La fiscalia vol investigar els desplaçaments dels membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O fins al Parlament

Josep Pagès assegura que no van cobrar "ni un euro" i acusa el ministeri públic de no tenir proves

La fiscalia vol investigar si els desplaçaments dels membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O van ser sufragats amb diners públics i si es podria haver comès un possible delicte de malversació de fons, segons publica avui 'Eldiario.es' i ha confirmat l'ARA. Concretament, el ministeri públic vol determinar qui va abonar les despeses de benzina o peatge i bitllets de tren fins a la cambra catalana per assistir a una reunió. Així mateix, la fiscalia ha demanat a la jutgessa titular del jutjat d'instrucció número 15 de Barcelona que declari la causa complexa i ampliï la instrucció fins als 18 mesos. Fonts del TSJC consultades per l'ARA apunten que la causa ja està declarada complexa.

En la seva declaració el desembre passat els membres de la Sindicatura investigats pels presumptes delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació van negar haver rebut cap quantitat per sufragar les despeses per desenvolupar la seva feina.

La Sindicatura estava formada per Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tania Verge i Josep Pagès, tots juristes o politòlegs que havien de fer d'àrbitres en la votació del referèndum. La creació de la Sindicatura Electoral, òrgan responsable d'organitzar les votacions, es va aprovar mitjançant un acord al Parlament el 7 de setembre passat. Però ràpidament el TC va suspendre l'acord i va notificar l'avís a les parts, inclosos els cinc membres i els suplents.

L'alt tribunal els va imposar multes de 6.000 i 12.000 euros diaris a totes ells (titulars, suplents i integrants de les sindicatures de cada demarcació), però setmanes més tard les va deixar sense efecte després que tots justifiquessin tant la seva renúncia al càrrec com que van deixar sense efecte els acords adoptats per a la preparació del referèndum.

"És una absoluta falsedat"

En declaracions a l'ARA, Pagès ha negat rotundament que la seva feina fos remunerada amb diners públics. "És una absoluta falsedat", ha subratllat, i ha criticat que la fiscalia "pressuposi" que els membres de la sindicatura cobressin per fer un "servei al país". "No hi ha cap prova", afegeix. Pagès, a més, destaca que en el seu cas va haver de demanar una llicència a l'Ajuntament de Barcelona per desenvolupar la feina i que, per tant, se li va descomptar el sou d'alguns dies. "No només no vam cobrar ni un sol euro sinó que ens va costar diners a nosaltres", remarca.

Més continguts de