societat nord-americana tingui més coneixement del que està passant”, conclou. Sens dubte, un pas més en la internacionalització del Procés.