Política 25/07/2021

Junqueras reclama al PSOE una proposta "generosa" per a Catalunya

Puigdemont avisa que no es pot resoldre el conflicte "als despatxos" ni "d'esquena a la gent"

4 min
Dolors Bassa, Marta Vilalta, Oriol Junqueras i Carme Forcadell aquest dilluns a la permanent nacional d'ERC.

Amb la mirada posada en la reunió que s'ha de fer al setembre, l'independentisme i el govern espanyol comencen a prendre posicions sobre la taula de diàleg. Aquest diumenge, en una entrevista a Efe, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha desafiat la Moncloa a fer una "proposta generosa" per a Catalunya i ha lamentat que fins ara els successius governs espanyols no han posat res sobre la taula. "L'estat espanyol mai posa propostes sobre la taula, mai proposa res. Has de tenir molts dubtes sobre el que defenses i sobre tu mateix per no atrevir-te a explicar-ho mai", ha assegurat, afegint que sense cap plantejament és molt difícil "convèncer" la societat catalana.

Per a Junqueras, la proposta més generosa és la de l'amnistia i l'autodeterminació, que són els dos ítems que la Generalitat ja ha dit que defensarà a la part espanyola en la primera reunió: "Nosaltres serem a la taula de negociació. Els qui procuren no ser-hi mai són els governs espanyols. Esperem que l'actual executiu compleixi els seus compromisos, actuï amb responsabilitat i negociï en una taula política". La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha reforçat el missatge en una entrevista a El Nacional assegurant que s'acabarà parlant d'amnistia i autodeterminació a la taula de negociació. Segons el seu parer, el diàleg serà "fructífer" perquè pot passar igual que amb els indults: es veien impossibles i s'han acabat produint, de manera que, segons ella, pot passar el mateix amb el referèndum sobre la independència.

Més escèptic ha estat l'expresident Carles Puigdemont, líder de la formació de Junts que ha d’acudir de la mà d’Esquerra a la taula de diàleg. En l’acte a Catalunya Nord sobre la constitució d’uns dos-cents consells locals del Consell per la República a Catalunya, ha fet una crida a "preparar-se" pel "retorn de drets i llibertats" des de l'exili i ha llançat un avís sobre la taula de diàleg: "Els processos polítics que determinen el futur dels països no es poden decidir sense la gent. No es poden decidir en un despatx, ni tan sols en una taula dita de diàleg. No es pot fer d'esquena a la gent o contra la gent. Fa temps que es va decidir com fer-ho: escoltant, preguntat i obeint". Una manera d'advertir que la seva formació política no acceptarà fórmules que no passin per l'exercici del dret a l'autodeterminació i que la ciutadania de Catalunya es pronunciï.

L'expresident Carles Puigdemont en l'acte de confirmació de 200 consells locals

També ha sigut crític el vicepresident de JxCat i exconseller Jordi Turull, que després de fer la Travessa per la Llibertat –ahir la va acabar a les Terres de l'Ebre–, ha admès en una entrevista a RAC1 que confiava "poc" en el resultat que pugui donar el procés de negociació amb la Moncloa. Segons Turull, si el govern espanyol té ganes de resoldre el conflicte es percebrà de seguida. "No trigarem gaire a veure si la taula de diàleg és per fer bullir l'olla i anestesiar el moviment independentista", ha pronosticat. Per a Turull, l'única solució possible a la situació actual és que la ciutadania de Catalunya es pugui pronunciar en una consulta sobre el seu futur polític i que, per tant, el govern espanyol ha de dir a què està disposat.

També ha posat en dubte que, si es veu que la taula de diàleg "no va enlloc", s'hagi de mantenir "dos anys", tal com recull el pacte entre ERC, JxCat i la CUP. Una manera de suggerir que s'acceleri el debat intern dins l'independentisme per buscar una estratègia alternativa –l'anomenat embat democràtic– si la negociació amb l'Estat torna a fracassar.

La Moncloa manté la negativa al referèndum

Si bé l'independentisme té clars quins són els seus objectius –amnistia i autodeterminació–, també la Moncloa té clar que no els acceptarà. La portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest diumenge en una entrevista a El País que es buscaran "acords" amb Catalunya, però no un referèndum. Ha insistit que el diàleg Generalitat-Estat tindrà només resultats "que encaixin en la Constitució i la llei": "La cosa més important és arribar a acords que pacifiquin la situació, i la posició del govern no ha variat ni un mil·límetre. És la posició de la Constitució i la llei, i d'aquest marc no ens mourem". Les declaracions de Rodríguez arriben després de la presentació de la ponència del congrés del PSOE aquest dissabte, que evita concretar cap proposta en l'àmbit territorial.

Rodríguez també s'ha referit a les qüestions que vol portar a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat prevista per al 2 d'agost, que passen per tractar "temes educatius, en matèria de beques, i infraestructures, la qüestió del ferrocarril". "Esperem concretar alguns traspassos de competències que s'estan treballant. Començarem el traspàs en la gestió de les beques. És la tramitació que està més avançada", ha revelat la ministra, que no ha volgut anticipar si preveu un acord sobre la llei d'habitatge catalana.

Al seu torn, la consellera Vilagrà, com a presidenta de la Comissió Bilateral, també ha dit que s'està acabant de tancar l'ordre del dia de la reunió: "Hi haurà temes econòmics històrics, que són incompliments que hi ha hagut de l'Estat [...] i altres temes socials o en infraestructures". "No en deixarem passar ni una", ha advertit.

La taula de diàleg i la Comissió Bilateral tenen data, però de moment les posicions de la Generalitat i el govern espanyol continuen allunyades.

stats