Joan Carles I: la ruta dels diners

PeriodistaEl camp de batalla judicial és Suïssa. I a Espanya el camp de batalla és mediàtic. El fiscal Yves Bertossa, responsable de la secció d’afers complexos, especialitzada en delictes financers, obre diligències el juliol del 2018 sobre una operació que es presenta com un “regal” del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita, mort el 2015, a Joan Carles I. El regal són 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros).

El fiscal investiga la possible relació del pagament amb el contracte obtingut per empreses espanyoles el 2011 per construir l’AVE entre Medina i la Meca, el cost del qual s’eleva a 7.000 milions d’euros. En aquesta operació, en què Espanya competia amb França, les empreses espanyoles van fer una rebaixa del 30% per adjudicar-se el contracte.

A Espanya, a mitjans del 2018 es filtren àudios gravats pel comissari José Manuel Villarejo en una entrevista que va mantenir amb Corinna en el seu domicili londinenc el juny del 2015. Corinna hi afirma que està vivint un malson enorme perquè, d’amagat d’ella i amb la seva gent, el rei Joan Carles I hauria posat part del seu patrimoni a nom d’ella. Esmenta propietats al Marroc i en altres països. Assenyala que, després de la ruptura, Joan Carles I intenta recuperar-ne el control. I ella diu que, si hi accedís, seria el seu testaferro i estaria blanquejant capitals.

Villarejo pregunta per l’existència de la comissió de l’AVE Medina-la Meca. Corinna diu que “per descomptat” Joan Carles I en va rebre una part. Afirma que va demanar al rei que se’n desentengués, perquè era il·legal, però ell va continuar reclamant la comissió a Juan Miguel Villar Mir, president d’OHL.

“«I la meva comissió? Jo vaig fer possible el tren, jo vaig trucar al meu amic. Jo soc el que va fer que l’acord funcionés». Finalment tots van pagar”.

Corinna li va insistir que no acceptés els diners perquè podia anar a la presó, però el rei, lluny de rectificar, va contestar:

“És que ets tan alemanya...”

El cas Nóos és un dels capítols de la conversa.

“Si demà hagués d’anar a un tribunal a donar explicacions... A l’Institut Nóos, qui va fer totes les trucades sobre els diners?” “El rei -assegura Corinna-. Ell cridava i deia: «Pots, sisplau, posar un contracte de 100.000 euros, un contracte d’un milió...» Jo era al seu costat”.

I afegeix:

“¿Tu saps totes les coses que jo sé? Tinc còpies dels comptes bancaris, de l’estructura organitzativa. I no les tinc perquè les hagi robat sinó perquè ell me les va donar. El rei no distingeix entre el que és legal i el que és il·legal”.

Segons assegura, ella li va escriure un informe al rei el 2004:

“Estic preocupada perquè ell [Urdangarin] no entén la diferència entre el diner públic i el privat... Està intentant guanyar diners ràpid, i està preparat per a qualsevol cosa”.

En la conversa amb Villarejo, Corinna parla de la visita que li va fer el director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, a l’Hotel Connaught de Londres l’estiu del 2012. Segons afirma, Sanz Roldán la va amenaçar de mort a ella i als seus fills. També diu que va muntar dues operacions per prendre-li la documentació que pogués guardar sobre Joan Carles I, a Londres, amb mercenaris, i a Mònaco.

El paper del CNI

La sorpresa de la compareixença de Félix Sanz Roldán

La difusió dels àudios porta el jutge de suport del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Diego de Egea, a obrir diligències el 20 de juliol del 2018. Les arxivarà un mes i mig més tard, després que ho sol·licités la Fiscalia Anticorrupció perquè considerava que els indicis aportats per Corinna eren “extraordinàriament febles” i també perquè els fets es remeten a unes dates -entre el 2009 i el 2012- en què Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat que consagra l’article 56.1 de la Constitució, una immunitat que va perdre quan va abdicar el 2014.

Però, arran de la difusió dels àudios i l’obertura de les diligències, el director del CNI, Sanz Roldán, sol·licita immediatament la seva pròpia compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés.

Un aspecte de la compareixença que va interessar als diputats es referia a la ruptura de la relació sentimental entre Joan Carles I i Corinna, feia quatre anys, el 2014. Sanz Roldán va recordar el discurs del rei per la Pasqua Militar del 6 de gener del 2014 al saló del tron del Palau Reial. L’havien operat del maluc al novembre i va arribar amb crosses. Joan Carles I, que el dia abans havia fet 76 anys, estava interessat en desmentir els intermitents rumors d’abdicació amb aquest discurs. Però vet aquí que a l’hora de parlar va començar a balbucejar, llegint de manera atropellada, sense poder seguir el fil del text.

El director del CNI va informar, per a sorpresa dels diputats presents, que la nit anterior havia tingut lloc l’última cita amb Corinna. Havien acordat separar-se. I això havia afectat Joan Carles I. Els diputats van comentar que l’últim que haurien esperat en una compareixença de Sanz Roldán, un home discret, eren explicacions sobre la vida sentimental del rei.

