Junts no és ERC (ni ERC Junts)
MadridLa gran qüestió que va portar de corcoll ERC la legislatura passada va ser: com castigar el PSOE de tant en tant sense alhora afectar la butxaca de la gent? La tècnica parlamentària del PSOE, consistent a barrejar en un mateix decret mesures socials necessàries en un context de crisi amb altres qüestions ho posava molt difícil. Els republicans, que fan bandera de polítiques socials, van acabar assumint que no posarien mai en perill ajudes a la població per llançar un missatge polític. I de fet, encara cou el vot negatiu a una reforma laboral pensat per castigar, en aquest cas, Yolanda Díaz, i que va deteriorar la relació dels republicans amb els sindicats.
Junts es trobava aquest dimecres en la mateixa situació. I efectivament ha demostrat que no és ERC (ni Bildu ni el PNB) i que està disposat a assumir el cost d’aparèixer al costat del PP i Vox tombant mesures socials del govern espanyol per augmentar així el seu poder de negociació a la llarga. "Hem aconseguit que el PSOE entengui que d’ara endavant això anirà diferent", diuen a Junts. Des d’aquest punt de vista, Junts ha assolit l'objectiu: el PSOE té molt clar que no són ERC. El botí aconseguit en la negociació 'in extremis', a falta de la lletra petita, és substanciós i serveix per marcar perfil davant una ERC que prefereix no arriscar-se a fer el joc a la dreta, però no deixa de ser una versió 2.0 del peix al cove que no fa tant blasmava el partit de Puigdemont. És una incògnita veure com ho rep tot plegat el cos electoral juntaire.
Feijóo, satisfet
Tot i això, la conseqüència més important a llarg termini és que l'estratègia de Junts pot afectar la relació de confiança amb el PSOE just a l’inici d’una operació de tanta envergadura i complexitat jurídica i política com l’amnistia. Al PSOE no han agradat les formes de Junts i han pres nota. La imatge d'avui al Senat (amb el Congrés amb obres) alimenta la idea que Sánchez governa amb una majoria fràgil que no dubtarà a fer-li xantatge i a posar en perill l’estabilitat a cada ple. Feijóo és un dels grans vencedors morals d’aquest dimecres, que pot vendre com a més real la possibilitat d’un avançament electoral.
Però no ens enganyem, Junts no té cap interès a fer caure el govern Sánchez, tal com s'ha vist aquest dimecres, però sí necessita escenificar que la seva manera d'actuar és diferent a la d'ERC. La qüestió és si aquesta necessitat de marcar perfil és compatible amb la gran operació de fons que encara continua vigent, i que és el retorn de Junts al mapa polític català ocupant l’espai de centredreta de l’antiga CiU. A curt termini han de marcar distàncies amb ERC per no perdre votants independentistes irredempts, però a la llarga també necessiten recuperar la centralitat i la interlocució amb el món econòmic que tenien els convergents (d'aquí la preocupació per la patinada amb les multes a les empreses que no vulguin tornar). És la tensió entre els dos processos, aparentment contradictoris, el que converteix Junts en un partit poc fiable a ulls del PSOE, ja que l'obliga a fer uns equilibris que per moments deriven en pur contorsionisme. Però, a la llarga, al PSOE també li convé que Junts faci el seu procés de readaptació ideològica, i per això es recepten paciència. En canvi ERC ja ha fet el trànsit i no té tanta necessitat d'escenificacions de cara al seu electorat, que ja sap el pa que s'hi dona. Ells tampoc són Junts, perquè, entre altres coses, són al Govern i poden negociar els traspassos cara a cara amb els ministres, com feia Ester Capella amb Óscar Puente mentre es votava al Senat.
El cas de Podem, però, són figues d'un altre paner. Aquí la solució és molt més difícil perquè l'origen de la discrepància té un component personal innegable. L'odi de Pablo Iglesias a Yolanda Díaz serà un maldecap per a Sánchez durant tota la legislatura. I aquí no hi ha peix al cove que valgui.