El banc Mirabaud

L’executiu que decideix desvincular l’entitat del rei

Des del 2010 el banc Mirabaud té com a primer executiu Antonio Palma, fill de pares espanyols emigrats a Suïssa. Palma havia seguit amb preocupació el compte del rei Joan Carles I a l’entitat. Palma sap des del 2011, perquè el banc posseeix el nou reglament de la fundació, que el llavors príncep Felip és el segon beneficiari dels fons. Hi ha constància en una nota interna del banc sobre el risc reputacional de mantenir els fons del primer “ ayant droit economique ”o beneficiari de la Fundació Lucum [on estaven dipositats els 64,8 milions]. Cal treure’s de sobre el rei i el cap de l’estat d’Espanya.

Al tancar el compte 505523, el rei Joan Carles I ordena transferir els diners a la societat Solare Invertors Corporation, en el banc suís Gonet & Cie Nassau (Bahames), la beneficiària de la qual és Corinna.

L’advocat Dante Canonica prepara dos documents. Un per tancar el compte i un altre per deixar constància del “contracte de donació” a Corinna. I es trasllada a Madrid, on es reuneix amb el rei, que els firma. Canonica passa després el contracte a Corinna perquè el firmi.

Amb data del 30 de maig del 2012, es documenta el “contracte de donació entre S.M. Joan Carles I rei d’Espanya (Joan Carles, Alfons, Víctor, Maria de Borbó i Borbó), d’ara endavant el donant, d’una part, i la senyora Corinna zu Sayn Wittgenstein, d’ara endavant la donatària”. En quatre articles es dona fe que el donant “vol fer una donació irrevocable dels fons a la donatària”.

Les dues parts formalitzen, a través de l’article 2, que “la donació és consentida i acceptada”, que és “a títol gratuït i irrevocable, és a dir, sense clàusula de devolució en cas de predecés de la donatària”. És a dir, els fons seguirien sota control de la família de Corina fins i tot en el cas que ella morís abans que Joan Carles I. Però en aquest article hi ha una altra clau. La donació es fa amb “la dispensa de relació de l’herència del donant”. Joan Carles I, doncs, està transferint els fons a una persona que està fora de la successió i sense deixar-ne constància en l’escriptura de successió. El rei, per tant, ha decidit excloure la donació del repartiment futur entre els seus hereus legals, Felip VI i les seves germanes.

El cosí del rei

Álvaro d’Orleans pagava els viatges de Joan Carles I

Però Bertossa també té entre mans una altra fundació, la Fundació Lagatka, el primer beneficiari de la qual és Álvaro d’Orleans, i en la qual figuren com a tercer i quart beneficiaris el rei Joan Carles i el seu fill Felip. Lagatka, que administra Arturo Fasana, ha pagat viatges de Joan Carles I en avions privats durant onze anys per valor de 5 milions de dòlars i 3 milions també de viatges de Corinna i familiars.

Bertossa interroga Álvaro d’Orleans el 10 d’octubre del 2018.

“Quan em vaig adonar que tots aquests viatges estaven finançats per la fundació vaig considerar que havia de dir-li al rei que la situació no era correcta. Deixo constància que no era fàcil dir-li aquest tipus de coses a Joan Carles I. Li vaig deixar clar que m’entristia saber que ella s’havia pogut beneficiar d’aquests viatges quan jo ho considerava una contribució a la meva família”.

El fiscal Bertossa li observa: “El rei Joan Carles no tenia realment necessitat d’ajuda perquè disposava aproximadament de 100 milions de dòlars a la Fundació Lucum”.

Alfonso d’Orleans respon: “Jo ho ignorava totalment. És una sorpresa per a mi. Pertanyo a una branca de la família que gràcies a les seves activitats en la indústria italiana disposa de més mitjans. Per a mi Joan Carles I no disposava de mitjans importants més enllà dels que paga el contribuent espanyol o de regals oficials d’empreses espanyoles”.

[El 18 de febrer del 2019 el diari The Telegraph publicava que Álvaro d’Orleans, cosí i testaferro del rei, va cobrar 50 milions d’euros per exercir de mediador en la venda del Banco Zaragozano a Barclays el 2003.]

L’abdicació

Els comptes a Suïssa són una amenaça per a la monarquia

En la seva primera declaració davant del fiscal Bertossa, el 24 d’agost del 2018, l’advocat Dante Canonica va explicar que el tancament de la Fundació Lucum es va deure al fet que “el rei no se sentia còmode tenint un compte en un banc suís. A més, en la mesura que s’estava discutint l’intercanvi automàtic d’informació [entre països de l’OCDE], que tindria lloc a mitjà termini, la presència del compte a Suïssa era una bomba de rellotgeria”. Si els comptes transcendien mentre ell era rei en exercici seria un risc no només per al seu regnat sinó per a la institució de la monarquia.

Per tant, en una de les operacions més intel·ligents i poc freqüents de la política espanyola, pren la decisió d’abdicar. I el que passés a partir d’aquell moment l’afectaria només a ell.